Un viatge a Islàndia del 18 al 29 de Juliol de 2009

La preparació d'aquest viatge va començar l'any 2007 però no vam poder portar-lo a terme ja que la única companyia que volava directe de Barcelona a Reykiavik, Icelandair, es va omplir completament i ens vam quedar sense vols, així que finalment vam anar a Noruega.

A l'estiu de 2008 decidirem obtar per una destinació més càlida, doncs quedàrem farts de la pluja noruega i vam anar a la meravellosa Turquia.

El 2009 era l'any! Per fi aniríem a Islàndia, tot i que sense companys de viatge aquesta vegada.

El 10 de febrer ja varem comprar els bitllets, vam comparar preus amb la Low Cost Iceland Iceland Express i eren gairebé més cars que amb la tradicional i els vam comprar per fi, per 762,88 euros tots dos, anada i tornada. A meitat de preu que l'any 2007, que sortien per més de 600 euros cadascun! La cosa pintava molt bé! Amb la devaluació de la moneda, per culpa de la crisi del país, el viatge ens costaria la meitat, ja que el 2007 per 1 euro compraves unes 90 corones i el 2009 vam arribar a aconseguir un canvi de gairebé 179!!!

Programar la ruta no va ser cosa fàcil, però el tema de l'allotjament va ser molt pitjor! Al març ja ens deien FULLY BOOKED a més de la meitat dels llocs als quals preguntàrem, fins i tot en els Hi Hostels! Va ser bastant estresant.....

Per acabar-ho de rematar, a 4 dies de la sortida la companyia de lloguers de cotxe: Travelcarsiniceland/Gildo, ens va enviar un mail on ens deia que havien tingut overbooking i que ens havien d¹anul·lar la nostra reserva! Després de molts intents fallits i preus astronòmics, la divina providència ens va portar, caigut del cel, un Suzuki Grand Vitara amb RBCars, una petita companyia islandesa que ens va cobrar les 254.910 ISK (1.421 euros) pel lloguer, i això ens donava certa seguretat, encara que 530 euros més car que Gildo, quin mal!!! Incloent les assegurances Gravel Protection y el SCDW.

18-19/07 - Dia 1. Barcelona - Keflavik- Reykjavik - Akureyri - Zona Mývatn (Adaldalur):

El viatge d'anada va començar el dissabte a la nit i es va acabar el diumenge al matí!

La cua per embarcar va ser una tortura: Una cua que va col·lapsar mitja Terminal A1 del Prat. Els taulells de facturació els van obrir una hora i mitja abans del vol i, hi havia tanta gent, que vam arribar fins i tot a pensar que hi hauria overbooking, ja que semblava del tot impossible que cabéssim tots els que érem allà en un avió! Finalment no es va quedar ningú a terra i, mitja hora més tard del previst (11:25PM), vam sortir per fi cap a Islàndia!

Els seients estaven tan junts que no podíem dormir per la incomoditat, encara que tots els passatgers van ser silenciosos i ens vam endormiscar una mica!

Uff, amb el canvi d'hora (2 hores menys que a Espanya) arribàrem a Keflavik a les 2:10 AM de la matinada, eren les 4:10 AM, hora espanyola!

La nostra pròxima destinació era Akureyri via vol intern amb Air Iceland, que no s¹ha de confondre amb Icelandair.

Resulta que a Islàndia l'aeroport domèstic no està al costat de l'internacional, sinó en el mateix Reykjavik, cosa que no acabem d'entendre, però és el que hi ha! Per a més INRI, resulta que aquest aeroport-aeródrom obre a les 7 del matí, pel que vam haver d'esperar a Keflavik per a no quedar-nos tirats al carrer!

A l'aeroport internacional de Keflavik, hi ha uns cartells ben grans que prohibeixen dormir a l'aeroport als passatgers amb vols de matí. El que faltava, estàvem fent una il·legalitat!

Varem buscar uns bancs on asseure'ns i vam veure a una parella tombada en uns altres i un grup molt gran acampat sota les escales, fins i tot amb els seus sacs i estores esteses, així que ens tranquil·litzàrem i vam descansar una mica fins a aproximadament les 5 del matí. Mentre esperàvem als passatgers del vol procedent de Halifax (Canada) que arribava a les 05:15 a Keflavik, vam esmorzar a botiga 24 hores i vam canviar 20 euros a l'oficina de Lansbanking, tot i que a un canvi de 173.75, bastant inferior que l'oficial, que eren 179.

A les 6 del matí sortia ja el Flybus, que havíem comprat on line por 4.400 ISK (29,55 eur), cap a la Terminal d¹autobusos del BSI. D¹allà ens dugueren a l¹aeropuert domèstic amb una altre minibus.

El Vol a Akureyri el comprarem també al febrer, per 13.607 ISK (95,52eur) tots dos.

La sortida estava prevista a les 7:45h i va ser puntual, relaxat, tranquil i ens va servir begudes l'única hostessa a bord. La veritat és que ho recomanem 100% per a les persones que no vulguin fer quilòmetres innecessaris a Islàndia o disposin de pocs dies a l¹illa.

A les 8:30h en punt aterràrem a la mini pista d¹Akureyri i en pocs minuts ja teníem les maletes a la mini cinta de recollida d'equipatges. Un luxe, per l'estalvi de temps que significa i per estar en poc temps al nord d'Islàndia.

A les 9:00h vam veure a un noi amb un cartell amb el nostre nom i respiràrem alleujats al veure que no ens havien estafat! L'únic tràmit que vam fer va ser signar el tiquet de la Visa i un escarransit contracte de color rosa, no més explicacions ni indicacions i adéu, bon viatge!

El cotxe es veia bastant nou, amb canvi automàtic i un sostre solar que varem descobrir dies després, encara que tenia un cop a la part lateral davantera, la resta estava perfecte, o això semblava.

10º C. Assolellat i amb intervals de núvols.

Mapa en mà, vam sortir cap a la Ring Road i després ens desviàrem a la carretera n. 83 i la n.835 per a gaudir amb un primer recorregut per una de les Scenic Road que marcava nostre mapa, amb paisatges molt bonics i un estret canó amb ràpids d'aigua molt blava.

Un mica per l'excitació del moment, la falta de son i pels nervis de la conducció d'un cotxe desconegut per una pista de terra, se'ns va oblidar fer fotos i parar al canó!

Després d¹una hora llarga de recorregut arribàrem a Godafoss, però com que es va posar a ploure decidirem post posar la visita per a més tard i anar a descansar.

Ens va costar un xic trobar la maleïda carretera 87, doncs la indicacions islandeses són una mica parques i una miqueta confuses, al principi del viatge sobretot. Per a arribar a la granja Krambasel, vam haver de preguntar a un amable vilatà.

Com que des de la carretera ja estan indicades les granges amb cartells de color blau, vam arribar per fi a la granja sense passar-hi de llarg.

Ens va donar la benvinguda un simpàtic i juganer gosset al que li encanta córrer darrere de les pedres que li llances! Fins i tot ens en va posar una al damunt de la maleta perquè poguéssim veure-la bé! Quina gracia!

Ens va atendre la mestressa, ens va donar la clau de l'apartament, ens va dir que ella vivia al costat i llestos! Ni ens va demanar el passaport, ni els diners, ni ens va donar més explicacions.

L'apartament és molt ampli i lluminós. La cuina queda independent de l'habitació, està ben equipada encara que una mica antiga, el menjador disposa d'un sofà, dos llits individuals i una tele d¹LCD amb canals via satèl·lit, encara que amb pocs canals, però això no és important. El bany també està una mica vell però és passable. Té Wifi gratuït per als hostes i una habitació de matrimoni amb un llit molt còmode i càlid. En general és una mica horterillo però molt còmode i econòmic.

Com que necessitàvem comprar provisions, vam anar a Húsavík al supermercat Úrval al c/ Garðarsbraut, 64, que obre el diumenge de 12.00 a 19.00. Els preus son similars a Espanya, fins i tot hi ha menjar de cultiu ecològic a preus més econòmics que a Barcelona.

La pluja es dissipa i surt un sol preciós.

Vàrem fer un tomb per Húsavik que es famosa per ser la capital del albirament de balenes a Islàndia.

Des del port d'Húsavik surten diversos vaixells diaris per albirar les balenes, amb un percentatge d'èxit de trobar-les molt alt. Hi ha dues empreses Gentlegiants y North Sailing que fan idèntics recorreguts de 3 hores i fins i tot amb horaris i preus molt semblants.

En la pròpia població destaca l'Húsavíkurkirkja, l'església de fusta construïda l'any 1907.Fins i tot encara que no us vingui de gust fer l'excursió de les balenes, Húsavik mereix una visita, és un poble molt cuquetó.

Situat just al davant del mar es troben les casetes de fusta del restaurant Gamli Baukur. On vam menjar 2 sopes de pebrots, que te les has de servir tu mateix d¹una cassola típica islandesa, salmó amb salsa d'albercoc, pasta amb xampinyons i aigua fresca, que és gratis a Islàndia. Tot per 6.780 Isk (37,74 eur) que no és gaire barat, però la qualitat, l'atent servei d'una cambrera en espanyol i el lloc se'l mereixen.

Com el sol continuava brillant, vam tornar a anar a Godafoss que és una de les cascades més impressionants del país, té forma de ferradura i és espectacular. Se n'ha d'anar en ambdós costats, per apreciar ambdues perspectives, en una hi ha un pàrquing i un camí que porta gairebé al cabal de l'aigua i l'altre és molt a prop, passant el pont de la carretera, que és en uns metres.

Segons la Saga del Cristianisme, el Cacic Thorgeir, abans pagà, va llançar les imatges de fusta dels déus pagans a la cascada després que el Cristianisme hagués estat acceptat als plans parlamentaris l'any 1000. El nom de la cascada, "la cascada dels déus", prové d'aquest fet.

Com l'emoció pel Sol era superior al nostre cansament, decidirem anar a acabar la tarda a la zona del Llac Mývatn, visitant els fenòmens naturals que es poden trobar als seus voltants, com a volcans, cràters, ensulfatessis bullents, a més del bell paisatge que envolta al llac.

La primera parada va ser a Skútustadir. Aquesta població al costat del llac destaca pels pseudocràters recoberts d'herba de Skútustadagígar i per les formacions de Kálfaströnd, que recorda el cataclisme que en el passat va originar el llac Mývatn.

Mývatn significa "llac dels mosquits", fet que vam poder corroborar en realitzar un passeig pels pseudocràters. Per gaudir de les vistes d'aquesta zona vam haver d'aguantar estoicament les constants envestides de verdaders eixams d'insectes. Afortunadament aquests no picaven, només empipaven intentant posar-se a la boca, nas..... Hi va haver moments en què es veien núvols de fum que en apropar-nos comprovem que eren eixams de mosquits volant a l'uníson!

A la nit, en desvestir-nos, trobàrem cadàvers fins dins dels mitjons!

La següent parada va ser en Höfði, que és un paratge cobert de flors silvestres i arbres de diferents classes. Sorprèn ja que realment sembla que ets en un bosc i no en la desolada Islàndia! Al voltant de la vora es poden veure petites coves i pilars de lava, és realment curiós.

8 Km després, trobem Dimmuborgir (castells foscos), que és un laberint espectacular d'estranyes estructures que es va formar fa 2000 anys la lava, en refredar-se ràpidament a les seves capes superiors mentre que per sota la resta de lava continuava fluint, formant multitud de galeries, cavernes i figures, que van anar definint-se a mesura que s'anava refredant la lava. Hi ha vistes excel·lents de Myvatn i dels voltants, entre els quals destaca el cràter Hverfell. Hi ha diferents rutes per recórrer-lo i de diferent durada, com nosaltres ja estàvem a les últimes d'energia, en vam escollir una curta, de color groc.

Al costat del pàrquing i de l'entrada hi ha un recinte amb botiga i bar-restaurant amb molt bona pinta i millors preus que la resta de llocs que varem veure, la sopa del dia, per exemple a 600 isk, quan en la resta no baixava de 900 isk. No ens vam quedar perquè no ens entrés la davallada ja que havíem de conduir una bona estona fins al nostre allotjament.

Vam tornar per la carretera núm. 87 i arribarem a Krambasel per preparar el sopar i dormir com a troncs!

20/07 - Dia 2. Parc Nacional Jökulsárgljúfur:

6-8º C. Molt ennuvolat, amb pocs clars.

Comencem el dia amb un recorregut per una part del que anomenen el Cercle del Diamant. Que consisteix en 6 diamants: La badia de Skjálfandi (la d'Húsavik), la península de Tjörnes, el Parc Nacional de Jökulsárgljúfur, el Krafla, el llac Mývatn i la cascada de Godafoss.

Sortim d'Húsavik per la carretera 85 que voreja la península de Tjörnes, és més distància que no pas per la Ring Road, però el paisatge compensa, ja que trobem una costa escarpada i uns penya-segats de color verd intens, encara que el dia era ennuvolat i trist i no era tot el bonic que ha de ser amb el Sol brillant.

Comença a caure una pluja fina.

Després de fer el recorregut per la península de Tjörnes, arribem al Parc Nacional de Jökulsárgljúfur. Trobem el pàrquing de Coll de Ásbyrgi, un altre dels accidents geològics d'Islàndia. Mesura un quilòmetre d'ample per tres quilòmetres de llarg. La seva boca està dividida per un altiplà cridat Eyjan ("l'illa ") i les parets dels penya-segats mesuren almenys 100 metres d'alt. Té arbres més alts que una persona, inusual a Islàndia ja que els pocs arbres Islandesos tenen la mesura dels avets de nadal. Al fons de Ásbyrgi hi ha un petit llac amb ànecs denominat Botnstjörn.

Molts geòlegs creuen que Ásbyrgi va ser creat per una al·luvió arrasador del riu (després d'una erupció en el Vatnajökull que va fondre molt gel) i va tallar el barranc ara ocupat pel Jökulsá á Fjöllum en tan sols alguns dies. Ásbyrgi va tardar diversos anys per prendre la seva actual dimensió. Aquesta teoria és dubtosa (les forces requerides per tallar aquesta formació enorme en un període de temps tan curt haurien estat aterridores), però l'experiència recent d'Islàndia amb al·luvions massives d'aquest riu, suggereix, tanmateix, que la teoria no és del tot absurda. La història popular és absolutament diferent: Va ser creat quan Sleipnir, el cavall d'Oðin, va trepitjar amb un dels seus peus la terra.

Després de fer un tomb per la zona vam menjar en la cafeteria-restaurant-botiga de souvenirs tot en un, a peu de carretera, a la mateixa gasolinera N1. Dues sopes del dia de verdures, 2 hamburgueses amb formatge i enciam per 3600 kr =20,04 eur.

La pròxima parada va ser Hljódaklettar que és una àrea amb vegetació a la cara occidental del barranc del riu glacial Jokulsá al Parc Nacional Jökulsárgljúfur. Està adornada amb boniques formacions basàltiques de formes hexagonals, rierols i cascades. És una àrea amb excursions encantadores entre els penya-segats i el Mt. Thorunnarfjall. Són molt vistoses les rosasses de basalt que distribueixen de forma radial les columnes de basalt amb formes hexagonals. Vam fer un petit recorregut d'uns 20 minuts fins a arribar a un enclavament que sembla sortit d'un altre món, amb una enorme roca en mig del riu que recorda a algun tipus d'animal que fa que es desviï lleugerament el curs del riu, amb el canó del Jokulsá al fons i totes les pedres existents al teu voltant de basalt!

Des del mateix pàrquing surt el sender fins a la cascada de Dettifoss, però és una caminada de bastants quilòmetres. Així que preferirem anar amb el nostre cotxe, jejejeje

La tarda es va arreglar bastant i hi havia raigs de sol entre boniques formacions nuvoloses, així que vam posar rumb cap a la carretera F862 per veure les cascades de Selfoss, Detifoss i Hagragilfoss. Segons la informació que vam recollir abans d'anar-nos-en, és la millor carretera, encara que només és apta per a cotxes 4 x 4, per veure aquestes cascades i l'impressionant Jökulsárgljúfur, el canó del riu Jökulsá á Fjöllum, en el tram comprès entre la cascada de Selfoss i el lloc on el riu entra en el sandur del Öxarfjörur. Al llarg dels seus 30 km de recorregut travessa alguns dels paisatges més impressionants de tota Islàndia. La vegetació creix exuberant en alguns llocs protegits de les seves parets, entre colades basàltiques amb disjunció columnes que en ocasions semblen gegantines tanques de pedra aixecades per forces que no són d'aquest món. Les aigües cristal·lines que brollen de les esquerdes d'aquestes parets entren en clar contrast amb els tèrbols corrents glacials que s'arremolinen en el fons del canó. Realment és una carretera preciosa i val la pena el llarg recorregut fins a les cascades.

El sol continuava brillant entre núvols i corríem tot el que podíem per veure les cascades amb millor llum, però ens topàrem amb un cotxe francès adaptat amb caravana que anava com una cafetera i no ens deixava avançar-lo, déu! se'ns n'anava el sol! Una vegada al pàrquing, sortirem corrent cap a Detifoss, un trajecte que ens va semblar etern, ho vam fer gairebé corrent, arribàrem a la cascada i el sol es va amagar darrere d'un enorme núvol gris. Ens va donar temps a una sola foto amb sol! I ja no va tornar a sortir més.

Detifoss és la cascada més cabalosa d'Europa i impressiona el soroll que fa. Va ser batejada com el "Niágara d'Europa". El riu rugeix al llarg del seu curs rocós per caure sobtadament des de 44 metres d'alçària, creant un núvol d'aigua polvoritzada que mulla tot el que se li posa per davant, fins i tot guardant una distància prudencial, cal anar assecant els objectius de les càmeres contínuament!

Ja de tornada al pàrquing hi ha una desviació al sender que porta a la cascada de Selfoss que es troba a escassament a 1 km al sud de Dettifoss. Té 11 m de caiguda i és més ampla de la de Detifoss, tot i que amb un so menys estrident.

L'última de les tres cascades que trobem, està ja de camí de tornada, en una petita desviació a la carretera F682, és la cascada d'Hafragilsfoss de 27 metres d'alt i és una bonica cascada des d'on se n'obtenen unes magnifiques vistes del canó del Parc Nacional Jökulsárgljúfur.

Tornant a la Ring Road ens va ser impossible no parar-nos a les vistoses calderes i fumaroles d¹Hverir, just al costat de la carretera. Al costat del pendent oriental de la muntanya Namajall, de 482 metres d'altura, Hverir és una extensa regió de fenòmens geotèrmics, fumaroles, bassals de fang bullint i solfatares, que es barregen amb aigües que assoleixen els cent graus de temperatura. El sofre que desprenen fa una olor bastant forta, però és recomanable dedicar un temps a seguir els senders per delectar-se veient l'aigua bullint o les columnes de fum emergint des de les entranyes de la terra, en monticles de roques, com enormes olles a pressió fetes de pedres. És una regió amb molt vent, per la qual cosa l'olor d'ous podrits és apreciable des de lluny!

Sopem al Bar de l'Hotel Reynihlid: Gamlibaerinn, The Old Farm a Reykjahlid (Mývatn). Demanàrem lleugeret: 2 amanides impressionants i molt completes preparades amb salsiqui per 2000 kr =13,43 eur. La beguda ens va sortir gratis, ja que en asseure'ns a una taula compartida amb una parella d'alemanys, ens van regalar una cervesa que el cambrer els havia posat per error i que ells no havien pres, era suau i saborosa, de la marca Viking, marca pròpia islandesa.

Després d'un sopar tan satisfactori, gaudírem de l'espectacular llacuna blava de Mývatn, on prenguérem un relaxant bany geotermal. La tovallola es pot portar o demanar-la a recepció pel mateix preu: 4.000 ISK =22,39 eur. L'horari és molt ampli de 9:00h a 24:00h. El recinte és petit però molt cuquetó i agradable, un oasi entre volcans.

El millor de totes les piscines islandeses és la pulcritud i higiene que imposen: les sabates ha que deixar-los fora en unes lleixes o bé entrar-les dins d'una bossa, és imprescindible dutxar-se abans de gaudir del bany, completament nu i posant èmfasi en les zones compromeses del cos humà: axil·les, parts nobles i peus!

Tornada a Krambasel a adormir relaxadíssims!

21/07 - Dia 3 Húsavik - LLac Mývatn ­ Krafla

10º C. Sol radiant!

Ens aixecàrem per arribar al tour d'Albirament de balenes North Sailing a les 10, però ja era ple i vam poder comprar el de les 11:30. Ens van cobrar directament en euros = 48 euros c/u.

Mentre arribava l'hora de l'embarcament, compràrem una mica de pa al supermercat Kasko, al costat de l'oficina de turisme situada al carrer principal d'Húsavík en c/Gardarsbraut, 5 i prenguerem un caputxino, no gaire bo, per 600 isk (sembla que el cafè té preu fix a 300 isk) a la cafeteria de la mateixa empresa de les balenes. Aprofitàrem per anar al bany a posar-nos diverses capes de roba per no passar fred al vaixell.

En sortir, va entrar una parella de catalans que ens vam tornar a trobar esperant per pujar al mateix vaixell que nosaltres. Casualitats de la vida, va resultar ser una noia amb qui havia fet Gemma tota l'EGB! Increïble però cert! No ens havíem vist en més de 15 anys i ens trobàrem a Islàndia!

El tour va començar una mica avorrit, semblava que 3 hores mirant a veure si apareixia alguna cosa, podria fer-se una mica pesat, però de seguida es va posar emocionant: Balena a les dues! Els vaixells naveguen en direcció a l'albirament però gairebé no arriben a temps i les balenes se'n van sense esperar-nos. De sobte el vaixell va deixar enrere la balena i va posar amb rumb a l'altre costat de la badia, ja que segons la guia del vaixell, hi havia més possibilitats. I així va ser, vam veure diverses cues de lluny, d'altres més a prop i una va passar gairebé fregant el vaixell, va ser emocionant! Segons la guia va ser un tour molt bo.

Hi va haver 3 passatgers que vam veure les primeres balenes i la resta del tour el passàrem mirant el terra del vaixell, jejeje, tot i amb ració triple de biodramina, el balanceig del vaixell mareja bastant els mariners de secà!

El mareig de la Gemma es va dissipar al trepitjar terra ferma i com ja eren gairebé les dues, decidim menjar altre cop a Gamli Baukur . Aquesta vegada la sopa del dia era de tomàquet, 2 hamburgueses completes amb amanida i patates, i aigua en va sortir per 5.080 kr =28,49 eur.

La tarda es va posar una mica lletja, però no plovia, així que ens dirigirem a la Ring Road per arribar a la zona del Krafla, passant per la central geotermal Kröflustöd.

Aproximadament a 7 Km des de la desviació de la Ring, trobàrem el primer pàrquing de la zona de Krafla, una caldera volcànica de 10 quilòmetres de diàmetre que es va omplir amb material eruptiu en l'últim període glacial. Des de llavors s'han produït unes 29 erupcions, les últimes de les quals es va produir el 1984, formant un cràter de fissura del qual emanaven per ambdós costats grans colades de lava. Al 1724, Krafla va començar una erupció que va durar 5 anys. Aquesta erupció se la va anomenar "The Mývatn Fires" (els focs de Mývatn) a causa de que la lava va arribar fins i tot l'àrea Mývatn, devastant les granges de la zona. Durant aquesta erupció la lava que emanava de la fissura del Krafla va arribar fins a 20 quilòmetres de distància al cap d'un any.

La gran atracció és passejar pel colorit cràter del volcà Leirhnjukur, encara en actiu com així t'ho recorden munts de cartells alertant-te de les altes temperatures (100º). Val la pena recórrer el volcà esquivant les esquerdes de la terra per les quals s'escapa fum i vapor d'aigua. Un passeig per la fissura permet veure les successives colades de lava emeses al llarg de diferents erupcions i les capes fumejants dels seus mantells més recents. Cal mirar bé on es trepitja i no allunyar-se dels senders marcats amb balises.

A Krafla hi ha un parell de rutes per caminar i moltes coses interessants per veure com a les solfateres i els bassals bullents amb la seva olor característica.

A pocs metres, al següent pàrquing, trobàrem el cràter del volcà Viti el nom del qual significa Infern i pujant al voltant del cràter es pot veure la petita llacuna que es troba al seu interior i s'obtenen vistes a la central geotermal Kröflustöd.

Ja de baixada del cràter, ens creuàrem amb la mateixa parella d'alemanys del bar de Mývatn, sens dubte ens saludàrem alegrement. Curiós no? Doncs ja veureu!

De tornada a l'apartament, vam parar a Grjótagjá, una fissura d'un riu subterrani de lava solidificada i en la qual hi ha unes grutes amb bassals d'aigua sulfurosa. Després de tot el que havíem vist, ens va semblar el menys destacable de la zona.

Tornada a Krambasel per l'espectacular carretera 87, envoltada de colades de lava, per a preparar les coses per a la marxa del dia següent i a sopar la nostra sopa habitual i esperada, que es posava de meravella en aquell clima fred, i una amanida!

22/07 - Dia 4. Zona de Mývatn (Adaldalur) - Askja - Egilsstadir:

11º C. El dia es va aixecar preciós i assolellat.

Paguem a l'amo de la granja Krambasel que no parlava gens ni mica d'anglès i en dir-li que el pagaríem en euros, no va entendre gens i va treure la seva filla del llit perquè ens fes d'intèrpret. Ens va demanar només 183 euros (33.150 isk) i en donar-li 185 euros, encara ens va tornar 500 korones de canvi.

Vam posar amb rumb a la Ring Road, i vam posar 4000 isk de gasolina en un sortidor automàtic de Mývatn i vam tornar a parar a Hverir per fer algunes fotografies amb el sol brillant, encara que continuava fent molt vent.

Prenguérem amb rumb a Egisstadir i vam passar per davant de la desviació a l'Askja per la F88 i per culpa d'un arravatament, i amb el dipòsit de gasolina sense omplir del tot (maleïts sortidors islandesos, no pots posar-los FULL!), i encara amb els cartells advertint que la gasolinera més pròxima està a 268 km, ens desviàrem, sense pensar-lo, cap a l'interior de l'illa.

La major part del trajecte era de grava i bastant bo, sense massa sots, fins i tot millor que la F208 cap a Landmannalaugar, més tard però, la carretera va anar empitjorant.

Vam haver de creuar el riu Jökulsá á Fjöllum, sense haver-nos estudiat el manual de 4 x 4, ens el vam llegir ràpidament i prenguérem la directa. Un èxit!

Abans del segon encreuament de riu, la carretera transcorria al mig de colades de lava, pel que les corbes se succeïen i el paisatge era cada vegada més lunar i estrany.

Passant les instal·lacions del càmping es troba la desviació cap a Öskjuvant, el cràter de l'Askja, on el paisatge és preciós i amb molta neu. La temperatura és de les més fredes que hem tingut en tot el viatge: 3º C al pàrquing, dalt al cràter la sensació tèrmica era bastanta més acusada, assegurança que era molt més baixa.

La caldera de l'Askja medeix 50 km2 i costa imaginar quin tipus de forces van ser capaces de crear tal cràter. El passeig fins al cim dura uns 20 minuts però amb el fred i el fort vent se'ns va fer bastant llarg. La recompensa final és la panoràmica d'un cràter immens, amb una petita llacuna geotermal d'aigua blava turquesa a 25è de temperatura, en la qual pot prendre un bany si s'és valent i una altra tan gran, que no la pots veure sencera d'una sola mirada! A més de ser la més profunda d'Islàndia, amb 217 m.

Vam tornar en el pàrquing del càmping, ja que la temperatura era una mica millor que a dalt al cràter i vam menjar dins del refugi de fusta que està molt bé equipada, amb cuina plena d'estris per preparar-te el teu propi menjar|dinar i un gran cartell on demana als hostes que deixin tot net com ho han trobat. Com només hi havia un noi preparant-se un couscous amb quetchup, prenem la llibertat d'usar una olla per fer-nos una bona sopa calenta reparadora i vam menjar tan de gust protegits del fred exterior! Després ens vam adonar que no era un refugi, en realitat ens havíem colat en una guesthouse que és al costat del càmping.

La tornada per la carretera F910 va ser més, diguem, salvatge, que l'anada. Hi havia trams en els quals no sabies per on seguia la pista, trams amb sorra negra fina en lloc de grava amb què es feien remolins en la llunyania, no vam voler parar per fer fotos per si el cotxe es quedava travat a la sorra. També hi ha trams menys inhòspits amb ponts d'acer i ciment que creuaven cabalosos rius. Va ser tota una experiència!

Quan ja s'anava apropant el final de la pista i quedava menys per arribar a la carretera 923, ens va parar un Toyota Rav4 i ens va avisar que teníem alguna cosa sota del cotxe. Vam mirar i semblava una peça de protecció, res mortal, però ens quedàrem preocupats per quina destrossa li havíem fet al cotxe.

Vam arribar a la civilització, ens proveirem a la primera gasolinera que vam trobar, el dipòsit de gasolina havia aguantat com un valent! I vam intentar posar la peça al seu lloc, ens vam adonar que el cargol que la subjectava no hi era, el vam arreglar de manera cutre i vam creuar els dits perquè aguantés.

Vam arribar a l'Hotel Vindland sense dificultats. Aquesta situat a dos quilometres de Egisstadir i consisteix en un edifici d'habitacions molt boniques, noves, amb bany privat i Wifi, sense més instal·lacions. L'única pega que li podem posar a l'hotel és que l'aigua de la dutxa fa mala olor, però és clar, anar a Islàndia i no dutxar-se amb aigua calenta amb olor de sulfurs, no té gràcia no?. L'amo ens va donar un mapa del poble i ens va recomanar un parell de llocs per sopar. Ens va preguntar si ens semblava bé de pagar en aquell moment i no vam tenir inconvenient, així no perdríem temps al matí 12.600 ISK=70,62 euros.

Descarregàrem l'equipatge i ens en vam anar a Egisstadir a comprar provisions. Trobem un Supermercat Bonus tancat, ja que tanquen a les 6 de la tarda, però just al costat hi ha un Úrval que fins i tot a dos quats de nou tenen obert. Aquest va ser el supermercat més xulo que vam veure en tot el viatge, per la varietat que tenia, no mancada de res, fins i tot parament de la llar i souvenirs.

Per sopar, ens decantem pel lloc recomanat per l'amo de l'hotel i la guia Lonely Planet: el Cafè Nielsen. Demanàrem 2 sopes del dia, que eren de verdures i una amanida completa amb pollastre teriyaki i aigua. Tot per 3950 kr =21,99 eur. El lloc és molt bonic encara que el servei és una mica lent, vam haver de recordar-los que volíem sopar perquè vinguessin a prendre'ns nota! La sorpresa de la nit va ser que al anar al bany vam veure en una taula la parella d'alemanys del bar de Mývatn! jajaja! Ja eren 3 coincidències!

23/07 - Dia 5. Egilsstadir ­ Zona de Höfn:

8º C. Ennuvolat amb petits clars de sol.

Sortim d'Egilsstadir per començar una etapa de recorregut pels fiords de l'est.

A 26 Km de Egilsstadir es troba un poble a tenir en compte: Seydisfjordur, ja que disposa un important port on atraquen els enormes ferris procedents d'Europa. Per arribar cal desviar-se per la carretera núm. 93 i creuar un bonic port de muntanya envoltat de muntanyes de color verd esculpides per salts d'aigua. Cal destacar la petita Gufufoss, a peu de carretera i molt cuca.

Aquest poble té un aire a Noruega, els passatgers que arribin procedents d'allà, pensaran que no han sortit de casa!

La temperatura va baixar a 3º C de sobte i vam decidir prendre alguna cosa calenta al bar de l'Hotel Aldan al carrer Nordurgara, 2. És una cafeteria tota de fusta blanca, amb una decoració típica nòrdica, una monada. El millor va ser que tenia una cafetera espresso que semblava un nau espacial i el cafè era deliciós! El primer expresso autèntic que hem pres a Islàndia! Pel preu habitual de 300 isk cada un.

A las12:00 sortim amb molt bon sabor de boca cap a Höfn.

La Ring Road voreja els característics fiords de l'est, amb dramàtiques muntanyes que descendeixen cap als fiords, desolats pobles de pescadors i granges disseminades en tot el trajecte.

El recorregut pels fiords es fa molt lent, ja que s'han d'anar vorejant completament, aquest fet et dóna l'oportunitat de veure molt bé ambdós costats del fiord.

Vam arribar al petit i encantador poble de Djúpivogur a l'hora de dinar i ens decidirem per l'Hotel Framtíd, on el restaurant ja estava tancat i ens van desviar al cafè, gairebé alhora van anar arribant varies taules més i es omplir. Demanàrem: 2 sopes del dia (de verdures) una amanida i uns nachos amb formatge i salsa de tomàquet freda. Vam demanar postres, i treien el sentit: pastís de poma amb nata i gelat de vainilla, deliciós! Se'ls va oblidar incloure'l en el compte, per la qual cosa ens va costar només 3.470 kr = 19,45 eur.

La tarda es va posar lletja i plujosa i vam arribar a Höfn sota una capa gris que no permetia veure bé les diferents llengües de la glacera Vatnajökull que ofereix la Ring Road al seu pas per aquesta zona.

Vam fer una parada tècnica a Höfn, per posar benzina (quina ruïna!) i comprar provisions al supermercat.

Vam posar la directa cap al pròxim allotjament ja que no valia la tarda ni per fer una sola foto en condicions. A mitja hora aproximadament de Höfn ja es troba la Guest House Hali que està situada a la mateixa Ring Road, a mig camí entre la llacuna Jökulsárlón i la carretera F985. Compta amb un edifici molt curiós amb la recepció, un restaurant i un museu. Té 3 edificis més amb les habitacions i la cuina-saló comuna. El nostre edifici es veia molt nou, cuidat i net, fins i tot els banys i les dutxes que són a compartir, però els hostes ho mantenen en optimes condicions, a part de la neteja diària que realitzen els amos, és clar.

Les habitacions són simples: amb dos llits, dos tauletes de nit, un penjador i una pica rentamans amb un mirall. Ens va donar la sensació que no van entrar a l'habitació les dues nits que hi vam ser, ja que no ens van canviar la tovalloles, ni ens van fer el llit a la manera islandesa: amb la nòrdica doblegada en lloc d'estirada......

La cuina és d'Ikea i està molt ben equipada, amb tot tipus de parament i estris, cafetera, una gran nevera i una cuina amb 3 focs i forn, per la qual pots preparar-te el dinar o el sopar còmodament o bé anar al restaurant, que és bufet.

Nosaltres ens vam preparar el nostre sopar mentre esperàvem que el temps millorés el dia següent.