Divendres 27/07/2007: BARCELONA-OSLO

Puntual sortida del vol d’Sterling. Una vegada a l'aeroport vam llogar un Ford Focus de lloguer amb Easy Car per a sortir rumb al centre de la capital de Noruega. Arribàrem a l'Hotel Spectrum, un hotel bastant econòmic, tenint en compte els preus del país és clar, situat molt prop de l'estació d'autobusos ideal per a anar caminant cap als carrers principals d'Oslo.

Dissabte 28/07/2007: OSLO

Després d'un boníssim esmorzar a l'hotel, vam dedicar el matí a visitar la ciutat d'Oslo.

La primera visita va ser el Parc Vigeland, un parc ple d'escultures humanes nues i amb una escultura de 850 metres d'altura composta per desenes de persones, anomenat també el gran orgasme.

Vam ser afortunats i vam tenir un matí assolellat ja que a la tarda ens va visitar la pluja noruega, que ens va acompanyar durant gran part del nostre viatge.

A la tarda, i després d'una migdiada reparadora, ens vam dirigir a Holmen Kollen, per veure el trampolí de salt d'Oslo, impressiona pensar l'altura des de la qual s'atreveixen a saltar aquests atletes!

Ja ens havien advertit que Oslo no era res de l’altre món, així que ens ho vam prendre amb calma i vam decidir no cansar-nos massa, ometre els museus, doncs no són sant de la nostra devoció i patejarnos el carrer principal d'Oslo: Carl Johans Gate, que estava molt animada.

Diumenge 29/07/2007: OSLO- RYSSTAD

Al matí vam abandonar Oslo per a anar a visitar el Museu a l'aire lliure Norsk Folkemuseum i ens va semblar força interessant. Al costat mateix, hi ha el museu del vaixell víking, tot i que no el vam visitar ja que el temps ens apretava, doncs havíem d'arribar al Camping abans de les 6 de la tarda, així que a les 12 del migdia vam emprendre la marxa cap a les muntanyes de Telemark per a arribar al Camping Feriesenter Rysstad.

Van trigar un xic en donar-nos la clau de la cabana ja que va resultar que la que teníem reservada estava ocupada i ens en van assignar altra de categoria superior, més gran i amb unes vistes al llac que llevaven el sentit! Una passada!

L'estada a la cabana de fusta va ser molt agradable i si li afegim aquest paisatge de conte en els dies eterns noruecs… La cabana amb la millor vista de tot el viatge, sens dubte.

Dilluns 30/07/2007: RYSSTAD - PREKESTOLEN

Només hi havia 78 Km (unes 2 hores) fins al port de Lyseboth i el creuer pel fiord de Lyse no sortia fins a les 3 de la tarda, així que després d’un emorzar complet i recollir tranquil·lament les nostres pertinences, ens dirigim cap a una carretera que el mapa marcava de color blanc, és a dir, de les pitjors carreteres del mapa! Però quina carretera! Aquí ens vam entrenar bé per a la resta de la ruta, però va valer moltíssim la pena, una carretera amb uns paisatges increïbles i canviants. Vam trobar-hi de tot: aigua, neu, ovelles, corbes i finalment, la pluja. El temps va ser empitjorant i encapotant-se fins a tornar-se fred i gris, pel que el creuer de gairebé 2 hores i mitjana de Lyseboth fins al desembarcament a Forsand no va ser tot el bonic que ha de ser en un dia clar, perquè des de la coberta s’ha de veure el Púlpit (que no vam veure per culpa de la boira) i tota la grandesa del fiord.

És un creuer molt especial, obligatori reservar-lo amb antelació, doncs és bastant teatral: et passen per sota d'una cascada molt cabalosa, es veuen foques (de debò) i el vaixell s'endinsa entre les altes parets de l'estret fiord mentre sona una peça de música clàssica… Sens dubte el creuer més bonic del nostre viatge i sense la massificació dels autocars.

Desembarcàrem i ens dirigirem al Camping Solvik.

La cabana era igual de bonica i equipada que l'anterior, però tot i tenir vistes al mar, no eren tan idíl·liques com les de l'anterior. Vam estar també molt a gust i ens vam empassar tota la programació via satèl·lit d'Alemanya, jejeje, era l'única cosa que s’hi sintonitzava.

El nostre planning era pujar al Púlpit, que es troba a uns 12 km del camping, però la pluja ens va tirar enrere, així que ho vam deixar per a l'endemà.

Dimarts 31/07/2007: PREKESTOLEN-BERGEN:

El dia no va començar massa encoratjador però a les 9 del matí en punt ja estàvem en marxa per arribar el cim del Púlpit, al pàrquing només hi havia 3 cotxes i vam pensar que no érem els únics bojos…

Després de 2 hores de dur ascens (res d'una caminata fàcil, com havíem llegit en algun fòrum) i amb pluja, vam arribar al cim i el vam trobar ple de boira! Quina sort la nostra! No vam poder veure les meravelloses vistes des del Púlpit, que hi farem...

A la tornada ens vam trobar una marabunta de persones que pujaven, el camí semblava “les Rambles”. Quin estres!

Havent dinat al bar del Prekestolen i destrossats per un esforç físic al que no hi estem acostumats, vam sortir rumb a Bergen.

Passada la mitjanit vam arribar a Bergen i la recepció de l'hotel CityBox Apartments ja estava tancada. Des del carrer vèiem la màquina de l'auto-check-in però la porta d'entrada seguia bloquejada. Vam començar a desesperar, fins que, igual que el caixer del barri, la targeta de crèdit ens va obrir la porta, aleluia! Aquella nit vam dormir com a àngels a una habitació decorada a l'estil d’Ikea, molt maco i amb kitchenette equipada amb nevera.

Dimecres 01/08/07: BERGEN

Diuen que a la ciutat de Bergen sempre hi plou i nosaltres podem donar fe!

La primera parada va ser a l'oficina de turisme per a recollir un xic d'informació i escriure unes postals a la família que ells mateixos s'encarreguen d'enviar.

Al davant mateix hi ha el Fisketorget (el mercat de peix) i el Bryggen (el moll) amb les cases hanseátiques que surten a totes les postals. Paraigües en mà, repassem tota i cadascuna de les parades del mercat a la recerca dels treballadors espanyols i no ens va costar trobar-los ja que a la seva parada regnaven dos cartells que ens van posar sobre la pista: ”L'home i el salmó, quant més salvatge més sabrosón” i “Salmó de Pota Negra”!!! No hi havia cap mena de dubte! Allí vam trobar-hi al Jordi, la Laura i l’Oriol que ens van assessorar sobre les varietats i ens van vendre el salmó “pota negra” que està fumat segons el mètode tradicional, però el preu jo diria que és l'actual: 60 euros el quilo! Una altra delicatessen que vam trobar al mercat va ser la fruita, que és carísima, i però té un aspecte celestial, no deixeu de degustar-la.

Aquest dia vam menjar de meravella: una amanida molt completa composta per enciam, tomàquet, gambes i salmó de 2 classes i ou dur. Per a postres, una carmanyola repleta de maduixes noruegues, ummm tot boníssim!

A la tarda, vam pujar amb el funicular Floibanen fins al cim per a gaudir les vistes sobre la ciutat que són realment boniques, van valer la pena les 70 corones per barba del bitllet.

Després vam donar un tranquil passeig pels voltants del carrer Marken, un entramat de carrers empedrats amb delicioses casetes de fusta i plenes de flors, encantador!

Vam tornar a l'hotel a sopar i descansar doncs a l'endemà teníem bastants quilòmetres de ruta.

Dijous 2/08/07: BERGEN- GAUPNE:

Vam sortir de Bergen rumb a Flam i vam descartar el famós trajecte amb el Tren de Flam, conegut per ser un dels trams ferroviaris més bells del món, a l'estar el dia molt gris, encapotat i plujós. Tampoc teníem ganes de matinar i en algun fòrum es comentava que és més indicat per a qui visita el país en creuer, nosaltres ja gaudiem cada dia dels fiords des de moltes cimeres.

Després d'encarregar unes hamburgueses amb molt bon aspecte a un restaurant de Flam, ens vam dirigir a Gudvanger per agafar el ferri en direcció a Kaupanger que sortia a les 14:45h. Les guies de Lonely Planet diuen que és un dels ferris més bonics de Noruega, un recorregut de gran bellesa pel fiord més llarg i profund, el Sognefjord (fiord dels somnis). Ens vam posar a la cua del ferri i ens van dir que al no tenir reserva, ja no hi cabíem per que el ferri és molt petit! NINGÚ ENS HAVIA ADVERTIT!!! Vam mirar el mapa de carreteres i vam veure que es podia anar a Gaupe per carretera i reservar per a l'endemà, però no ens van voler fer la reserva i ens van donar un número de telèfon per a trucar. Un altre contratemps a la vista!

Ens vam disposar a menjar-nos l’hamburguesa a la cua del ferri al ritme de la pluja, per si sonava la flauta… Vam veure com s'anava omplint el celler del vaixell i, miracle, finalment entraríem!!! Però no va ser tan fàcil, perquè un conductor d'autobús molt empipat va començar a cridar i ens va passar davant… uff!!! Vam embarcar pels pèls…

El vaixell anava a rebentar de gent però va valer la pena per que el dia va anar aclarint, va deixar de ploure per una estona i va ser molt entretingut. Tot i que no estem del tot d'acord amb la Lonely Planet, jejeje, el fiord Lyse és més bonic.

Desembarcàrem a Kaupanger i ens vam dirigir cap a Gaupne on, passant el poble, de seguida vam arribar al Camping Sandvik a una enorme cabanya amb terrassa i equipada com les seves predecessores, una cucada!

Divendres 3/08/07: GAUPNE

Ben d’hora vam dirigir-nos a fer la visita de l'Església de fusta d’Urnes (Stavkyrke) que comença amb el ferri que salpa a les 10:00 i està a uns 20-25 minuts en cotxe del nostre camping. El matí estava radiant i el sol feia que els paisatges fossin més bells, els diferents tons de verd de les muntanyes, el blau turquesa de l'aigua del fiord i l'especial lluentor de les casetes de fusta noruegues del poble de Solvorn. Una vegada vam desembarcar a Urnes, una petita carretera ens va dur a la Stavkyrke declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO, la seva situació entre el fiord i les muntanyes la fa ser encara més bonica. La tornada la vam fer per la carretera que envolta el fiord i que enllaça amb la nº 55 i que ens va delectar amb belles panoràmiques.

Ens vam dirigir a la glacera de Jostedal on vam poder gaudir d'una excursió per la glacera. La ruta començava a les 14:30 però les entrades s'han de comprar una hora abans, així que vam aprofitar per dinar ja que l'excursió va durar 3,50 hores de les quals 2 van ser al gel. Va ser una experiència única, on el nostre guia, Torgo, un divertit al que li encanta el nostre idioma i que el “parla” bastant bé, ens ho va fer passar genial. Primer ens van equipar bé per al gel: piolet, guants, grampons per al gel i arnés. I seguidament una barqueta ens va deixar als peus de la glacera, vam caminar una mica i per fi, ens vam enfrontar al gel blau en una experiència formidable.

Vam tornar a descansar a la nostra cabanya al Camping Sandvik no sense abans passar el Supermercat de Gaupne per a comprar provisions.

Dissabte 4/08/07: GAUPNE-STRYN

El dia va començar molt enubolat, per variar, i ens vam dirigir cap a altre braç de la glacera, Briksdal.

A la oficina d’informació ens van dir que eren uns 45 minuts de pujada fins als peus de la glacera i com que la pluja era molt intensa, vam paguar un cotxe de golf que puja fins a dalt. Ens va fer una mica de vergonya ja que només hi pujaven els xinesos… “Camini jo calent, rigui la gent” jejeje. Una vegada dalt et queden exactament 40 minuts per a l'últim passeig, de 200 metres, que duu prop de la glacera per a fer-te la foto típica i tornar corrent. Gairebé sense pensar-ho vam decidir creuar la tanca de seguretat i dirigir-nos fins al gel, perdent el cotxe de tornada, però va merèixer molt la pena. Vam poder contemplar, tocar i fotografiar les capritxoses formes del gel blau. Vam acabar xops i calats per la pluja, però molt satisfets amb les nostres fotografies. Avís: La zona és MOLT PERILLOSA pel desglaç i els petits despreniments del mateix, en diverses ocasions vam semtir el soroll del gel al caure…

Després de fer un volt per la botiga de souvenirs de Briksdal, molt econòmica per cert, ens vam posar rumb al Kleivenes Camping, prop d’Stryn, a Lunde. La cabanya que ens van assignar era la més cutre de totes les que havíem estat, encara que neta i ben equipada. Només ens faltaven els nostres benvolguts radiadors on havíem estat assecant-nos la roba mullada els altres dies!

Ens vam predre una reconfortant sopa calenta i ens vam disposar a anar a Stryn a posar gasolina ja amb roba seca.

Us expliquem l'incident de la gasolinera???

Era la primera vegada que ens trobàvem amb una gasolinera que no admetien efectiu i el cobrament amb targeta es realitzava en el propi sortidor, marcant per descomptat el PIN. El nostre conductor no sabia el maleït número, i després de fer un parell d'intents es va ficar en el cotxe per a provar en altra gasolinera. GRGRGRGR!!!! Un soroll metàl·lic va fer mirar enrere vam veure el sortidor arrencat d'arrel!!! La pistola encara estava enganxada al cotxe!!! I un noi fent fotos amb el mòbil!!! AI DÉU, no sabíem si riure o plorar, el nostre conductor va emmudir. La cosa es va resoldre fent un part internacional en noruec i anglès.

Després de l'incident decidim tornar a la cabanya a descansar.

Diumenge 5/08/07 STRYN - ANDALSNES

A primera hora del matí ens dirigim a Hellesylt per a poder gaudir del Creuer per Gerirangerfjord. El ferri sortia les 09:30 i a les 9 en punt ja estàvem en el carril nº 1 i estàvem sols. Diuen que a qui matina déu els ajuda no? Doncs és cert, érem els primers i no plovia!

Van Ser arribant més cotxes i autocars i ens vam engegar.

Diuen que les altes parets de l'estret i sinuós fiord fins a Geiranger es considera el trajecte més bonic i el més fotografiat de Noruega, amb les cascades de Les 7 Germanes, el Pretendent i el Vel de la Núvia.

Després del desembarcament, vam pujar cap a la muntanya de Geirangervegen (5 km munti dalt de Geiranger Grotli) per fer una parada al mirador de Flydalsjuvet. No té pèrdua, perquè el petit pàrquing està plagat d'autocars! Per a veure de prop de la famosa pedra de totes les fotos i postals de Geiranger cal baixar uns 50 metres i es fa una fotografia espectacular, encara que la pedra està barrada i no és igual d'emocionant que en les postals!

Descartem pujar al mont Dalsnibba (situat a 1476 metres d'altitud), on les vistes són esplendides en dies clars, ja que el dia havia empitjorat bastant i ja s'havia posat gris. Així que ens dirigim a la carretera de l'àguila per a poder parar al mirador Ornevegen, on es tenen les vistes més espectaculars del fiord i les vam poder gaudir pels pèls, ja que la pluja començava a desdibuixar el paisatge.

Seguim per la “Golden Route” cap a Andalsnes per creuar l'espectacular Carretera dels Trolls.

Vam arribar al migdia i vam decidir menjar primer a veure si el temps ens donava una treva, però no va haver sort, així que vam anar al mirador i vam poder contemplar la impressionant vista de la vall amb la vertiginosa carretera.

Segons havíem llegit en els fòrums d’internet aquí hi havia moltes botigues de souvenirs, en realitat n’hi ha 4 o 5 i en totes elles hi ha el mateix, així que si espereu arribar a la Trollstigen per comprar el vostre troll, podeu dur-vos un desengany.

A la baixada, més o menys a mig camí, existeix un minúscul apartadero des d'on poder fotografiar la Cascada de Stigfossen amb els seus 180 metres d'altura.

Vam arribar a Andalsnes per dormir al Camping Saltkjelsnes. El recepcionista no va ser massa amable amb nosaltres i tampoc parlava massa anglès, però la cabanya era una cucada, molt gran i espaiosa i decorada amb molt bon gust.

Aquella nit ens vam ficar al llit a les 9 de la nit ja que a l'endemà ens havíem d’aixecar a les 5:30!

Dilluns 06/08/07 ANDALSNES-OSLO

Ens va dur tot el dia, amb 3 parades incloses, arribar a l'aeroport i vam arribar sans i estalvis a casa.