Viatge a Grècia de l'11 al 20 d'Abril de 2007: Atenes, Meteora, Delfos i mini-creuer per les fascinants illes gregues.

DIMECRES 11/04 - Espanya / Atenes Hotel Athens Imperial

El vol d'Iberia cap a Atenes va sortir amb una hora de retard i, després de gairebé 3 hores "passejant" per l'aeroport, al Carlos se li va encendre la bombeta i es va adonar que en fer el canvi de cartera no havia agafat el permís de conduir!!!

Pel mòdic preu de 48 euros Seur ens l'enviaria l'endemà a l'hotel. Vam pujar a l'avió creuant els dits per a que així fora, ja que ja teníem el cotxe contractat i pagat amb Autoeurope.

Una vegada a terra ferma, Laura, la transferista d'Iberojet ens va estar explicant les excursions que ofereix Iberojet i les del vaixell. Li vam preguntar sobre el Sea Diamond i el seu enfonsament una setmana enrere. Ens va explicar que la noia d'Iberojet que era a la seva cabina en el moment de l'impacte, va haver de sortir nedant ja que es va començar a omplir d'aigua ràpidament... quina por...

Una vegada acomodats al nostre hotel, l'Athens Imperial, ens vam disposar a anar caminant fins a Plaka per buscar la primera taverna per poder degustar la meravellosa gastronomia grega i donar un passeig per anar fent boca.

Plaka ens va agradar molt! A més, ho vam trobar molt tranquil, és a dir, que hi havia poc turista i es podia passejar sense haver de demanar permís... Ens vam delectar amb totes les botiguetes de souvenirs, sandàlies de cuir, milers de figuretes, joies i un llarg etc. A la fi, vam trobar el carrer "Dionisiou Aeropagitou" amb l'Acròpolis il·luminat, impressionant!

Per al sopar ens vam decidir per "To Hani" una taverna amb terrassa interior coberta i amb música grega en directe. Vam menjar de meravella: Amanida grega, Kalamari i 2 Souvlakis de pollastre, tot boníssim!

Vam arribar a l'hotel amb els peus destrossats de tant caminar i vam dormir com si fóssim troncs!

DIJOUS 12/04 ­ Atenes

A les 9 del matí, i després d'un esmorzar molt complet, ens vam plantar al metre de "Metaxourgio" per anar directament a l'Acròpolis.

Per 3 euros cadascun, podreu comprar el bitllet que a més, permet realitzar tots els desplaçaments en transport públic que vulgueu durant 24 hores i paga la pena, ja que el viatge senzill en metre costa 0.80¤ i s'amortitza en uns quants viatges. A més només l¹haureu de 'picar' una vegada. Pel tema de les olimpíades, els autobusos, el metre i la resta de transports, són gairebé nous en la seva totalitat.

Vam entrar a l'Acròpolis pel mòdic preu de 12 euros cadascun (estudiants la meitat) i l'entrada a l'Acròpolis val per a quatre dies seguits i pots entrar a 4 llocs més: Temple de Zeus, Agora Romana i Grega, Keramikos.

Entrant per la porta més propera a la boca de la parada de metre "Akropoli" es va enfilant fins a arribar al cim. Primer trobes el teatre de Dionisio i després ja et situes en els Propileos. Aquí varem trobar un grup d'un creuer, ens vam parar a escoltar una mica i vam descobrir la vista que hi ha de tot Atenes, Pireo inclòs, des d¹aquest punt. Si no hagués estat pel grup no ho haguéssim vist, ja que et queda d¹esquena. Impressiona veure com és de gran la ciutat!

Aquell dia feia un vendaval que no ens permetia gairebé ni gravar amb la videocàmera, ja que se te n'anava el cos i a més s'aixecava un munt de sorra que se'ns va ficar fins i tot dins de les orelles...

Ens va agradar molt el Pòrtic de la Cariàtides, sembla mentida que alguna cosa amb tanta harmonia es fes per ridiculitzar a algú... Dins del museu de l'Acròpolis i, protegides del vent, vam poder veure a dues de les Cariàtides originals amb un plànol de situació i la que és al museu de Londres.

Vam decidir tornar a l'hotel per veure si ens havia arribat el permís de conduir, però no hi va haver sort, així que vam anar a Plaka a prendre un cafè per recuperar-nos del fred.

Vam menjar al "Souvlaki Mira Mar". Al principi del carrer Ermou, a prop de la Plaça Sintagma, bo, bonic i barat! Vam fer un tomb pel bulliciós carrer i les seves botigues "distingides" per fer temps i poder veure el canvi de guàrdia. A l'hora en punt comença l'espectacle del canvi de guàrdia, és bastant divertit i teatral, no us el perdeu!

Vam tornar a l'hotel i a la fi, teníem el nostre sobre de Seur!!! Vam anar volant a buscar el cotxe de lloguer per poder veure la posta de sol a Cap Sunio.

Una vegada fets els tràmits amb l'agència de lloguer de cotxes, ens vam posar en marxa. Sortir d'Atenes ens va costar més temps del que havíem previst, ja que el trànsit estava impossible, ens vam començar a posar nerviosos ja que ja portàvem gairebé una hora amb cotxe i al mapa no havíem avançat massa, ufff, quin estrès!!! Després de dues hores, el sol s¹estava ponent gairebé ja, anàvem massa justs de temps, però vam arribar al temple i, quina va ser la nostra sorpresa, veure que estaven tancant la porta i, encara que li vam plorar a la guarda, no ens va deixar passar!!!! No us podeu imaginar com ens vam sentir...

Esgotats, vam arribar a Atenes per anar a menjar al McDonalds ja que no volíem esperar ni un minut per sopar.

Per sort, vam aparcar el cotxe a la mateixa porta de l'hotel per anar-nos-en l'endemà cap a Meteora.

DIVENDRES 13/04 - Atenes - Kastraki (350 km)

Mapa de carreres a mà, ens vam disposar a sortir d'Atenes per agafar l'autopista. Continuant amb la tònica del dia anterior, el tràfic era terrible, l'autopista tampoc no era gran cosa, així que de les quatre hores i mitjana que ens havia calculat Via Michelín, el trajecte final van ser gairebé 7 hores, incloses 2 parades, una per prendre un cafè i l'altra a Trikana, on vam menjar: amanida grega i un plat típic grec del qual no aconseguim recordar el nom, eren una espècie de croquetes-hamburgueses amb un lleuger toc àrab acompanyat amb patates, per sucar-hi pa!

Per fi vam arribar a Kalambaka per al "check in " i va resultar que l¹amo del B&B no ens tenia l'habitació reservada, Elena, la seva germana, ens va acompanyar fins a Kastraki, a l'hotel del seu oncleŠ tota la família viurà del mateix, jejeje. L'Hotel Sydney no estava malament, petit però molt net i amb bon aspecte, així que ens hi vam quedar.

Kastraki jeu al peu de Meteora. Les seves pintoresques cases i esglésies de pedra estan construïdes al mig d'una abundància de roures, faigs, plàtans i castanyers. La part vella del poble ha estat protegida per l'estat i aquí, a l'ombra directa de Meteora, les mateixes roques són tan aclaparadores que un tarda a adonar-se de la presència dels monestirs dalt de les roques.

Després d'una migdiada reparadora i una vegada desfeta la maleta ens vam disposar a fer la visita als monestirs de Meteora.

Actualment, hi ha uns 9 monestirs habitats a la zona (un és de monges), la seva situació és simplement espectacular, dalt d'escarpats cingles de parets verticals, com autèntics nius d'àguiles. Fins fa uns quants anys, l'única forma d'accedir-hi era mitjançant una xarxa tirada per una gran soga, avui en dia hi ha escales i el mètode tradicional només s'utilitza per pujar mercaderies i ja no a les persones, menys mal, perquè realment fa vertigen...

Els més grans i per tant, els més visitats, són el Gran Meteor i Varlaan.

L'accés normalment és previ pagament d'una entrada no gaire cara (2 euros), i s'exigeix vestimenta adequada, els nois res de bermudes, ni tirants, i noies igualment, i a ser preferible anar amb faldilla llarga, si vas amb pantaló et fan posar una faldilla que tenen preparada per a les visites femenines.

Quan estàvem preparant el viatge a Grècia crèiem que el plat fort seria Meteora i no ens vam equivocar, és un espectacle per als ulls.

Per no faltar a la tradició que havíem instaurat tot just arribar a Atenes, vam escollir una taverna per poder degustar els deliciosos plats grecs, amanida grega, saganaki i mussaka.

DISSABTE 14/04 - Kastraki - Arachova

Al matí ben aviat, ens vam posar amb rumb a Delfos, per visitar el seu famós oracle. Aquest cop vam descartar l'autopista ja que el dia anterior havíem perdut molt temps ja que dóna molta volta, així que vam decidir anar per carreteres nacionals.

Després d'una infinitat de corbes i uns paisatges preciosos de muntanya vam arribar al recinte arqueològic de Delfos. Vam pagar els 6¤ per visitar el seu recinte. La calor era sufocant, no corria ni un abisme d'aire i les ruïnes estaven plenes d'altres turistes acalorats com nosaltres.

Una cosa que ens va sorprendre va ser, el no trobar "la foto" que surt a tots els catàlegs de Delfos, així que vam preguntar a la taquilla i ens van dir que el temple d'Atenea o Tolos, estava carretera avall, direcció Arachova, i a sobre era gratis i no hi havia ningú!!! Vam fer las fotos que vam voler en soledatŠ

Després de menjar a una taverna de Delfos i tafanejar per les seves botigues de souvenirs, vam arribar a Arachova per al "check in" a NOSTOS GUESTHOUSE. Tot just arribar al poble hi ha un pàrquing municipal gratuït on vam poder aparcar el cotxe i al costat mateix teníem la casa d'hostes. Entrem i, sorpresa! La propietària no parlava una paraula en anglès i nosaltres ni una paraula en grec. Va ser una mica difícil fer-li entendre que teníem una reserva, li vam ensenyar la còpia de l¹email i no entenia una paraula tampoc, no sabria ni llegir en cristià la pobra. Vam veure que trucava per telèfon i ens el va passar, era el seu marit, aquest si entenia l¹anglès, menys mal perquè ja ens estàvem desesperant. Ens va assignar una habitació preciosa, amb una decoració exquisida.

A la nit vam escollir una de les poques tavernes que tenien la carta en anglès i amb la brasa a la vista. Vam sopar formidablement, mai no havíem menjat un pollastre tan saborós! Que bo era tot!!!

DIUMENGE 15/04 - Arachova - Atenes

L'esmorzar va ser millor que el del dia anterior. Vam abandonar el pintoresc poble d'Arachova per posar-li fi a la nostra petita aventura per carreteres gregues.

Abans d'arribar a Atenes, ens vam desviar una mica per poder visitar el Teatre d'Epidauro. Després de pagar els 6¤ de rigor, vam arribar a l'enorme teatre, on vam tenir la sort de trobar un grup coral que ens va delectar amb unes cançons i vam poder comprovar la impecable acústica que ofereix el teatre.

De tornada del teatre d'Epidauro vam veure un restaurant ple de motoristes i amb vistes a la badia, on ens van donar per menjar una amanida grega deliciosa, amb unes olives gegants farcides de pastanaga molt bones i un plat amb diferents especialitats gregues que no vam poder acabar-nos de complet que era. La vistes des de la terrassa eren divines.

La nostra intenció era parar per veure el Canal de Corint però no vam ser capaços de trobar-lo ja que els indicadors no l¹assenyalaven, el vam veure de refilada i ja ens vam conformar.

Vam arribar al nostre hotel d'Atenes. Vam tornar intacte el cotxe de lloguer (tota una proesa), vam poder donar l'últim passeig per la ciutat i endrapar l'últim sopar grec en una taverna a Plaka: Platanos, on vam sopar de vici! Amanida grega, souvlaki, bifteki i una gerra de vi grec delicios.

DILLUNS 16/04 - El Pireo-Mikonos

A les 8:15 ja teníem el bus d'Iberojet esperant-se per traslladar-nos de l'hotel al Port d'El Pireo. Van trigar més de 2 hores a recollir tots els passatgers que havíem d'embarcar, però no es van fer massa pesat ja que no vam parar de xerrar amb els nostres recent estrenats amics: Juanlu i Lola els que vam conèixer per internet a causa de l'enfonsament del Sea Diamond. Al bus vam conèixer també a Israel i Esperança i ja no ens vam separar en tot el viatge.

Al mateix autobús ens van comunicar que l'"Emerald" el vaixell de la Cia. Naviliera Louis, el substitut del Sea Diamond, estava complet, per la qual cosa ens transferien en un altre vaixell de la companyia Golden. El vaixell assignat va ser l'Aegean Two. La primera impressió va ser bastant dolenta, ja que el cabina era horrible, vell, petit i amb una olor de silicona que marejava i venia del bany. Ens va recordar a una pensió d'una estrella.

Després del simulacre d'emergència ens van reunir en la mini sala de cinema per parlar-nos de les excursions a bord, tema del que ens agradaria explicar-advertir a tots aquells que tinguin previst fer un creuer amb qualsevol de les 2 companyies (Louis o Golden). De cap manera val la pena pagar el dineral que valen les excursions, es poden fer perfectament per lliure.

A les 6 de la tarda arribàrem a Mykonos, la marca característica del qual són els molins de vent a l'horitzó, casetes blanques i blaves i Petros, el pelicà que podreu trobar fàcilment a la porta de qualsevol restaurant.

A la part del port vam veure l¹anomenada Petita Venècia de Mykonos. És la zona més bonica del poble, amb les seves cases construïdes apuntant-se sobre el mar, amb balcons de fusta aguantant el fort vent i el salnitre del mar.

El capvespre a Mykonos és preciós, no us el perdeu!

DIMARTS 17/04 - Kusadasi - Patmos

A les 7 del matí arribàrem al port turc de Kusadasi per poder visitar les ruïnes d'Efeso. Aquí si vam pagar l'excursió ja que vam llegir en algun fòrum que no donava temps d'anar per lliure a Efeso perquè era molt lluny del port, res més lluny de la realitat, el bus va trigar a arribar uns 25 minuts!

El vaixell ofereix 2 excursions, Ancient Ephesus i Ephesus amb la casa de la Verge María. Nosaltres vam agafar la primera pensant que així tindríem temps lliure al port per fer unes compres i, quina decepció, ens van deixar en una botiga de roba de pell al bell mig del no res i no vam tenir temps al port. Un consell: agafeu un taxi, ajusteu el preu, són uns 20-25 minuts de trajecte i al vostre aire. Una vegada allà ajunteu-vos amb un grup de parla espanyola i llest! Quina estafa amb les pells i quina ràbia!!!

Menys mal que Efeso és molt bonic i les explicacions de la nostra guia Reina van resultar excel·lents.

A les 4 de la tarda arribàrem a Padmos.

El desembarcament a Padmos es fa en llanxes i, després del que havíem llegit als fòrums anàvem una mica a l'expectativa, però no hi va haver cap problema, hi ha tripulació vigilant i s¹encarreguen d'agafar-te molt fort del braç i ficar-te a la llanxa!

L'excursió que t'ofereix el vaixell són 46 euros per deixar-vos a la Gruta de l'Apocalipsi i pujar-vos al Monestir de Sant Juan.

Una vegada vam estar a terra ferma ens vam disposar a pujar caminant fins al monestir, li vam preguntar a un vilatjà com arribar-hi i ens va explicar com agafar el camí de pedra que puja a ambdós llocs, va ser un passeig molt agradable (no el pugeu per la carretera que és molt cansat!!). Primer s'arriba a la Gruta de l'Apocalipsi i després, el Monestir de Sant Joan, en total, una mitja hora + o -. Des del cim del monestir hi ha unes vistes precioses a la badia.

La baixada la vam fer bastant més ràpid i ens va sobrar temps de veure totes les botigues de Padmos, que a la nostra opinió és l'illa més econòmica per comprar souvenirs, vam trobar un supermercat una miqueta amagat amb uns fruits secs tirats de preu!

De tornada al vaixell vam tenir nit temàtica grega!

DIMECRES 18/04 - Rodes

A les 7 del matí atracàrem a Rodes i el vaixell oferia l'excursió Acròpolis de Indostànic i visita a la Ciutat Antiga. A la nostra opinió una altra excursió per la qual no val la pena pagar ni un euro. El dia en què hi vam anar, l'entrada a l'Acròpolis de Lindos era gratis!

Vam agafar el bus de línia a Lindos, que caminant des del vaixell són uns 10 minutets i triga una hora i quart en arribar.

A la tornada de Lindos visitàrem la Ciutat Medieval i el Palau dels Cavallers que també era gratis aquell dia!

La ciutat medieval de Rodas bé mereix un bon passeig pels seus carrerons i les seves muralles!

No ens va donar temps a menjar al vaixell i vam anar a una taverna propera a la parada de l'autobús per poder tornar a degustar els excel·lents i senzills plats grecs! El menjar del vaixell era molt bo i selecte però ja teníem el paladar fet al menjar de taverna!

Esgotats per un dia tan llarg vam tornar a l'Aegen Two que va salpar amb rumb a Creta.

Aquella nit era la Gala amb el capità Nikos Giannakopoulos i va ser la nit en la qual més es movia el vaixell, va ser horrible, ens vam marejar del primer a l'últim i ningú no es va poder acabar el seu sopar de gala, quina llàstima!

DIJOUS 19/04 - Creta - Santorini

A les 7 del matí, per no perdre el costum, vam arribar a la capital de Creta, Heraklion. L'excursió aquí és: El palau de Knossos i també ronda els 50 euros. Com ja havíem agafat el gust per l'"estalvi", varem buscar el bus número 2, que ja sabíem per un fòrum que era el que portava a Knossos, i pel mòdic preu de 4,30 euros anada i tornada, ens va deixar a la mateixa porta del Palau de Knossos.

Les ruïnes del Palau de Knossos estaven a vessar de gent i feia molta calor així que després de les fotos de rigor, vam tornar a la parada del bus per tornar al vaixell que salpava a les 11 amb rumb a Santorini, l'illa més esperada.

A Santorini contractàrem l'excursió perquè volíem veure Oia, que és preciós! La llanxa ens va deixar en un altre mini port diferent del de Thira i el bus es recorre l'illa de punta a punta fins a Oia. Una vegada a Oia vam tenir una hora de temps lliure per poder gaudir del paisatge volcànic i fer la foto típica de la cúpula blanca i blava! Després ens van deixar a Thira per continuar vagarejant i on decideixes si baixar en funicular o burro (inclòs en l'excursió) o caminant, que va ser el que vam fer, per anar esquivant les caques dels burros, jejeje i no és broma!

La posta de sol de Santorini també ens va agradar molt i, a la nostra manera de veure, és l'illa més bonica de tot el creuer!

Ja amb molta peneta vam anar a la llanxa per tornar al vaixell per a la nostra última nit a bord...

DIVENDRES 20/04 - Atenes

Últim dia del creuer amb sorpresa inclosa: El desembarcament es faria a les 7 del matí pel que ens va tocar tornar a matinar, com ja era costum des que començàrem el creuer.

Després de recollir les maletes a la terminal del port, ens van portar a l'Hotel Standley on vam deixar els equipatges, fins a l'hora de recollir-nos per anar a l'aeroport.

Havíem quedat amb Juanlu i Lola a la Plaça Omonia, ja que ells tenien l'estada a Atenes. Amb Israel i Esperança vam anar a un Champion que hi ha al costat mateix d'Omonia per comprar alguns comestibles per emportar-nos a casa, vam comprar també unes rosques gegants de sèsam que mengen els grecs al carrer, molt bones.

Una vegada reunits els 6 baixàrem pel carrer Atenes fins al mercat. És al·lucinant veure les parades amb la carn penjant, i el peix, pràcticament al carrer, a la vella usança. Només se sent la cridòria dels venedors i el murmuri de la gent, però ull, el sostre del mercat està ple de grans televisors de plasma que contrasten amb la barbàrie del mercat. Ens va semblar molt diferent...

Després de prendre un frappé a una terrassa i de l'últim passeig per Monastiraki, ens en vam anar a degustar l'últim menjar en una taverna a prop d'Omonia.

Aquí ens vam acomiadar del Juanlu i la Lola, quina enveja que ens feien, encara els quedaven 3 dies a Atenes i nosaltres ens dirigíem ja cap a l'aeroport, de tornada a casa.