El nostre viatge a Grecia de l'11 al 20 d'Abril de 2007:

DIMECRES 11/04 - Espanya / Atenes Hotel Athens Imperial

El nostre vol d'Iberia va sortir amb una hora de retard i, després de gairebé 3 hores "passejant" per l'aeroport, al Carlos se li va encendre la bombeta i es va adonar que en fer el canvi de cartera no havia agafat el permís de conduir!!!

Pel mòdic preu de 48 euros Seur ens l'enviaria l'endemà a l'hotel. Vam pujar a l'avió creuant els dits per a que així fora, ja que ja teníem el cotxe contractat i pagat amb Easy car.

Una vegada a terra ferma, Laura, la transferista d'Iberojet ens va estar explicant les excursions que ofereix Iberojet i les del vaixell. Li vam preguntar sobre el Sea Diamond i el seu enfonsament una setmana enrere. Ens va explicar que la noia d'Iberojet que era al seu camarot en el moment de l'impacte, va haver de sortir nedant ja que es va començar a omplir d'aigua ràpidament... quina por...

Una vegada acomodats al nostre hotel, l'Athens Imperial, ens vam disposar a anar caminant fins a Plaka per buscar la primera taverna per poder degustar la meravellosa gastronomia grega i donar un passeig per anar fent boca.

Plaka ens va agradar molt! A més ho vam trobar molt tranquil.let, és a dir, que hi havia poc turista i es podia passejar sense haver de demanar permís... Ens vam delectar amb totes les tendetes de souvenirs, sandàlies de cuir, milers de figuretes, joies i un llarg etc. A la fi, vam trobar el carrer "Dionisiou Aeropagitou" amb l'Acròpolis il·luminat, impressionant!

Per al sopar ens vam decidir pel "To Hani” una taverna amb terrassa interior coberta i amb música grega en directe. Vam menjar de meravella: Amanida grega, Kalamari i 2 Souvlakis de pollastre, tot boníssim!

Vam arribar a l'hotel amb els peus destrossats de tant caminar i vam dormir com si fossim troncs!

DIJOUS 12/04 - Atenes

A les 9 del matí, i després d'un esmorzar completíssim, ens plantem al metre de "Metaxourgio" per anar directament a l'Acròpolis.

Per 3€ cada un, podreu comprar el bitllet que a més permet realitzar tots els desplaçaments en transport públic que vulgueu durant 24 hores i val la pena, ja que el viatge senzill en metre costa 0.80€ i s'amortitza en uns quants viatges. A més només l’haureu de 'picar' una vegada. Pel tema de les olimpíades, els autobusos, metre i altres, són gairebé en la seva totalitat nous.

Vam entrar a l'Acròpolis pel mòdic preu de 12€ cada un (estudiants la meitat) i l'entrada a l'Acròpolis val per a quatre dies seguits i pots entrar a 4 llocs més: Temple de Zeus, Agora Romana i Grega, Keramikos.

Entrant per la porta més propera a la boca de metre d'"Akropoli" es va ascendint fins a arribar al cim. Primer trobes el teatre de Dionisio i després ja et situes en els Propileos. Aquí trobem un grup d'un creuer, ens parem a escoltar una miqueta i descobrim la vista que hi ha de tot Atenes, Pireo inclòs. Impressiona veure com és de gran la ciutat!

Aquell dia feia un vent huracanat que no ens permetia gairebé ni gravar amb la videocàmera, doncs se te n'anava el cos i a més s'aixecava un munt de terra que se'ns va ficar fins I tot dins de les orelles...

Ens va agradar molt el pòrtic de la Cariàtides, sembla mentida que alguna cosa amb tanta harmonia es fes per ridiculitzar a algú... Dins del museu de l'Acròpolis i, protegides del vent, vam poder veure a 2 de les Cariàtides originals amb un plànol d’on és cada una i la que és al museu de Londres.

Vam decidir tornar a l'hotel per veure si ens havia arribat el permís de conduir, però no hi va haver sort, així que vam anar a Plaka a prendre un cafè per recuperar-nos del fred.

Vam menjar al "Souvlaki Mira Mar". Al principi del carrer Ermou, a prop de la Plaça Sintagma, bo, bonic i barat! Vam fer un tomb pel bulliciós carrer i les seves botigues "distingides" per fer temps i poder veure el canvi de guàrdia. A l'hora en punt comença l'espectacle del canvi de guàrdia, és bastant divertit i teatral, no us el perdeu!

Vam tornar a l'hotel i a la fi, teniem el nostre sobre de Seur!!! Vam anar volant a buscar el cotxe de lloguer per poder veure la posta de sol a Cap Sunio.

Una vegada fets els tràmits amb l'agència de lloguers "Kosmos rent a car", ens vam posar en marxa. Sortir d'Atenes ens va costar més temps del previst, ja que el tràfic estava impossible, ens vam començar a posar nerviosos ja que ja portàvem gairebé una hora amb cotxe i al mapa no havíem avançat massa, ufff, quin estrès!!! Després de dues hores, el sol estava posant-se gairebé ja, anàvem massa justos de temps, però vam arribar al temple i, quina va ser la nostra sorpresa, veure que estaven tancant la porta i, encara que li vam plorar a la guarda, no ens va deixar passar!!!! No us podeu imaginar com ens vam sentir...

Exhaustos, vam arribar a Atenes per anar a menjar al McDonalds ja que no volíem esperar ni un minut per sopar.

Almenys vam aparcar el cotxe a la mateixa porta de l'hotel per anar-nos-en l'endemà cap a Meteora.

DIVENDRES 13/04 - Atenes - Kastraki (350 km)

Mapa de carreres a mà, ens vam disposar a sortir d'Atenes per agafar l'autopista. Continuant amb la tònica del dia anterior, el tràfic era terrible, l'autopista tampoc no era gran cosa, així que de les quatre hores i mitjana que ens havia calculat Michelín, el trajecte final van ser gairebé 7 hores, incloses 2 parades, una per prendre un cafè i l'altra a Trikana, on vam menjar: amanida grega i un plat típic grec del qual no aconseguim recordar el nom, eren una espècie de croquetes-hamburgueses amb un lleuger toc àrab acompanyat amb patates, per sucar-hi pa!

Per fi vam arribar a Kalambaka per al "check in " i va resultar que l’amo no ens tenia l'habitació reservada, Elena, la seva germana, ens va acompanyar fins a Kastraki, a l'hotel del seu oncle… tota la família viurà del mateix, jejeje. L'Hotel Sydney no estava malament, petitó però molt net i amb bon aspecte, així que ens hi vam quedar.

Kastraki jeu al peu de Meteora. Les seves pintoresques cases i esglésies de pedra estan construïdes al mig d'una abundància de roures, hagis, plàtans i castanys. La part vella del poble ha estat protegida per l'Estat i aquí, a l'ombra directa de Meteora, les mateixes roques són tan aclaparadores que un tarda a adonar-se de la presència dels monestirs allà dalt.

Després d'una migdiada reparadora i una vegada desfeta la maleta ens vam disposar a fer la visita als monestirs de Meteora.

Actualment, hi ha uns 9 monestirs habitats a la zona (1 d'ells de monges), la seva situació és simplement espectacular, dalt d'escarpats cingles de parets verticals, com autèntics nius d'àguiles. Fins fa uns quants anys, l'única forma d'accedir a ells era mitjançant una xarxa tirada per una gruixuda soga, avui en dia hi ha escales i el mètode tradicional només s'utilitza per pujar mercaderies i ja no a les persones, menys mal perquè realment dóna vertigen...

Els més grans i per tant més visitats són el Gran Meteor i Varlaan.

L'accés normalment és previ pagament d'una entrada no molt cara (2 euros), i s'exigeix vestimenta adequada, els nois res de bermudes, ni tirants, i noies igualment, i a ser preferible anar amb faldilla llarga, si vas amb pantaló et fan posar un ataviament que tenen preparat per a les visites femenines.

Quan estàvem preparant el viatge a Grècia crèiem que el plat fort seria Meteora i no ens vam equivocar, és un espectacle per als ulls.

Per no faltar a la tradició que havíem instaurat tot just arribar a Atenes, vam escollir una taverna per poder degustar els saborosíssims plats grecs, amanida grega, saganaki i mussaka.

DISSABTE 14/04 - Kastraki - Arachova

Al matí ben aviat, ens vam posar amb rumb a Delfos, per visitar el seu famós oracle. Aquest cop vam descartar l'autopista ja que el dia anterior havíem perdut molt temps ja que dóna molta volta, així que decidim anar per carreteres nacionals.

Després d'una infinitat de corbes, uns paisatges preciosos de muntanya i bastant aclaparats, vam arribar al recinte arqueològic de Delfos. Vam pagar els 6€ per visitar el seu recinte. La calor era sufocant, no corria ni un abisme d'aire i les ruïnes estaven abarrotades d'altres turistes acalorats com nosaltres.

Una cosa que ens va sorprendre va ser, el no trobar "la foto" que surt a tots els catàlegs de Delfos, així que vam preguntar a la taquilla i ens van dir que el temple d'Atenea o Tolos, estava carretera a baix, direcció Arachova, i a sobre era gratis i no hi havia ningú!!!

Després de menjar en una taverna de Delfos i tafanejar per les seves botigues de souvenirs, vam arribar a Arachova per al "check in" en NOSTOS GUESTHOUSE. Tot just arribar al poble hi ha un pàrquing municipal gratuït on vam poder aparcar el cotxe i al costat mateix teníem la casa d'hostes. Entrem i, sorpresa! La propietària no parlava una paraula en anglès i nosaltres ni una paraula en grec. Va ser una mica difícil fer-li entendre que teníem una reserva, li vam ensenyar la còpia del correu i no entenia una paraula tampoc, no sabria ni llegir en cristià la pobra. Vam veure que trucava per telèfon i ens el va passar, era el seu marit, aquest si entenia l’anglès, menys mal perquè ja ens estavem desesperant. Ens va assignar una habitació preciosa, amb una decoració exquisida.

A la nit vam escollir una de les poques tavernes que tenien la carta en anglès i amb la brasa a la vista. Vam sopar formidablement, mai no havíem menjat un pollastre tan saborós! Que bo tot!!!

DIUMENGE 15/04 - Arachova - Atenes

L'esmorzar va ser millor que el del dia anterior. Vam abandonar el pintoresc poble d'Arachova per posar-li fi a la nostra petita aventura per carreteres gregues.

Abans d'arribar a Atenes, ens vam desviar una mica per poder visitar el Teatre d'Epidauro. Després de pagar els 6€ de rigor, vam arribar a l'enorme teatre, on vam tenir la sort de trobar un grup coral que ens va delectar amb unes cançons i vam poder comprovar la impecable acústica que ofereix el teatre.

De tornada del teatre d'Epidauro vam veure un restaurant ple de motoristes i amb vistes a la badia, on ens van donar menjar una amanida grega deliciosa, amb unes olives gegants farcides de pastanaga boníssimes i un plat amb diferents especialitats gregues que no vam poder acabar-nos. La vistes des de la terrassa eren divines.

La nostra intenció era parar per veure el Canal de Corinto però no vam ser capaços de trobar-lo ja que els indicadors no l’assenyalaven, el vam veure de refiló i ja ens vam conformar.

Vam arribar al nostre hotel d'Atenes. Vam tornar intacte el cotxe de lloguer (tota una proesa), vam poder donar l'últim passeig per la ciutat i endrapar l'últim sopar grec en una taverna a Plaka ja que s'hi estava més tranquil que a Monastiraki.

DILLUNS 16/04 - El Pireo-Mikonos

A les 8:15 ja teníem el bus d'Iberojet esperant-se per traslladar-nos de l'hotel al Port d'El Pireo. Van trigar més de 2 hores a recollir tots els passatgers que havíem d'embarcar, però no es van fer massa pessades ja que no vam parar de xerrar amb els nostres nou estrenats amics: Juanlu i Lola els que vam conèixer per internet a causa de l'enfonsament del Sea Diamond. Al bus vam conèixer també a Israel i Esperança i ja no ens vam separar en tot el viatge.

Al mateix autobús ens van comunicar que l'"Emerald" el vaixell de la Cia. Naviliera Louis, el substitut del Sea Diamond, estava complet, per la qual cosa ens transferien en un altre vaixell de la companyia Golden. El vaixell assignat va ser l'Aegean Two. La primera impressió va ser bastant dolenta, ja que el camarot era horrible, vell, petit i amb una olor de silicona que marejava i venia del bany. Ens va recordar a una pensió d'una estrella...

Després del simulacre d'emergència ens van reunir en la mini sala de cinema per parlar-nos de les excursions a bord, tema del que ens agradaria explicar-advertir a tots aquells que tinguin previst fer un creuer amb qualsevol de les 2 companyies (Louis o Golden). De cap manera val la pena pagar el dineral que valen les excursions, es poden fer perfectament per lliure.

A les 6 de la tarda arribàrem a Mykonos, la marca característica del qual són els molins de vent en l'horitzó al costat de la ciutat, casetes blanques i blaves i Petros, el pelicà que podreu trobar fàcilment a la porta de qualsevol restaurant.

A la part del port vam veure l’anomenada Petita Venècia de Mykonos. És la zona més bonica del poble, amb les seves cases construïdes apuntant-se sobre el mar, amb balcons de fusta aguantant el fort vent i el salnitre del mar.

El capvespre a Mykonos és preciós, no us el perdeu!

DIMARTS 17/04 - Kusadasi - Patmos

A les 7 del matí arribàrem al port turc de Kusadasi per poder visitar les ruïnes d'Efeso. Aquí si vam pagar l'excursió ja que vam llegir en algun fòrum que no donava temps d'anar per lliure a Efeso perquè era molt lluny del port, res més lluny de la realitat, el bus va trigar a arribar uns 25 minuts!

El vaixell ofereix 2 excursions, Ancient Ephesus i Ephesus amb la casa de la verge María. Nosaltres vam agafar la primera pensant que així tindríem temps lliure al port per fer unes compres, quina decepció, ens van deixar en una botiga de roba de pell al mig del no res i no vam tenir temps al port. Un consell: agafeu un taxi, ajusteu el preu, són uns 20-25 minuts de trajecte i al vostre aire. Una vegada allà ajuntar-vos amb un grup de parla espanyola i llest! Quina estafa amb les pells!!!

Menys mal que Efeso és molt bonic i les explicacions de la nostra guia Reina van resultar excel·lents.

A les 4 de la tarda arribàrem a Padmos.

El desembarcament a Padmos es fa en llanxes i, després del que havíem llegit als fòrums anàvem una mica a l'expectativa, però no hi va haver cap problema, hi ha tripulació vigilant i s’encarreguen d'agafar-te molt fort del braç i ficar-te a la llanxa!

L'excursió que t'ofereix el vaixell són 46 euros per deixar-vos a la Gruta de l'Apocalipsi i pujar-vos al Monestir de San Juan.

Una vegada vam estar a terra ferma ens vam disposar a pujar caminant fins al monestir, li preguntem a un vilatjà i ens va explicar com agafar el camí de pedra que puja a ambdós llocs, va ser un passeig molt agradable (no el pugeu per la carretera que és un tute!!), primer s'arriba a la

Gruta de l'Apocalipsi i després segueix el Monestir de San Juan, en total, una mitja hora + o -. Des del cim del monestir hi ha unes vistes precioses a la badia.

La baixada la vam fer bastant més ràpid i ens va sobrar temps de veure tooootes les botigues de Padmos, que a la nostra opinió és l'illa més econòmica per comprar souvenirs, vam trobar un supermercat una miqueta amagat amb uns fruits secs tirats de preu!

De tornada al vaixell vam tenir nit temàtica grega!

DIMECRES 18/04 - Rodes

A les 7 del matí atracàrem a Rodes i el vaixell oferia l'excursió Acrópolis de Lindos i visita a la Ciutat Antiga. A la nostra opinió una altra excursió per la qual no val la pena pagar ni un euro. El dia en què hi vam anar, l'entrada a l'Acròpolis de Lindos era gratis!

Vam agafar el bus de línia a Lindos, que caminant des del vaixell són uns 10 minutets i triga una hora i quart en arribar.

A la tornada de Lindos visitàrem la Ciutat Medieval i el Palau dels Cavallers que també era gratis aquell dia!

La ciutat medieval de Rodas bé mereix un bon passeig pels seus carrerons i les seves muralles!

No ens va donar temps a menjar al vaixell i vam anar a una taverna propera a la parada de l'autobús per poder tornar a degustar els excel·lents i senzills plats grecs! El menjar del vaixell era molt bo i selecte però ja teníem el paladar fet al menjar de taverna!

Esgotats per un dia tan llarg vam tornar a l'Aegen Two que va salpar amb rumb a Creta.

Aquella nit era la Gala amb el capità Nikos Giannakopoulos i va ser la nit en la qual més es remenava el vaixell, va ser horrible, ens vam marejar del primer a l'últim i ningú no va acabar el seu sopar de gala, quina llàstima!

DIJOUS 19/04 - Creta - Santorini

A les 7 del matí, per no perdre el costum, vam arribar a la capital de Creta, Heraklion. L'excursió aquí és: El palau de Knossos i també ronda els 50 euros. Com ja havíem agafat el gust per l'"estalvi", busquem el bus número 2, que ja sabíem per un fòrum que era el que portava a Knossos, i pel mòdic preu de 4,30 euros anada i tornada, ens va deixar a la mateixa porta del Palau de Knossos.

Les ruïnes del Palau de Knossos estaven abarrotades de gent i feia bastant de calor així que després de les fotos de rigor, vam tornar a la parada del bus per tornar al vaixell que salpava a les 11 amb rumb a Santorini, l'illa més esperada.

A Santorini contractàrem l'excursió perquè volíem veure Oia, que és preciós! La llanxa ens va deixar en un altre mini port diferent del de Thira i el bus es recorre l'illa de punta a punta fins a Oia. Una vegada a Oia vam tenir una hora de temps lliure per poder gaudir del paisatge volcànic i fer la foto típica de la cúpula blanca i blava! Després ens van deixar a Thira per continuar vagarejant i on decideixes si baixar en funicular o burro (inclòs en l'excursió) o caminant, que va ser el que vam fer, per anar esquivant les caques dels burros, jejeje i no és broma!

La posta de sol de Santorini també ens va agradar molt i, a la nostra manera de veure, és l'illa més bonica de tot el creuer!

Ja amb molta peneta vam anar a la llanxa per tornar al vaixell per a la nostra última nit a bord...

VIÉRNES 20/04 - Atenes

Últim dia del creuer amb sorpresa inclosa: El desembarcament es faria a les 7 del matí pel que ens va tocar tornar a matinar, com ja era costum des que començàrem el creuer.

Després de recollir les maletes a la terminal del port, ens van portar a l'Hotel Standley on vam deixar els equipatges, fins a l'hora de recollir-nos per anar a l'aeroport.

Havíem quedat amb Juanlu i Lola a la Plaça Omonia, ja que ells tenien l'estada a Atenes. Amb Israel i Esperança vam anar a un Champion que hi ha al costat mateix d'Omonia per comprar alguns comestibles per emportar-nos a casa, vam comprar també unes rosques gegants de sèsam que mengen els grecs al carrer, era molt bona.

Una vegada reunits els 6 baixàrem pel carrer Atenes fins al mercat. És al·lucinant veure les parades amb la carn penjant, i el peix, pràcticament al carrer, a la vella usança. Només se sent la cridòria dels venedors i el murmuri de la gent, però ull, el sostre del mercat està ple de grans televisors de plasma que contrasten amb la barbarie del mercat. Ens va semblar molt diferent...

Després de prendre un frappé a una terraçeta i de l'últim passeig per Monastiraki, ens en vam anar a degustar l'últim menjar en una taverna a prop d'Omonia.

Aquí ens vam acomiadar del Juanlu i la Lola, quina enveja ens donaven, encara els quedaven 3 dies a Atenes i nosaltres ens dirigiem ja cap a l'aeroport, de tornada a casa.