24/07 - Dia 6. Zona de Vatnajökull

10º C. Assolellat i clar.

A les 8 ja estàvem esmorzant al restaurant de Hali per sortir amb temps suficient per fer l'excursió amb moto neu per la glacera més gran d'Europa: el Vatnajökull.

Arribem abans de les 9:30h a la carretera F985, on hi ha un pàrquing preparat per recollir tots els que volen fer algun tipus d'activitat amb l'empresa Glacier Jeeps.

Hi havia molta gent ja esperant quan van començar a arribar els supercotxes 4 x 4, que semblen tancs més que no pas cotxes. Van començar a omplir sense ordre ni concert un minibús, ens hi apropar em amb el mail de la nostra reserva i ens hi van fer pujar, anàvem com sardines en llauna. Semblava que no hi cabria tota la gent que hi havia, més tard vam saber que van haver de fer dos viatges.

Pujàrem una pista de muntanya amb fortes pendents i corbes molt pronunciades fins al cim.

Una vegada tots a terra va tornar el descontrol.

Hi ha un petit recinte amb bar/restaurant, banys mixtos i dues portes: una amb l'oficina, amb el seu TPV i tot, i una altra on et proporcionen la roba per al tour. Regnava el caos: gent fent cua per als banys, una altra cua per pagar, gent ja desvestint-se, gent que no sabia per on havia d'anar, passant al mig de les diverses cues, tornant a passar donant cops amb la motxilles, en fi, tot molt islandès.

Paguem les 25.000 kr = 140,11eur que costa el tour de Skido i vam preguntar quin era el següent pas, ens van desviar a la porta del costat per agafar els vestits. Per sortir de la minúscula oficina vam haver de gairebé trepitjar a tots els que estaven fent cua per pagar, va ser molt estressant.

A la fi ens van donar els vestits, botes i casc per poder començar l'aventura. Els guants són en una cistella i agafes els que vols, nosaltres en vam agafar dos parells cada un per anar més calents. Un cop tots els elements col·locats, les sabates i les jaquetes les vam deixar al petit vestuari, vam veure que la gent anava ja cap a la neu, així que vam fer com Vicente, vam anar on va la gent.

Amb el grup de Skido al complet, un jove amb la cara cremada pel sol ens va fer posar al seu voltant per explicar-nos com anava la moto i com havíem de moure el cos segons la inclinació del terreny per on passéssim, fet molt important si no volíem bolcar.

Amb la lliçó apresa, vam pujar a la moto, ens la van encendre i vam sortir en fila índia. La moto que teníem davant anava bastant a poc a poc, així que ens van donar pas a nosaltres que anàvem diguem, més solts, jejeje, quina gràcia ens va fer!

El tour amb la moto dura una hora, incloent dues parades per fer fotos. Ens va semblar molt curt però va ser emocionant, sobretot quan trepitjàvem fort o quan anàvem gravant amb la vídeo càmera. Amb l'excitació, no vam controlar bé el moviment clau i vam bolcar! Però amb molta sort, ja que ni la moto, ni les càmeres, ni els passatgers van sofrir cap dany. El guia ens va ajudar amb la moto i ens va dir que no era bona idea gravar mentre es condueix, ja que encara que el conductor era molt bo, el copilot no ho era tant, jejejeje.

En total, entre anada i tornada són unes 3 hores, pel que sobre les13:00h ja érem amb rumb a la Llacuna Glacials Jökulsárlón, la mala notícia va ser que just a sobre de la llacuna s'hi havia situat un enorme núvol gris. Decidim anar a dinar a veure si teníem més sort i es dissipava el mal temps.

Ens vam preparar el dinar tranquil·lament en la cuina comuna d'Hali. Després del cafè, estàvem veient l'únic canal de la Tv del saló, quan vam sentir un alegre "Holaaaaaaa! ", endevineu??? EREN ELS ALEMANYS! S'allotjaven a l'habitació contínua a la nostra, que fort!

A la tarda, ens vam dirigir a la llacuna Jökulsárlón, on vam poder comprovar que el núvol gris s'havia convertit en un cel ple de núvols blancs preciosos, amb clars de sol que inundaven amb una llum especial als icebergs flotants de la llacuna, millor impossible!

Després d'una bona sessió de fotos ens apropem a la sortida del famosos vaixell amfibi. Per comprar l'entrada es podría definir com a: Maneres de fer islandeses.

Veureu, a les casetes blaves hi ha un cartell que indica que ven els tiquets per al vaixell una persona amb una armilla groga, ells no,ells només tenen cafè, entrepans, pastissos i souvenirs.

Quan trobes la noia d'armilla groga, et diu que si ja has fet la reserva ein?, bé, llavors cerques a una altra noia amb una llibreta en espiral on t'apunta per al pròxim tour disponible, uff, quin embolic!. Bé, sembla que vam ser afortunats i ens va apuntar per al de les 17:10 al lloc d'una parella que es va cansar d'esperar per pujar. Ara ja semblava que podíem anar a pagar-lo, doncs tampoc, només et cobren minuts abans de la sortida del vaixell.

El tour val 5.600 isk = 31,39 euros, surt cada 30 minuts i l¹ultim es a les 18:00h. Aneu-hi amb temps i paciència.

A la fi vam poder realitzar el passeig al vaixell amfibi, entre espectaculars icebergs flotants sobre l'aigua blava, amb una llum meravellosa. Ens va tocar amb un grup organitzat d'espanyols, amb guia espanyol que els traduïa, no massa encertadament, el que la guia del vaixell explicava en anglès. Ens va explicar que la llacuna es va formar fa només 80 anys pel desglaç de la glacera, provocat no només per l'escalfament global, sinó perquè s¹hi barreja aigua salada procedent del mar. Tot això ho va explicar amb un tros ben gran de gel entre les seves mans, déu quin aguant tenia la noia! Quan ens el va deixar agafar no l¹aguantàrem més que el moment de la foto. També el va tallar en trossos perquè el tastéssim. En general és un tour turístic però molt bonic de fer, ja que et permet veure des de molt prop els icebergs.

Com que no en teníem prou amb les fotos que havíem fet ens vam apropar a l'altra vora, passant el pont, per empatxar-nos bé d¹icebergs. És aquí on vam veure que hi havia un munt de foques! Per la qual cosa ens vam quedar una bona estona més, veient nedar i jugar a uns animalons tan graciosos.

De tornada ja a la Guest House Hali, ens vam disposar a preparar-nos el sopar i van arribar els alemanys, que ja havien sopat. Ens van oferir una copa de vi que havien comprat en el Duty Free de l'aeroport. En veure'ls prendre'l amb xocolata¿¡!? els vam posar un plat amb pernil curat, ja que opinem que era millor combinació! jejeje. Vam passar una estona molt agradable amb ells parlant i rient fins i tot ben entrada la nit, bé, en realitat encara era de dia.

25/07 - Dia 7. Zona de Höfn - Vík - Kirkjubæjarklaustur

6-8º C. Pluja fina.

Després d¹esmorzar al bufet de la Guest House, vam recollir les nostres pertinències i vam fer el Check out, pagant el compte, que va pujar a 21.600 ISK (10.800 ISK x 2 nits) = 121,20 euros.

Ens acomiadem dels nostres amics i ens vam dir See you later!

Tal com anàvem avançant cap al sud-oest els núvols s'anaven dissipant i el temps va millorar substancial ment.

Vam recórrer els peus de la glacera Vatnajökull per la Ring Road, fins a arribar al singular Parc Nacional de Skaftafell, el segon parc nacional de l'illa per la seva mida, només ocupa una petita part del Vatnajökull en el seu extrem sud, on es pot gaudir de braços gelats originats per la glacera, magnífiques cascades, entre les quals destaca Svartifoss, zones boscoses (una de les poques de l'illa) i exuberant vegetació, esvelts pics i muntanyes, magnífiques vistes de les glaceres i cimeres nevades.

13º C. Sol radiant.

Una vegada passada la senyal del Parc Nacional, s'arriba al pàrquing del Centre de Visitants que compta amb cafeteria, informació de la zona i botiga de llibres i diversos souvenirs.

L'excursió que condueix fins a Svartifoss surt des del mateix càmping i són uns 45 minuts de suau ascensió per la muntanya. Hi ha un sender ben senyalitzat fins a la famosa cascada, les aigües de la qual es precipiten al centre d'un amfiteatre natural de columnes de basalt de forma hexagonal formades quan es va refredar la lava del volcà. El sender et condueix per la pendent de la muntanya per a després baixar fins al mateix curs del riu on gairebé pot arribar a tocar la cascada i les roques que s'han desprès al seu voltant.

Com no podia faltar el costum, allà hi havia els nostres amics alemanys, gaudint d'un matí esplèndid, que ens va regalar un petit arc de Sant Martí sota de la cascada.

Sortirem del parc per anar amb rumb a Kirkjuboejarklaustur, gaudint de les meravelloses vistes que ofereix la Ring Road en aquesta zona. Ens topem amb Fjaðraárgljúfur, un canó meravella de la naturalesa, de més de 100 m de profunditat, impregnat d'un verd preciós, tot això preparat amb un cel blau increïble amb uns núvols que li donaven al paisatge un aire d'irrealitat, diví!

Poc després vam parar a Núpsstadir, un antic llogarret envoltat per muntanyes basàltiques i sorres volcàniques. És interessant veure la petita capella feta de torba del segle XVII i els petits graners amb el sostre replet d'herba verda.

Els 30 quilòmetres que ens separaven de Kirkjuboejarklaustur els vam fer amb la boca oberta, delectant-nos amb les colades de lava cobertes de molsa que ens envoltaven, les muntanyes amb diferents capes de columnes de basalt i les petites granges disseminades al camí, situades en enclavaments preciosos, amb alguns salts d'aigua com a teló de fons i plàcides pastures amb dòcils cavalls, que es deixen acariciar si t'apropes, i les omnipresents ovelles. La llum i el cel blau van fer que aquell dia fos dels que més gaudirem amb els paisatges.

Arribem a Kirkjuboejarklaustur amb una gana canina i vam anar directament a dinar a un restaurant dels recomanats per Lonely Planet: Systra Kaffi, situat just al costat del supermercat, un lloc molt ben decorat, net i amb un gran aparador de pastissos. Demanem dos plats combinats amb: amanida, verdures saltejades, una patata rostida ben grassoneta amb salsa blanca i, l'un amb truita de riu i l'altre amb pollastre, també una gerra d'aigua fresca. Tot per 6.600 isk =36,99 euros. Va ser una mica car ja que les racions eren petites, però era molt bo.

Amb piles reposades vam anar a fer el check in al pròxim allotjament, situat a 5 km del poble de Kirkjubæjarklaustur: l'Hotel Laki/Efrivik és un hotel que està encara per acabar, tal com expliquen en la seva web. Totes les zones comunes es veuen molt noves i cuidades, també té Wifi gratis a la primera planta de l'hotel. Els cottages són molt petitets però acollidors i estan equipats amb una petita cuina amb estris, nevera i una cafetera.

Aquest va ser l'únic lloc en el qual vam haver de pagar el 50% per avançat d'un total de 13.000 ISK = 77,17 euros (40,74 eur + 36,43 eur).

Com que l'endemà havien d¹anar a Landmannalaugar i no passaríem per Vík, decidirem anar-hi a la tarda ja que encara estava el dia radiant.

Travessem els grans camps de lava d'Eldhraun i arribem a Vík en menys temps del que pensàvem, una mitjana|mitja hora aproximadament.

El poble de Vík és molt petitet, però compte amb un parell de llocs interessants que cal visitar. Des del centre del poble hi ha una indicació on hi figura Reynisdrangur i porta directament la seva platja de sorra negra però amb les tres famoses roques molt lluny, així que vam pensar que hi havia d'haver un altre mirador més proper i vam tornar a mirar el mapa i la guia.

Efectivament, a 10 Km a l'oest de Vík, per la carretera n. 218, de camí a Dirhólaey, hi ha un bon punt on es pot divisar Reynisdrangur que són les tres grans roques que sorgeixen del mar (uns 66 metres) i que la llegenda explica que són tres trolls (Skessudrangar, Landdrangar i Langhamrar) petrificats en tocar-los els raigs del sol. Hi ha un pàrquing preparat i se n'obtenen una fantàstiques vistes de la platja amb les 3 roques de fons. En aquest mateix punt també hi ha colònies d'ocells, entre les quals abunden els frarets. Hi ha èpoques de l'any que la reserva està tancada ja que és temps de posta, però nosaltres vam poder veure¹n grans quantitats, alçar el vol i posar-se a les roques, com a graciosos pingüins voladors.

Seguidament vam anar a Dirhólaey, un promontori de 120 metres d'alçària. El lloc ha obtingut el seu nom a causa de l'arc que el mar ha format a la roca. El seu nom literalment significa "porta forat". Quan el mar està en calma els vaixells poden hi poden navegar a través. Es pot pujar fins i tot al mateix cim del promontori, on hi ha un far i s'obté una panoràmica de l'immens oceà.

En una desviació de la mateixa pista surten els vaixells amfibis que fan un tour per la zona, però no en vam tenir ganes i tampoc no sabíem si a aquella hora de la tarda farien sortides.

Abans de tornar Efrivik vam parar a una botiga de souvenirs situada just al costat d'una gasolinera i de les poques coses que ens va agradar, ens va semblar més barat que a Geysir o a Reikjavik, per exemple: els punts de llibre de pell negra aquí valien 600 isk i les gorres brodades unes 1200/1300isk. A Reykjavík vam voler comprar més punts de llibre i no baixaven de 800 isk i de 1550 isk les gorres.

Tornada cap a Kirkjuboejarklaustur per sopar al cottage i dormir.

26/07 - Dia 8. Kirkjubæjarklaustur ­ Landmannlaugar ­ Zona d'Hella

11º Grans núvols negres i pluja intensa.

Tot i amb el temps que feia, teníem l'esperança que, donada la imprevisibilitat climatològica del país, el dia milloraria.

Esmorzàrem tranquil·lament en l'extens i copiós bufet de l'hotel i ens vam preparar uns complets entrepans, també unes galetetes salades amb formatge i dolços per emportar, que serien nostre aliment a Landmannalaugar.

Sortim del poble de Kirkjubæjarklaustur i amb una pluja incessant i intensa i ens dirigim cap a la carretera núm. F208 direcció a Landmannalaugar.

No sabem si va ser a causa de la pluja que havia caigut durant la nit o la que estava caient en aquell moment, però de carretera apta per a cotxes normals com diu en la web de Landmannalaugar, res de res. Ens va sorprendre una tosca pista plena de sots i en bastant mal estat. En el quilòmetre número 40 va començar l'acció: el primer riu a creuar, i no era petit precisament. Al cap de 5 quilòmetres més, en trobem un altre amb menys curs. I una infinitat de rius i rierols que vam haver de creuar, amb l'eixugaparabrisa a tota màquina i una boira que es va començar a posar i no deixava veure més enllà d'uns pocs metres. En el quilòmetre 52 ens vam topar amb un doble riu en el qual es perdia la pista i no sabíem per on creuar-lo, el decantàrem i va tornar a aparèixer la carretera, uff, va ser una experiència que no ens va agradar en absolut i a sobre sabent que el temps estava igual o pitjor que al matí, quina mala sort!

Amb l'encreuament de l'últim riu, el que té un pont per a persones i un pàrquing per a cotxes (increïble, hi havia cotxes no 4 x 4! Haurien arribat el dia anterior?) arribàrem per fi al pàrquing que hi ha just al davant del càmping, eren les 12 del migdia, havíem tardat 2 hores senceres a recórrer la F208 i la temperatura era de 6 - 7º C.

La primera visita del matí va ser als Banys/Vestuaris/Dutxes Mixtes i ja vam quedar xops, feia tant vent que la pluja queia de costat! I quin fred que feia!

Vam anar al cotxe i ens vam vestir com l'ocasió es mereixia, amb pantalons impermeables i una altra màniga a sobre. Ara venia la difícil decisió, que fèiem? Milloraria el temps més tard? Ens banyàvem al riu? Fèiem el trekking? Doncs no. Ens va donar tal davallada d'energia que ens vam posar a dormir al cotxe, un son reparador d'una horeta que ens va animar una mica, però el temps continuava sent el mateix que abans, amb pluja i fort vent.

Decidim menjar-nos els entrepans i una peça de fruita a tall de postres i sortim per fer la ruta "1", que segons aquesta web són 4,3 kms i dura entre 1h30m i 2h.

Passem al costat de les cavallerisses i els cavalls estaven tan aclaparats pel vent com nosaltres. Ens hagués agradat fer l'excursió Brandsgil a cavall d'una hora de durada però, aquest no era el dia idoni per gaudir-ne.

Seguirem el sender amb balises fins a arribar en el curs d'un petit rierol envoltat de muntanyes de color maragda, creuàrem un petit pont de fusta i continuàrem caminant als peus de les muntanyes que anaven canviant de color.

Una de les millors característiques d'aquesta zona, són les muntanyes de Rhyolita, amb els seus diversos colors formes i mides, el més curiós és que de les muntanyes i del terra surt fum calent i just al costat passa un rierol.

Vam fer algunes fotos més però la pluja i el vent incessant ens va treure les ganes de seguir més i vam tornar al cotxe. Descartàrem el bany a les tíbies aigües termals del rierol i ens vam posar en marxa.

Per a la tornada prenem la carretera F225 i ens divertim amb la panoràmica que ens va oferir la Vall Þjórsárdalur, un lloc d'impressionant colorit i la diversitat del paisatge amb colors tan saturats que semblaven retocats amb Photoshop!

A la mateixa carretera es va veient l¹Hekla, el volcà més conegut del país. Creuàrem algun riu més fins que vam arribar a la carretera núm. 26, ja de grava i apta per a tot tipus de vehicles i un descans per al xofer.

Vam tornar a la Ring Road direcció Hvolsvöllur on prenem la carretera núm. F261 a Fljótshlíð i després de 13kilometros arribem al bonic hotel Smáratún per dormir en un dels seus cottages.

Smáratún és un hotel situat en un entorn molt bonic, amb molts cavalls al seu voltant i que disposa de Cottages als que pots portar els teus propis llençols o llogar-los per 1.400 ISK per persona, incloent-hi les tovalloles.

Vam fer el check-in a la recepció de l'hotel, situada a la barra del bar i el restaurant, vam pagar les 13.000 ISK =74,54 euros i ens van donar els llençols i les tovalloles calentetes perquè ens féssim el llit nosaltres mateixos.

Ens vam allotgar al Cottage Stekkjartún, un cottage molt ampli, amb terrassa i pàrquings propis, amb 3 habitacions: una amb llit doble, l'altra amb lliteres i una altra de situada a l'altell. És un cottage molt gran i ampli, amb una cuina molt ben equipada amb microones, cafetera, nevera i tots els estris de cuina que es poden necessitar. En aquella ocasió els llits i el sofà no van ser tan còmodes com als altres allotjaments, però disposàvem de molt espai la qual cosa ho compensava.

Vam sopar i vam a anar a dormir aviat per agafar forces per al dia següent que es preveia molt llarg.

27/07 - Dia 9. Zona d'Hella ­ Golden Circle - Reykjavik

10º Núvols dispersos.

Vam esmorzar i vam recollir les nostres pertinences per anar cap a Skógar.

A les 8 del matí ens vam posar en marxa per arribar, en uns 50 minuts, fins al pàrquing de la cascada Skógafoss, que està al costat de la Ring Road.

Als peus de la bella cascada de 62 metres d'altura es troben les instal·lacions d'un càmping i automàticament vam pensar que era un enclavament meravellós per dormir-hi!

Vam gaudir d'una breu tranquil·litat a la cascada quan de sobte va arribar un autocar que va inundar la nostra solitud, així que vam decidir pujar pel camí que du al cim de la cascada, al curs del riu Skógá.

Segons la guia de Lonely Planet es pot fer un trekking fins a Fimmvörduháls, però evidentment els que pujàvem sense motxilles ni pals, ens vam quedar just davant de la caiguda.

En baixar, l'autocar ja se n'havia anat i vam poder continuar gaudint de la cascada pràcticament sols, com en gairebé tot el viatge per Islàndia, exceptuant el Cercle d'Or.

Vam posar amb rumb a la següent parada en ruta, la cascada Seljalandfoss que és de les poques que no està clarament assenyalada, però es veu perfectament des de la Ring, així que és impossible passar al davant i no veure-la, ja que és preciosa! I a més, és l'única cascada que es pot recórrer per darrere, ja que hi ha un camí que la travessa.... Des que vam veure el Gran Reto 6 ens feia una il·lusió especial el poder veure amb els nostres propis ulls la cascada que havíem vist per la tele, on es van recollir una de les proves! És una gran ximpleria, però allà queda!

Com la cascada esquitxa molt, és millor agafar el camí d'anada que queda a la teva dreta si et situes amb la cascada al davant, ja que està ple de fang i pedres, i si es fa de baixada rellisca molt. En aquest tram cal protegir els objectius de les càmeres. Una vegada darrere, la cascada ja esquitxa menys i pots fer fotos a través de l'aigua sense mullar-te, ja que quedes protegit. El camí de baixada està preparat amb escales de fusta, pel que és més segur que el d¹anada.

Sens dubte la millor panoràmica de la cascada és de front ja que està envoltada d'un verd intens i té un fi cabal amb diverses caigudes juntes, molt bonica!

La temperatura va anar pujant al llarg del matí i passats de 13º a 15º, encara que el sol no ens va voler donar la benvinguda al Parc Nacional de Thingvellir, és més, es va posar una boira densa sobre la llacuna de Drekkingarhylur, la qual cosa no ens va permetre gaudir de les vistes.

Thingvellir és una zona d'interès geològic, doncs està situat just a sobre de la falla submarina que separa les plaques tectòniques d'Europa i Amèrica, i que creua Islàndia de dalt a baix. La zona del parc on pot apreciar-se aquesta clivella està situada al Sud-Oest i rep el nom d'Almannagjá. Vam fer un tomb per la zona i vam veure la cascada de Öxararfoss, però després de la magnitud de les altres cascades vistes en el viatge, doncs es podria considerar com un salt d'aigua.

Sortim en direcció a l'arxiconegut Geysir. En aquesta zona geotermal, a més de fumaroles, hi ha el geyser originari i ja desaparegut "Geysir", que és el que ha donat nom a aquest fenomen. Antigament aquest geyser assolia els 50 metres d'altura però actualment ens hem de conformar amb el Strokkur que pot arribar fins als 30 metres d'altura i té una periodicitat d'expulsió d'aproximada ment de tres minuts.

Nosaltres no vam tenir massa sort ja que bufava un fort vent que no deixava que el geyser pugés tot del que és capaç, ja que l'aire el dissipava de seguida, però el fenomen és més que curiós: sempre envoltat de turistes a l¹espera de que aquest forat s'ompli d'aigua, que sembla que respira, de cop, l'aigua s'infla i, en uns segons, ja ha pujat, i tornada a omplir-se i a esperar el pròxim, o ets ràpid en reflexos o bé tens la càmera en multiràfega perquè sinó, no l¹enganxes. Encara que tens moltes més oportunitats, aquí no et diuen: Game Over, jejejeje.

Amb el cabell enredat per l'aire islandès vam anar a la propera cascada: Gullffos, el significat de la qual és Cascada Dorada. És una cascada amb doble caiguda i de les més espectaculars del país, on un riu glacial (el Hvíta) es precipita per la vora d'una falla caient per una gorja de 31 metres d'altura. Al costat de la cascada hi ha un monument a Sigridur Tómasdóttir, una grangera local que va lluitar per evitar que en aquesta cascada es construís una central hidroelèctrica. Anys més tard la seva família va regalar la granja on es troba la cascada al govern, a canvi del qual Gullfoss fos convertida en reserva natural.

Aquí és, amb diferència, on més massificació de gent vam trobar, ja en el pàrquing ens va costar trobar-hi un forat, hi havia un anar i venir de gent en massa, autocars i cotxes particulars. Ens havíem acostumat a fer les visites gairebé sols i no va poder més que xocar-nos, però clar, estàvem al Cercle Daurat! L'espectacularitat de la cascada ens va fer oblidar una mica aquest handicap ja que és realment impressionant, quedem tan petites les persones davant d¹aquest monument natural!

Com que continuava fent un vent espantós, que s'havia emportat tots els núvols, la llum amb què el sol il·luminava la cascada era preciosa, encara que l'aire portava tantes partícules d'aigua que mullava en quantitat a cada ràfega.

Els nostres estómacs ja ens demanaven menjar i vam donar un cop d'ull en el selfservice de Gullfoss, però hi havia molta cua i vam decidir tornar Geysir per intentar menjar sense sofrir colzades o trepitjades. En aquesta ocasió vam aparcar en un petit pàrquing de grava sota d'una ombra, just al costat de la botiga de souvenirs.

A Geysir hi ha muntada una infraestructura turística enorme, hi ha fins i tot un hotel amb restaurant, pàrquing per a vehicles, per a autocars, gasolinera, botiga de souvenirs, etc. A la guia Lonely Planet recomanaven el restaurant de l'Hotel Geysir, encara que també deien que era car, així que vam anar a menjar a la cafeteria amb fastfood de Geysir Shops. És un selfservice que té molta varietat, així que vam agafar una amanida del xef, una hamburguesa amb formatge, una hamburguesa de peix bastant dolenta i 2 sopes, una de verdures i una de carn, aquesta última deliciosa, tot per 4210 ISK =23,60 eur. De postres, un muffin amb trossos de xocolata deliciosa, de fet tots els dolços islandesos que hem provat estan boníssims!

Amb forces renovades vam posar ja amb rumb a Reykjavík, no sense abans passar per un enorme supermercat: un Bonus, que vam trobar a una zona comercial als afores de la ciutat, per comprar les últimes provisions del viatge.

Arribem davant de l'edifici d' Einholt Apartments Reikjavik i en trucar al timbre, vam començar a sentir to de trucada telefónica, contesten i ens obren. Arribàrem a una petita recepció, ens vam trobar un post-it amb el nostre nom i un telèfon perquè els truquéssim.

Ens van dir que havien tingut overbooking (que em sona???) i que no podien allotjar-nos, però que tenien un altre apartament molt gran que ens agradaria molt. Al cap d¹una estona va venir un noi per acompanyar-nos a l'altre apartament i ens va demanar que li paguéssim en aquell moment, però vam desconfiar i vam demanar veure l'apartament primer.

Estava a 3 cantonades d'Einholt, en la planta baixa d'un edifici de 3 alçades, amb entrada independent. En obrir la porta: sorpresa! Com descriure-ho? Cutre-kisch. Vell i lleig, a mig arreglar i una cuina que feia pena.

Li vam dir que com era possible que tenint una reserva des del mes de febrer, ens deia ara que ens allotjava en aquell lloc, si li vam enviar un mail una setmana abans per saber si tot estava ok i ens van dir del que si!!! No ens ho podíem creure, una altra vegada ens feien la pirula i el paio només ens deia: I'm sorry, I'm sorry...Y a sobre al mateix preu, però de què anava? Vam amenaçar amb posar-lo a Tripadvisor, fins i tot sense saber si el coneixia, però disposats a anar a l'oficina de turisme a buscar una altra cosa.

Al final de la disputa, ens va fer una oferta: Half price! Que podíem fer, eren les 8 de la tarda! Doncs ens vam quedar per 83 euros (14.900 ISK) les 2 nits! Li vam pagar els 85 euros i li vam demanar el canvi, ens va donar 500 corones jajajaja, que barat! Que us sembla?

Per treure'ns el disgust vam decidir passar la resta de la tarda en remull i ens vam dirigir a piscina municipal del barri de Laugardalur. L'entrada al recinte ens va costar 720 ISK els dos, uns 4 euros al canvi. Tornem a insistir en les innombrables diferències entre una piscina municipal espanyola i una islandesa, tenen una cultura de l'aigua totalment diferent de la nostra i dóna gust veure amb quina cura i pulcritud ho cuiden tot! Una altra regla que ens va sorprendre, a part de la dutxa prèvia al bany, fent especial menció als peus, zones nobles i axil·les, va ser que després del bany a les piscines i la posterior dutxa, hom s'ha d'assecar del tot abans d'accedir a la zona de vestuari, per a això tenen instal·lades unes taquilles vistes perquè deixis la tovallola i els sabons, i una vegada nét, pots assecar el banyador en una espècie de centrifugadora i ja pots anar a vestir-te! Una passada! Res de bassals, res d'embolics de pèls al terra, res de taquilles plenes d'humitat, en fi, igual que aquí!

Al hot-spring era ple d¹islandesos, però vam sentir una cosa que ens era familiar, el nostre idioma! Era una noia que va resultar ser resident a Islàndia des de feia 4 anys! No anàvem desencaminats, érem els únics estrangers a la piscina! Parlant, parlant va resultar ser una de les persones que va sortir en el reportatge de la primera d'Españoles por el Mundo: Islandia.

Vam tornar a l'apartament, per sopar i dormir ben relaxats, fins i tot se'ns va oblidar que un parell d'hores abans estàvem enfadats.

28/07 - Dia 10. Reykjavik

11º Molt ennuvolat i gris.

Vam esmorzem al mateix apartament, ja que passàvem d'anar a buffet d'Einholt, i després vam anar a tornar el cotxe de lloguer, directament a les oficines d' RB Cars, que estaven a un parell de cantonades d¹on érem.

A les 9 en punt vam lliurar les claus sense més tràmits i ens en vam anar caminant a conèixer Reykjavík.

Primera parada i primera decepció a l'església Hallgrímskirkja, una espectacular construcció de ciment imitant les columnes de basalt de Svartifoss. Davant l'església hi ha l'estàtua de Leifur Eiríksson, el Fill d'Islàndia, el primer víking que va trepitjar el continent americà.

L'església està en procés de restauració i unes enormes bastides no deixen veure absolutament res de l'exterior de l'església, adéu a la foto que volíem fer!

Baixem pel carrer més comercial de la capital: Laugavegur, que encara estava adormida i la majoria de botigues tancades.

Com que era bastant aviat decidirem prendre un cafè expresso al famós Cafè París, deliciós i gens car (600 ISK els 2) tenint en compte que estem parlant de la capital d'Islàndia! Vam passar una estona molt agradable en una taula amb vista al carrer, ja que no havien muntat la terrassa, és un lloc molt bonic, net, organitzat i cuidat.

A l'Oficina de Turisme vam veure un cartell que posava que a les 13:00h feien un tour gratis, vam preguntar i ens van dir que no feia falta reservar, era suficient estar a l'hora al punt de trobada, així que decidirem fer-lo!

El matí va anar empitjorant i es va posar a ploure sense remei, cosa que ens va desanimar una mica ja que la nostra intenció era pujar a veure la vistes des de la torre de l'església més tard, amb l'esperança que sortís el sol, però no hi va haver sort.

Vam estar tafanejant a algunes botigues de souvenirs, però no hi va haver res que ens agradés, exceptuant els punts de llibre de pell que ja havíem comprat a Vík, però aquí van resultar ser 100 krones més cars, igual com les gorres.

Com que teníem temps de sobres abans del tour guiat, vam fer un volt pel vell port de Reykjavík, on es pot observar l'avenç tecnològic en diferents plafons informatius amb fotografies, aquí vam localitzar el restaurant de les broquetes de peix i vam prendre nota mental per a més tard.

Després de visitar diversos establiments de souvenirs, ens vam dirigir cap a l'oficina de turisme per a l'inici del tour guiat. El guia va començar a parlar de política, història i economia del país, amb un anglès tan fluid i ràpid que ens costava massa seguir-lo. Després d'una bona estona drets, amb els circuits fregits de tant posar atenció a les paraules del guia i veure unes antigues cases de colors de la ciutat, decidirem abandonar el tour i anar-nos-en a menjar a Saegreifinn (Sea Baron), que és un lloc molt autèntic, amb uns taulons a tall de taules i uns bidons amb coixins fent de cadires, amb una decoració molt de pescadors, on es mengen broquetes de peix, tries les que vols en un taulell i te les cuinen. Vam demanar 2 sopes de llagosta, que era deliciosa, 1 bocheta de salmó, 1 de bacallà, 1 halibut o fletán sencer a la brasa, una de patates i una de verdures per 6.200 ISK =35,35 euros. Et donen un numeret i després et porten les broquetes a la taula, la veritat és que tot era deliciós i la sopa de vici!

A la sortida, la pluja s'havia apropiat de la ciutat i ens en vam anar a prendre un expresso amb pastís de poma per acompanyar, a veure si el temps millorava, però tot al contrari, la pluja persistia i no tenia intenció d'anar-se'n.

Abans de tornar a l'apartament, vam passar per la Nau al Sol, una escultura formada per forquilles gegants davant la badia de Klapparstígur, semblant a un vaixell de l'època dels primers escandinaus, però el carrer era en obres i no hi arribàrem, ja que calia vorejar-la i en no vam tenir ganes.

Per ultim, vam decidir anar a l'església Hallgrímskirkja per pujar a la torre. Vam pagar 5 euros i en arribar a dalt, una altra decepció, la cara on es pot veure el carrer principal amb les seves casetes de colors estava totalment tapiada, així que van ser uns diners tirats. L'església per dins tampoc no té res, encara que a diferència de les esglésies antigues, és molt lluminosa.

Decidim tornar a repetir l'experiència del dia anterior i vam anar donant un llarg passeig, sota la fina pluja, fins a la piscina de Laugardalur, quan vam anar-hi amb cotxe ens va semblar que era més a prop, en fi, ens venia molt de gust anar a relaxar-nos. A l'ésser la temperatura exterior més baixa, l'aigua fumejava i li donava un aire més misteriós al lloc, una passada!

Parkimetre a Reykjavík

Conseqüències de la cervesa islandesa...

Saegreifinn (Sea Baron)

29/07 - Dia 11. Reykjavik ­ Barcelona

Com que habíem contractat amb Reykjavik excursions 111.800 ISK = 79,24 eur l¹anada a l¹aeroport de Keflavik via el Blue Lagoon des de la porta d'Einholt, vam trucar la nit anterior per confirmar la reserva i de bon matí ens desplaçàrem uns 500 metres fins a la porta, menys mal que el desnivell era a favor nostre i no se'ns va fer gens pesat carretejar les maletes. A les 10:30 del matí ja teníem al xofer esperant-se amb una furgoneta. Vam recollir dues persones més i ens van deixar a l'estació del BSI per esperar el bus al Blue Lagoon. Casualment era el mateix que ens va portar a l'anada.

Una vegada arribes al Blue Lagoon, tenen preparada una caseta de fusta on et guarden l'equipatge mentre et banyes, tot inclòs en el preu de l'excursió, el que no està inclòs són les tovalloles, que cares: 8 euros per 2 tovalloles!

En general ho definiríem com a molt turístic, amb els vestuaris massificats, totes la taquilles estaven plenes i ens van desviar a altres vestuaris, amb la consegüent pèrdua de temps i ja és bastant escàs, encara que suficient per a nosaltres.

El temps no havia millorat en absolut i plovia, el que feia que l'aigua fos fumejant. Ens vam fer les típiques màscares d'algues a la piscina i ens vam donar un agradable bany, però el Blue Lagoon de Myvant és més tranquil i menys massificat, per la qual cosa resulta més agradable.

Les dutxes estan equipades amb gel d'algues i condicionador de cabell, useu-lo perquè el cabell queda com un fregall després del bany al llac.

Sobre les 14:15 ja ens van portar a l'aeroport i vam fer la facturació a les màquines automàtiques de la companyia Icelandair, el que ens va estalviar un munt de cua.

El vol amb Icelandair va arribar puntualment a Barcelona i va ser més còmode que a l'anada, doncs l'espai dels seients era lleugerament més ample.

Final del viatge.

DESPESES TOTALS: (Juliol 2009 1Eur=178 ISK)

Vols: 858,40 euros

Flybus+B.L.: 108,79 euros

Cotxe lloguer: 1.421,00 euros

Gasolina: 270,97 euros

Supermercat: 97,63 euros

Restaurants 246,87 euros

Allotjaments 612,36 euros (4 SA y 6 AD)

Entrades: 311,10 euros

Internet: 6,00 euros

Regalets: 26,81euros

Varis efectiu: 20,00 euros

TOTAL 3.979,93 euros