26/05 BARCELONA

No ens ho podíem creure, per fi havia arribat el dia d'embarcar al Gran Mistral!

L'arribada fins a la Terminal D del Moll Adossat de Barcelona la vam fer en el bus de línia (2 euros per barba) que surt de la parada de bus que hi ha enfront de les taquilles de les golondrinea i, encara sort, perquè caminant són més de 40 minuts, segons ens va comentar el noi de la taquilla.

Una vegada a la Terminal, vam deixar les maletes i vam entrar a la Terminal on tenen muntat un petit bufet de sucs mentre es fa la cua per a la primera foto del viatge, no sense abans recollir les nostres targetes personalitzades que obririen la cabina i et serveixen per a pagar els serveis a bord.

La primera impressió del Gran Mistral va ser molt bona, ens va semblar un vaixell molt gran, net i en bon estat de conservació. La cabina interior ens va semblar molt amplia i amb tot el necessari per a una estada llarga (el nostre últim creuer va ser de 4 dies). Un gran armari amb penjarobes i prestatges, caixa forta, Tv, telèfon i un bany petit, però suficient. Va començar la nostra investigació sobre les diferents plantes del vaixell i vam triguar una mica en situar-nos i en fer-nos amb el vaixell, al final del viatge ja dominàvem del tot...

Deixant enrere el port de Barcelona va començar aquesta meravellosa aventura, ens va retornar a la realitat l'enorme baluern de la botzina del vaixell, és ensordidor si ets a la coberta exterior!!!

La nostra primera experiència culinària a bord va ser al restaurant Bahia de Palma, situat a la planta 11 i amb vistes panoràmiques al mar. Teníem tota la tarda per davant i vam decidir prendre el sol fins al moment del simulacre, ja que el temps era ideal.

El simulacre ens va semblar més aviat llarg, doncs fins que no han acabat de fer les pertinents fotos i video no deixen que marxis.

Dedicàrem la resta del dia a conèixer el vaixell i al nostre grup Els 7 mars amb qui organitzàrem la sortida de l'endemà a Florència. Vam concretar el punt de trobada al Cafè Gijón i vam quedar en reclutar a les 14 places que ens sobraven per a omplir el bus que vam contractar amb l'empresa romana.

Després de veure l'espectacle al teatre Eivissa, hem de dir que ens va sorprendre gratament, no esperàvem que estigués tan bé, vam anar a sopar al restaurant Mallorca. Un sopar a la carta molt elegant amb plats molt sofisticats i un servei excel·lent, vam quedar agradablement satisfets, si senyor!

27/05 LIVORNO, Pisa i Florencia.

LL'arribada prevista a Livorno havia de ser a les 10:30, però per megafonía van anunciar el retard que sofria el vaixell a causa de les condicions meteorològiques. Devien ser molt dolentes doncs la nit anterior el vaixell es movia moltíssim, va haver marejos per tot arreu, repartiment de bosses per a vomitar i biodramines, que no van faltar!

Eren gairebé les 12 del migdia quan vam sortir al port de Livorno. Vam pujar al bus tots els components dels "7 mars" i els nous "reclutats" fins que omplir el bus fins a la ultima plaça!

El conductor ens va aconsellar anar primer a Florència i després a Pisa a causa dels embusos de tràfic que hi ha a la tarda per a sortir de Florència.

Aproximadament una hora i mitjana després vam arribar a l'estació central de Florència i al baixar del bus vam tenir la sensació que ens bufetejaven de valent, ja que la calor era aixafadora, 40 graus ni més ni menys!

Vam agafar el rumb cap a la Plaça del Mercat Central, veient les botigues de souvenirs que es munten, hi havia articles de pell amb molt bona pinta, però el temps constrenyia i no vam poder entretenir-nos com ens hagués agradat.

Vam baixar cap a la Basílica de Sant Lorenç i d'aquí arribàrem al Duomo: IMPRESSIONANT. D'una bellesa extraordinària, ens hagués agradat entrar per a veure'l per dintre però la cua que hi havia no ens ho va permetre, ja que teníem de tot, excepte temps a perdre.

Al davant la Catedral, magnífica, amb la seva cúpula dissenyada per Brunelleschi i al costat la Torreo Giotto de 82 metres d'altura. Després vam anar A la Piazza Della Signora per a admirar la còpia del David de Michelangelo, al barri de Santa Croce, presidida pel palau Vecchio i la Galeria dels Oficis. La imponent torre de 94 metres d'altura es va afegir posteriorment. Sobre la Piazza de la Signora sorgeix una de les millors mostres del gòtic tardà: la Loggia dei Lanzi. Entre les obres que acull aquest pòrtic construït a la fi del segle XIV destaca el Perseo de Cellini i una còpia del Rapte de les Sabines de Juan de Bolonya, ja que l'original es troba en la galeria de l'Acadèmia. La galeria dels Oficis, un dels majors museus d'Itàlia, va ser fundada per Francesc I de Medici. La nostra intenció era anar directament al famós Pont Vecchio, però ens vam despistar i ens va costar de trobar, suposo que era la calor que ens tenia a tots morts. Arribàrem al pont Vecchio per altre pont des d'on s'obtenen unes panoràmiques molt bones del pont, les cases i del riu Arno. El pont està ple de joieries i per un instant ens va evocar a altra època, si no hagués estat pels centenars de turistes com nosaltres!

Com no hi havia gaire més temps i havíem de menjar alguna cosa abans de marxar, ens vam decidir per una porció de pizza i un refresc en una Pizzería al mateix carrer que va al Pont Vecchio, amb pati interior, bona temperatura i a l'ombra, cosa que es va agrair molt, doncs la xafogor no ens deixava viure.

Jo em vaig comprar un gelat de coco per 2 eurillos saborosíssim que em va encantar! Una vegada estàvem "tutti" al bus, vam posar rumb a Pisa i l'aire condicionat del bus ens va semblar glòria beneïda.

El bus va aparcar als voltants del Camp dei Miracoli i ens va deixar una hora per a veure la famosa Torre inclinada i fer les fotos pertinents. Després de tafanejar les botigues de la zona vam posar rumb al vaixell per a una dutxa ràpida, sopar i veure l'espectacle que ens va tornar a sorprendre gratament.

28/05 Civitavecchia, ROMA.

Aquell dia vam arribar sense contratemps al Port de Civitavecchia.

Una vegada reunit el grup al Cafè Gijón ens vam disposar a desembarcar per a anar a la trobada del nostre autobús pirata de Enroma. Amb tot el grup a bord, vam prendre rumb a Roma.

L'autobús ens va deixar al costat del Colosseo per recollir-nos, a la tarda, al Vaticà.

Semblava que la calor ens donava una treva aquell dia, però era només era qüestió d'un moment que el sol de justícia començarà a abrasar-nos sense pietat.

La cua per a entrar al Colosseo era impressionant àdhuc sabent que podíem comprar l'entrada en la taquilla del Palatino, no vam voler entretenir-nos per a poder veure la resta de coses interessants que havia d'oferir-nos Roma.

Ens vam fer les fotos de rigor davant del Colosseo i de l'Arc de Constantí. Vam començar a caminar per la Via dei Fori Imperial per a veure el Fòrum Romà i el Campidoglio des de fora. Arribats a aquest punt vam ascendir per l'escala per a pujar i des d'aquí veure unes majestuoses vistes del Fòrum i de Roma. La nostra pròxima parada seria la famosa Fontana di Trevi que està emplaçada a la confluència de diversos carrers per a vianants, a una plaça molt petita. Hi havia moltíssima gent i el cos ens demanava a crits menjar un gelat!

Una mica més refrescats vam voler llençar les monedes com és tradicional: la moneda s'ha d'agafar amb la mà dreta, d'esquena a la font i amb el braç dret hem de creuar el cor per a acabar llançant la moneda pel costat esquerre. Una moneda per a tornar a Roma, i dues monedes per a l'amor!!

Després d'un agradable passeig per carrers peatonals de la zona, vam arribar al Panteó on l¹entrada és gratuïta. Ens asseiem una estona als bancs de l'interior ja que feia una temperatura molt fresqueta i reconfortant.

Arribàrem als voltants de la Piazza Navona amb la font dels quatre rius i vam començar a buscar un lloc decent i no excessivament car per a dinar.

Vam trobar un petit restaurant en un carrer peatonal i amb una terrassa a l'ombra molt acollidora que es diu l'Antico Cafè, a la Via Banco Sant Spirito 7/8, on hi tenien un menú per 15 euros que no va estar malament però no va ser per a llençar coets...

Creuant el Pont de Sant Angelo vam arribar al Castell de Sant Angelo i de seguida, per la Via Della Conciliazione vam començar a veure la Piazza de St. Pedro amb la columnata.

Per a entrar a la Basílica de St. Pere vam haver de passar un control de seguretat i un control de vestimenta, és a dir, pantalons curts i tirants prohibit.

Ens vam sentir una mica violents davant tal revisió i al veure com van fer enrrera en Rossend per les seves bermudes i la Mónica pels seus tirants...

Els que si que vam passar l'examen vam entrar a la basílica i vam poder veure la Pietat de Miguel Angel.

Una vegada reunit el grup altra vegada, vam agafar el bus de tornada al vaixell.

Sortir de Roma, igual que a Florència, va ser complicat a causa del tràfic, però vam arribar amb temps per a donar-nos un bany a la piscina de la coberta del Mistral.

29/05 NAPOLS, Pompeia.

Vam arribar puntualment al port de Nàpols i al desembarcar no trobàvem cap autobús de Enroma. Els autobusos de les excursions del vaixell ja havien marxat i el nostre seguia sense aparèixer. Vam trucar a l¹Emiliano i en una estona ja va venir el bus amb la guia que havíem contractat a l'agència romana.

De camí a les ruïnes de Pompeia vam albirar el famós volcà Vesuvi, el culpable del que anàvem a veure en breu. Realment impressiona pel majestuós i gran que és.

Les ruïnes de Pompeya no defrauden gens. A part de ser un recinte gegantí, al veure els carrers perfectament empedradas, els passos per als vianants, les marques dels carros, tot et teletransporta a altra època en la qual era una ciutat viva. La guia ens va resultar molt interessant doncs ens va explicar la cotidianeidad de la ciutat, les botigues, els bars, les cases i fins i tot el prostíbul. Se'ns va passar l'estona volant i vam quedar encantats amb la visita.

 

30/05 MALTA

L'entrada al port de Malta és dels més bonics que hem vist en tot el viatge. Val la pena aixecar-se aviat i anar a les cobertes superiors per a delectar-se amb les vistes.

A Malta, al desembarcar i sortir del port, de seguida et trobes amb una parada d'autobús amb el qual trigues 5 minuts al centre de Valetta i et deixa en una plaça a les portes de la part antiga. Només val un 1euros l'anada i amb el mateix tiquet et val per a la tornada.

Vam recórrer aquesta ciutat i ens va sorprendre positivament, ja que no ens esperàvem que fos tan bonica. Vam anar als Jardins de Upper Barraca, des d'on vam gaudir d'una panoràmica esplèndida del Port, el Fort de Sant Angelo i les tres històriques ciutats de Senglea, Cospicua i Vittoriosa.

Republic Street, és l'eix principal i comercial de la Valetta amb 1,5 km de llarg. A aquesta via es troba el Museu Nacional d'Arqueologia. Continuant pel mateix carrer s'arriba a la Plaça del Gran Setge (Great Siege Sq.) a l'esquerra del qual es troba el Palau de Justícia. A la dreta es troba la Co-Catedral de San Juan Bautista. Continuant pel carrer Republic ens trobem la plaça amb el mateix nom, on es troba el monument a la Reina Victoria d'Anglaterra i la Biblioteca Nacional. A la dreta es troba el Palau del Gran Maestre, enfront del palau es troba la seu de la Guàrdia Principal. El carrer finalitza en el fort de Sant'Elmo, actual seu de l'acadèmia de la policia i del Museu Nacional de la Guerra.

Vam tornar amb el mateix autobús que ens va deixar al port, a un pas del Gran Mistral.

31/05 TUNIS

A Tunis vam decidir fer l'excursió pel nostre compte amb el "metre" TGM.

LA GOULETTE és el nom del port de la capital de Tunis, que és on para al vaixell del creuer, la parada del tren-metre, té el nom del port.

Quan vam baixar del vaixell, el shuttle gratuït ens va deixar a un edifici per a passar el control policial, al sortir, vam trobar a un petit grup de taxistes que ens avasallàren i als quals no vam fer ni cas.

Per a sortir del port s'ha de creuar una porta metàl·lica que t'obre un policia. Al sortir ens trobem una carretera i altre grup de taxistes que ens van perseguir una bona estona, gairebé fins a la parada del tren que es troba a mà dreta. Vam caminar tot recte fins a arribar a un encreuament amb una gasolinera al davant, els taxistes ens deien que la parada del tren estava a la dreta, però evidentment mentien, s'ha d'envoltar la gasolinera per l'esquerra i de seguida s'arriba a la taquilla.

Confiàvem que al vaixell podríem canviar euros a dinars però ens van dir que ells no en tenien. Ens vendrien els bitllets pagant amb euros? Calia esbrinar-lo ja que no es veia cap banc a la vista. Si no, caldria tornar a tractar amb els taxistes. La Raquel sabia francès i es va defensar molt bé amb el taquiller que va acceptar un bitllet de 5 euros a canvi de 8 bitllets d'anada i 2 dinars de canvi.

Al camí trobem a altre grup de Mistraleros que li van demanar a Raquel que els comprés el bitllet a ells també, ja que no parlaven francès i vam sortir junts. Evidentment ens va estafar però ens va sortir molt barat igualment, així que vam prendre rumb a Sidi Bou Said sense dubtar-ho.

El viatge va anar molt bé encara que calorós, doncs els vagons no tenen aire condicionat, però ens autòctons han trobat la manera de refrescar el vagó, i no és precisament obrint les finestres, si no que s'asseuen al terra, i bloquegen les portes perquè es mantinguin obertes amb el seu propi cos, en aquest moment prenem consciència que ens trobàvem a Tunis, encara que en cap moment vam tenir sensació de perill, excepte per la integritat dels nois que, amb el tren el marxa, s'asseien amb les cames penjant cap a l'exterior. És tota una experiència per als nostres ulls tan acomodats.

A l'arribar a l'estació de la ciutat blanca i blava, vam preguntar a una estudiant per a arribar al centre, però no té pèrdua doncs està al sortir a la dreta i ja ve indicat amb un cartell. El primer que vam fer va ser anar a refrescar una mica els nostres sufocats cossos en el Cafè des Nates, en la seva meravellosa terrassa amb vista al poble i al mar.

Vam donar un agradable passeig per Sidi Bou Said i per a la tornada vam comprar aigua fresca en un quiosquet per a tenir dinars disponibles per a adquirir els bitllets de tornada.

Vam tornar al vaixell a dinar per a fer una sortida de tarda, només de dones, al soc de Tunis. Aquesta vegada vam agafar el metre en direcció oposada a Sidi Bou Said. Van ser solament dues parades però va ser molt llarg i lent.

Vam baixem a l'estació central d'aquesta línia de metro, anomenada estació TGM, i quan vam baixar, vam sortir per la Avenue Habib Bourguiba, i caminant completament en línia recta, sota una calor increïble, vam trobar el soc de Tunis.

Vam estar caminant una estona per un dels estrets carrers del soc, caminàvem al pas que ens marcava la marabunta de gent que havia. No vam voler endinsar-nos massa ja que ens feia por que el vaixellmarxés sense nosaltres, doncs es caminava molt lentament.

Vam decidir tornar per on havíem vingut i quina va ser la nostra sorpresa quan no van acceptar els nostres euros per a pagar el bitllet de tornada. Els vam mostrar els nostres bitllets de l¹anadada i es no s¹ho creien, però tot i amb totes les nostres proves i explicacions vam haver de negociar amb un taxista la tornada al vaixell, que per 5 euros el taxi va ser rapidíssim!

I aquí va acabar la nostra petita aventura a Tunis!

Aquestes són les parades del metre de Tunis:

Tunis Marine AQUESTA ÉS LA DE TUNIS (caminant a la Medina)

Le Bac

La Goulette AQUESTA ÉS LA QUE S¹AGAFA des del VAIXELL

La Goulette Neuve

La Goulette Casino

Khereddine

Aéroport

Le Kram

Carthage Salammbô

Carthage Byrsa

Carthage Dermech

Carthage Hannibal

Carthage Présidence AQUÍ ESTAN LES TERMES DE ANTONI PIO

Carthage Amilcar

Sidi Bou Saïd AQUESTA ÉS LA DE LA CIUTAT BLANCA

01/06 BARCELONA

El desembarcament a Barcelona està molt ben organitzat i es duu a terme per número de cuberta. La nit anterior s'ha de deixar la maleta a la porta del camarot anbans de les 2 de la matinada, així que tens temps de sobres per a preparar la tornada a casa.

Quan ens vàrem despertr, el vaixell ja havia arribat al port de Barcelona, així que vam esmorçar amb la tristor d'haver d'abandonar una estància tan plaent i inoblidable a BORD DEL GRAN MISTRAL!!!!

 

Fi de l'aventura.