|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
 |
|
2n dia: Diumenge 16 d'abril: Museu del Bardo, Cartago, Sidi Bou Said.
Després d'un copiós esmorçar ens vam posar rumb a l'hotel Iberostar Averroes on ens esperaven l’Oscar i la Silvia. Una vegada vam escoltar el que ens havia de dir el representant, és a dir, res, ens vam dirigir a la recepció per a demanar preu d'un cotxe amb conductor, ens va semblar correcte i ens vam posar en mans d'un noi (del que no aconseguim recordar el nom) en direcció al Museu del Bardo. El noi parlava un poutpourri d'àrab, francès i anglès, amb la qual cosa ens enteníem mitjanament bé. Per fi arribàrem al Museu del Bardo, vam pagar l'entrada a més del Dinar de rigor pel dret a fotogafia. La visita ens va encantar, ens vam empatxar de tant mosaic i tan bé conservat! Vam fer una paradeta en el zoco de Tunissia capital, però vam trobar la majoria de botigues tancades, feia una mica de por i tot.
|
|
|
|
|
|
|
|
El nostre “guia” ens esperava per a dur-nos rumb a Cartago, però abans vam parar per a menjar. Ens va dur a dinar a un restaurant que estava a la costa i on ens vam menjar un llobarro que se sortia de plat! Fresquíssim, boníssim i carísim, per a ser Tunissia és clar. Ens va costar 20 euros per cap amb beguda inclosa. Amb la panxa plena ens vam dirigir a Cartago. Ens havien dit que no valia molt la pena i així va ser. No ens va agradar massa doncs són quatre pedres dels quals només els queda el nom. La panoràmica des del pujol de Birsa ens va agradar bastant, juntament amb la visita de l'amfiteatre, que estava molt ben conservat.
Al capvespre ens va dur a Sidi Bou Said. Estava abarrotat de gent però ens va agradar molt. És com si estiguessis en una illa grega, tot decorat en blanc i blau i replena de botigues. Vam contractar al mateix noi per a l'endemà.
Havent sopat al nostre hotel quedem per a anar a prendre un te a la Medina Nova on hi havia molt d’ambient i totes les botigues obertes.
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
3er dia: Dilluns 17 d'abril: Zaghouan, Tuburbu Majus, Dougga i Bulla Reggia.
A les 8 del matí ens recollia el nostre taxista per a anar a Dougga i a Bulla Reggia. Primer ens va dur a Zaghouan, vam fer una breu parada, vam veure que arribava un bus d'escolars i vam decidir anar-nos ja que no vam creure que fos necessari dedicar-li més temps. El nostre guia ens va dur a Tuburbu Majus, unes altres ruïnes romanes no massa ben conservades, però bastant interessants. Per fi, després d'una bona estona de carretera, vam arribar a Dougga, ell ens esperaria fora mentre nosaltres ens delectàvem amb el teatre, el capitoli, els paisatges tan primaverals que ens oferia Dougga. Ens va sorprendre color verd del nord de Tunissia!!!
Era ja migdia i ens esperaven per a dinar al poble de Dougga, el nostre guía-conductor havia reservat taula a un cutre-restaurant de l'avinguda principal, ens esperava un lloc “típic” amb menjar “típic” que va resultar molt econòmic i ens va agradar molt el “brick” especialitat de Tunissia , una espècie de crep fregida amb farciment d'ou.
Havent dinat li vam demanar per anar a Bulla Reggia. Es va posar les mans al cap: "Oh my god!" ens va dir, després de 5 anys conduint amb un cotxe turístic ningú li havia mai demanat anar a Bulla Reggia! (Bel.la Rejia, com ell ho pronunciava).
Total, que vam haver d'anar preguntant a la gent a peu de carretera i a cada cruïlla, va ser molt llarg, però va valer MOOOOOolt la pena!
Ens va encantar! No deixeu d'anar-hi si podeu! Bulla Reggia és un lloc Arqueològic compost de diverses cases romanes construïdes sota terra imitant a l'estil berber. La casa de la Caça és xula però la ultima, la d’ Anfitrie, aquesta si que ens va impressionar, no esperàvem veure aquest peaso de mosaic allà encara, crèiem que tots estaven al Bardo! Quina passada!
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
4rt dia: Dimarts 18 d'abril: El Djem / Mahdía
El dimarts ens va recollir el bus que ens duria de circuit pel sud de Tunissia. Ens van assignar un guia molt jove, amb els seus pantalons Levi’s i botes camperes i molt simpàtic: Omar.
Havíem quedat en guardar-nos el seient amb els nostres companys d'aventures i, quina va ser la nostra sorpresa, quan el bus no va parar a l'hotel Averroes i ells no estaven al nostre bus, quina decepció!!! Li preguntàrem a l’Omar i ens va dir que hi havia 4 autocars fent el circuit amb Iberojet. Ens vam enviar un SMS i vam descobrir que ells feien el circuit a l’inrevés que nosaltres, quina mala sort!
Vam arribar a El Djem per admirar el seu magnífic anfi-teatre romà. Omar va resultar ser un guia excel·lent, involucrat en el seu treball i amb unes explicacions realment interessants. L'amfiteatre està més mal conservat que el Coloseo romà però moooolt més net, serà a causa de la pol·lució de Roma. Vam Poder passejar per l’arena i per la planta inferior on temps enrere van esperar les feres i gladiadors.
Vam arribar a Mahdia on ens van deixar temps lliure a la Medina, que no valia massa, amb l’Omar vam fer una visita pels carrers de Mahdia, ja fora de la Medina, ens explicà el ritus funerari musulmà, molt interessant, com tot el que explicava, per fi ens havia tocat un bon guia!
A continuació ens van traslladar cap a l'Hotel Mouradi Mahdia****. L'hotel estava molt bé, molt net, modern, una recepció molt elegant i unes habitacions bastant espaioses. El buffet del sopar va estar molt complet i amb cous-cous per descomptat i unes postres que llevaven el sentit.
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
5º dia: Dimecres 19 d'abril: Mahdia / Gabes / Matmata / Douz.
Després d’un esmorçar molt complet, vam emprendre la marxa rumb a Gabes per a visitar el zoco Souk el Jara. L’Omar ens va comentar que la gent li deia que era el zoco on els venedors eren menys aclaparadors i tenia raó, era més agradable el passeig, et convidaven a passar i a “només mirar”. Seguint la recomanació de l’Omar vam comprar un CD de música de Tunissia titulat: “Memories from Tunisia, The Best Arabic Songs”, a casa vam comprovar que funcionava i que era la música que sonava pertot arreu.
Vam menjar a Gabes mateix a les 12 del migdia! Segons l’Omar era lògic doncs havíem esmorçat a les 7 del matí. Un menjar bastant dolent i unes postres que ningú va saber dir que era, tenia aspecte de flan de xocolata però amb un gust rarisim, alguns deien que tenia gust a colònia, algú altre fins i tot va aventurar la marca: Baron Dandy…
Després d'un bon tute d'autocar arribàrem a Matmata, en realitat eren els afores, per a visitar una casa troglodita. Observàrem el pati de la casa des de dalt i després vam entrar dintre on ens esperaven els amfitrions per a prendre te i deixar-nos veure la seva casa, vam dubtar si era en realitat la seva casa, doncs al davant hi havia una casa normal. L’Omar va anunciar que anàvem de camí a Douz, jo innocent li pregunto amb cara de sorpresa si no ens portava al Sidi Driss, estàvem desitjant veure'l! No som friquis, eh?? Però calia veure'l, no? Va accedir i vam fer una breu parada a l'hotel on feia 25 anys havien filmat la primera pel·lícula de la saga d’Star Wars. L'amo ho tenia bastant ben cuidat i encara aguantaven els decorats. L’Omar no tenia l'obligació de dur-nos-hi perquè no estava inclosa la visita al programa, però tanmateix ens hi va portar, com ja he dit abans, l’Omar ha estat el millor guia fins al moment.
Vam arribar a Douz per a visitar les dunes del desert a lloms d'un camell, previ pagament del pack d'excursions (Camells, 4x4 i sopar berber per 58 € cadascun). Per un euro més t'incloïen la gel·laba i el torbant. Tots disfressats, a llom d'un camell vam fer una interessant passejada per les dunes de Douz. A la nit ens van tornar a disfressar perquè ens esterava un sopar típic berber al desert i a una jaima! La veritat, ens va decebre una mica, però va estar divertida i ens vam retrobar amb els nostres amics l’Óscar i la Silvia!
L'Hotel Mouradi Douz**** estava decorat a l'estil morisc i estava molt bé també, tenia una recepció enorme amb una font al mig, molt bonic.
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
 |
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
6è dia: Dijous 20 d'abril: Douz /Nefta / Tozeur
Després d'un complet esmorçar, sortim cap a Nefta i Tozeur passant pel llac salat de Chott el Djerid. Parem en el quiosquet de venda de roses del desert i vam poder observar la immensitat del llac. No vam tenir la sort de veure cap miratge.
A l'arribar a Tozeur vam visitar el Museu de les Arts i Tradicions Dar Cherait. L’Omar ens va delectar amb les seves sempre agradables explicacions.
A la tarda vam fer una inoblidable excursió en vehicles tot terreny als oasis de muntanya de Chebika, Tamerza i Oung El Djemel. Va ser, amb diferència, el millor del viatge. Sota una calor asfixiant dintre d'un 4x4 vam arribar a Chebika on enmig del desert naixia un palmerar, després recórrer el riu vam arribar al seu naixement. Ens va sorprendre el blau turquesa de les seves aigües cristal·lines. Després de beure'ns 2 litres d'aigua, vam tenir forces per a seguir i comprar un carregament de roses del desert. La següent parada va ser Tamerza. Esperàvem trobar la cascada que havíem vist en totes les fotografies, però l’Omar ens va dur a veure’n una altre que segons ell estava menys masificada, i així va ser, doncs només hi erem nosaltres. La penúltima parada i la més esperada va ser Oug El Djemel, on després d'una breu parada per a observar la duna que apareix en la pel·lícula “El pacient Anglès”, van començar les carreres de 4x4 per la dunes. El nostre conductor era molt insuls i el seu 4x4 el més lent… tanmateix va ser molt divertit i espectacular. Amb l'adrenalina fins als topalls vam arribar a les restes del decorat de la pel·lícula “Star Wars Episodi I: L'Amenaça Fantasma”. Està una mica deteriorat però jo no perdria l'oportunitat de visitar-lo abans que desaparegui entre les dunes. Per a acabar la tarda vam veure la posta de Sol al desert, aquí cal tenir molt compte amb les càmeres perquè la finísima sorra es fica PERTOT ARREU i de seguida les trenca.
Ens vam allotjar a l'Hotel Palmyre**** a Tozeur. Les instal·lacions exteriors de l'hotel eren molt boniques: piscina espectacular amb vista a un palmerar, menjador petit però amb un bufet abundant i boníssim PERÒ: unes habitacions tercermundistes, a part de molt antigues, no massa netes, el bany queia a trossos, les tovalloles no sabria dir si eren netes o no, la veritat és que feien mala olor, tot I això les vam fer servir, pq desprès de tota la tarda al desert necessitàvem una dutxa, que si no... Fins i tot vam trobar un parell de paneroles pels passadissos.
El millor: menjar i piscina
El pitjor: habitacions
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
7è dia: Divendres 21 d'abril: Kairouan/ Hammamed
Esmorçar a l'hotel i sortida cap a Kairouan, ciutat santa de l'Islam on es visiten la Gran Mesquita, el Mausoleu del Barber i les reserves d'aigua construïdes pels Aglabíes.
La medina no la visitem perquè la majoria volíem anar directament a l'hotel per a poder descansar.
El colofó del viatge va ser la visita a una fàbrica de catifes, l'amo era un showman, era tot un espectacle, no es va fer gens pesat i vam riure molt. A la tarda vam agafar un taxi per a anar a la Medina de Hammamet per a comprar una caximba de les grans, que era el que ens faltava i ens feia gràcia dur-nos una a casa. Finalment després que ens fessin for a d'una botiga per rates, vam aconseguir la caximba per 26 euros amb tabac i carbó inclòs. Tot un èxit per a nosaltres doncs som molt dolents regatejant. També vam comprar una rajola amb la mà de Fátima per 2 dinars, per a col·locar al nostre balcó.
Esgotats, vam tornar a l'Hotel Chich Khan per al sopar i prendre'ns l'últim te en el cafè moro amb els nostres companys l’Oscar i la Silvia que van venir a acomiadar-se.
8è dia: Dissabte 22 d'abril: Monastir / Barcelona
Ens acomiadem de l'Hotel Iberostar Chick *Khan**** amb molt bon sabor de boca:
- Sempre ens atenien en espanyol en recepció, alguns ho parlaven millor que uns altres, la noia ho parlava genial, bon enteniment en general.
- Tenien canvi de divises les 24H, cosa que anava molt bé a causa de les primerenques sortides i tardanes arribades.
- Les habitacions molt espaioses, netes (sense moqueta) i amb detalls de benvinguda (floretes naturals al bany, xampú, gel i altres), a nosaltres ens va tocar sense terrassa però les que en tenien semblaven molt grans.
- L'hotel estava situat a segona línia de mar, però caminant fins a la platja serien un parell de minuts.
- La piscina molt xula.
- La caixa forta era de lloguer (2 dinars/dia) i aquesta esta a la planta baixa, al costat de recepció.
- Tenia un cafè moro molt autèntic! Havies de descalçar-te i et feien un te amb pinyons i menta riquíssim, la shisha també, la millor que hem fumat, i el cambrer i "showman" Ali Bava (això posa en la seva placa eh) molt divertit!
- Estava molt prop de la medina artificial de Yasmine Hammamet, caminant uns 5 minuts potser.
Ens van recollir per a dur-nos de tornada a casa amb un avió de Tunisair, més ben conservat que el que ens va dur a l'anada .
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|