EstambulCat

14.30h Vam dinar a: Tarihi Sultanahmet Köftecisi: Divan Yolu Cadessi, 4. Està situat davant de l'Oficina de Turisme de Sultanhmet. Econòmic i molt bo. Tenen les fotografíes dels plats a l'entrada per tal d'escollir el que vulguis, perquè no tenen carta. Vam tastar els köfte (mandonguilles turques) que a nosaltres ens van semblar més aviat hamburgueses petitones, servides amb pa i amanida, tot per 19 YTL.

Vam tornar a l'hotel per descansar una mica i menjar-nos un deliciós pastisset comprat a una pastelería/cafetería que hi ha al costat de l¹hotel, Cigdem. Durant la nostra estada vam repetir diverses vegades per què estaven molt bons y no empalaguen gens. L¹últim dia vam comprar-hi dues caixes de delicies per a la família.

18:00h Torre Galata 10 YTL. Desprès d'una llarga hora de cua, vam agafar l'ascensor de la torre, fins l'ultim tram d'escales de cargol. Hi vam trobar un tap de gent, així que vam anar cap a l'esquerra que no hi había ningú, desprès ens vam adonar de que s'havia de seguir la direcció de la fletxa, per aquest motiu hi havia l'embut. Feia un vent molt fort però la vista era increïble! Va valer la pena l¹espera.

Vam baixar caminant fins al Pont Galata, tan colorit, ple de pescadors a la part de dalt i els seus curiosos restaurants a la part de baix.

Creuant el carrer ens vam topar amb les botigues adjacents al Basar Egipci. L'olor es percep des de lluny i els seus venedors t'atropellen en tots els idiomes a veure si encerten el teu! Tenen un sense fi de botigues plenes de delícies turques, te i espècies. Ens va agradar molt! El vam trobar molt autèntic, amb un aire oriental molt especial.

Per al sopar vam tornar a Sultanahmet/Divan Yolu. Vam escollir un restaurant situat just al costat dels Banys de Cemberlites. Des de fora es veuen a dues senyores fent Gozeleme. Vam demanar meze i la pinta era tan dolenta que no vam voler ni provar-los, li vam retornar al cambrer. Els Gozelems estaven bons, però el tema dels mezes ens va tallar una mica el rotllo...

Ens vam dirigir al famós Corhulu Ali Passa Medresi. Com que estava molt ple ens van asseure al costat d'una parella de turcs, molt simpàtics i vam parlar una estona en anglès. Ens vam predre dos te de poma boníssims i vam fumar amb Narguile. Tota una experiència totalment recomanable.

Després d'un dia tan complet, vam anar a dormir. Tot i estant tan cansats, de matinada ens va despertar la crida a la oració... Estàvem molt prop de la petita mesquita de Divan Yolu Cadessi.

Divendres 21/03/08 BARCELONA/ ISTAMBUL 13:25 17:45 H

Un cop vam arribar a l'aeroport d'Ataturk ens esperava el transfer que ens portaria a l'Hotel. Desprès d'un llarg Check-in, per fi vam arribar a l'habitació de l'Hotel Faros Istanbul. Situat al carrer Divan Yolu Cadessi.

L'hotel és molt petit, sense cap altre servei que un restaurant-cafeteria situat a la planta baixa, on se serveix l'esmorzar-bufet al matí.

L'habitació és molt maca, de diseny molt modern, amb parquet (cosa que s'agraeix), amb caixa forta, mini bar (de pagament), escalfador aigua per a poder preparar té o café (gratis), sabatilles de ris brodades amb el nom de l'hotel, secador, báscula de bany, tot tipus d¹amenities, banyera amb mampara i calefacció individual.

L'esmorzar és correcte pero justet per un hotel de 4 estrelles. Vam trobar a faltar la torradora de pa i més assortiment de dolços. Però té un ampli bufet salat, amb embutit, formatges, amanida, molts tipus de pa, café/te, mermelades, fruita pelada, cereals i sucs de pot.

El millor de l'hotel és la seva situació, tant a prop de la parada de tranvía i del parc de Sultanahmet.

Per al primer sopar vam escollir: L'Enjoyer Café & Restaurant, Incili Çavuç Sok. No:25 a Sultanhmet. A la porta hi vam trobar en Chayane, que es va posar molt content de que vinguessim recomanats del fòrum d'internet i ens va prometre un xarrupet cortesía de la casa. Vam demanar amanida de tonyina, pollastre amb mel i un plat otomà, per beure agua i el xarrupet de raki, tot per 47 YTL. Vam sopar molt bé y molt de gust.

Desprès vam anar a disfrutar amb la vista nocturna de Sultanahmet, amb Santa Sofia i la Mesquita Blava il.luminades.

Dissabte 22/03/08 ISTAMBUL

9.45h Palau Topkapi. 10 YTL. Harem 10 YTL

Primer vam visitar l'Harem, amb certa tranquilitat i relativament poca gent. La sala del tron imperial ens va semblar més petit que reportatges de TV, la resta de les estances són també molt luxoses, et transporten a una altra época, si no fos per la oloreta a rònic que fan les catifes...

A la sortida de l'Harem ens vam trobar amb una marea humana. Vam visitar el Tresor i vam veure les vistes del Bósfor i el Corn d¹Or des de les terrasses que hi ha al costat mateix del Restaurant del Palau però vam haver de marxar abans de veure¹ns esclafats per la marabunta!

11:15 Vam visitar el Hamman entre Santa Sofía i la Mesquita Blava amb l'exposició de catifes. És curiós, ja que pots observar perfectament totes les estances de les que està format un Hamman clàssic. Al sortir i veure la cua que hi havia per entrar a Santa Sofía vam anar decidir anar cap a la cisterna, ja que la cua era més petita.

Vam descansar una mica al parc de Sultahmet, delectant-nos amb les vistas a Santa Sofia i del bon temps, ja que feia un sol esplèndit.

12.00h Cisterna. Yerebatan Sarnici 10 YTL. No ens imaginàvem la grandiositat de la cisterna, ens va impresionar bastant el seu tamany. Vam donar un agradable passeig per les pasarel.les, esquivant les gotes d'aigua gelada que anaven caient sense parar. Seguint els cartells de "Medusa", vam trobarnos en primer lloc la columna verda, on vam ficar-hi el dit, fent-lo rodar, amb foto i video inclòs! Vam seguir el camí per veure les dues columnes de cap de Medussa, les dues molt xules. A la sortida un turc ens va preguntar si érem espanyols, al assentir ens va espetar: "Sou com els xinessos, n'hi ha a milions!"

13.00h Santa Sofía. 10 YTL. El primer que vam fer va ser prendre'ns un gelat a la cafetería que hi ha dins el recinte de Santa Sofía (teniem els peus molguts) asseguts la terrassa, amb un sol radiant, s'ens va possar de maravella.

Desprès vam visitar les galeríes del pis superior. Vam veure alguns mosaics. Ens va deixar realment impresionats l¹andami gegantí que tenen muntat al bell mig.

A l'esquerra de la Porta Imperial hi vam trobar la columna de les lamentacions, després d'unos quants xinessos, vam ficar-hi el dit i el vam fer rodar per a fer allò que és tradició, per algun motiu som "giriç" no?.

Diumenge 23/03/08 ISTAMBUL

Vam baixar caminant fins a Eminönü.

09.45h Creuer Bòsfor: Eminonü, moll 3. (Bogaz Iskelesi), el la Scenic Bosphorus Line. El vaixell salpa a les10.35h, però es fa molta cua a les taquilles i val la pena anar-hi abans per a agafar un bon lloc al vaixell.

Només vam agafar el bitllet d'anada (7YTL) ja que fins a les tres de la tarda no ve el de tornada i vam decidir fer cas a un forer que ens va recomanar tornar en bus, per a no perdre tant de temps. El dia estava molt gris i les vistes no eren tot el boniques que podrien ser en un dia clar, així que vam decidir baixar a Kanlica i tornar, no sense abans provar el seu famós yogurt a 2,75 YTL, de teixidura una miqueta estranya, però molt saborós!

Vam veure la Mesquita Ortakoy, els ponts que creuen el Bòsfor i el Palau de Dolmabahce.

Vam agafar el bus 15 fins a un moll per a agafar el transbordador fins a Besiktas. El conductor del bus semblava que feia rallyes, encara sort que anàvem asseguts. Quina manera de conduir! Vaig enxampar un mareig! La idea era entrar al Palau de Dolmabahce però la cua feia por, així que vam anar a agafar el tramvia de tornada a Sultanahmet.

El mareig, el menjar, el picant, l'aigua o ves a saber que va poder ser, em va gastar una mala passada i el meu estómac no va aguantar més. Vaig vomitar tres vegades. Vaig treure fins a la primera papilla!

Fins a les vuit del vespre no em vaig sentir amb forces de sortir al carrer i vam anar caminant fins a la Zona de Sirkeci, on vam trobar algunes botigues amb preu fix, gens cares, per exemple: 3 punts de llibre 1 lira, samarretes a 7 lires, pashminas a 7 i 10 lires, segons el model, clauers d¹ulls a 2 lires i un llarg etc.

Ja teníem gana i vam localitzar un dels restaurants recomanats: Om-basilar Kebab, Muradiye Caddesi, 17 . Està situat al mateix carrer per on passa el tramvia. Es menja bé i barat. Vam demanar un lahmacum per 2 lires i una espècie de barca de pa farcida de formatge, molt bo tot! I molt barat!

Vam tornar a l'hotel amb tramvia.

Dilluns 24/03/08 ISTAMBUL

Un altre cop vam baixar donant una agradable passejada fins a Eminonü.

9.45h Mesquita Nova o Yeni Camii. Una vegada descalços vam entrar a la mesquita, era la primera del viatge. AL ser tan d'hora hi havia molt poca gent i vam poder gaudir-la pràcticament sols. Ens va semblar molt bonica.

10.30h Mesquita Ristem Passa. Ens va costar una mica situar-la, una vegada vam trobar el cartell que anuncia el seu nom ens vam ficar en un passadís que anava a donar a un carrer ple de botigues gens turístiques. Eren ferreteries, botigues de paper de regal, obsequis i invitacions de noces, en fi, que ja vam veure que per allà no podia ser, perquè ens anàvem allunyant. Tornàrem per on havíem vingut, i vam trobar un grup molt reduït amb guia espanyol i li vam preguntar, ens va indicar que era pujant les escales, just al costat del maleït passadís. És una mesquita molt petita i molt curiosa, ja que es troba en un segon pis d'un carrer replet de comerços on pots veure una mica l¹esencia dels istambuliotes.

Buscant la Mesquita de Suleymaniye, després de diverses pujades fatals per als nostres bessons, vam trobar els banys de Suleymaniye i vàrem reservar per a l'endemà. Vam deixar paga i senyal de 50 YTL.

La pujada continuava sent matadora i vam arribar a la mesquita sense alè!

11.30h Mesquita Suleymaniye: Prop del mur sud-est de la mesquita es troba el cementiri, amb les tombes de Soliman i Roxelana. Impressionen una mica, ja que són uns sarcòfags enormes que semblen tendes de campanya. La mesquita per fora és molt bonica, però per dintre ens la vam trobar tancada per obres, així que ens va decebre molt ja que hi ha una paret al bell mig que ho tapa tot i no es veu res de res. Vam decidir prendre un te de poma a la part de davant del pati, a una cafeteria que té uns seients de colors i bones butaques, vam descansar una estoneta delectant-nos amb les vistes a l'exterior de Mesquita. Un pèl car, però va merèixer la pena. Cappuchino, gelat i te de poma 10 lires.

Vam tornar caminant fins als voltants del Basar Egipci, i vam fer algunes compres: Pantalons texans Lacoste i Dolce Gabana per 30 i 25 lires, jersei G-star per 15 lires, tenen models bastant xuols i sense regatejar, no ens va semblar gens car, així que ja ni vam intentar rebaixar el preu. Vam agafar el tramvia d¹Eminonu fins a l'hotel per a descarregar les compres.

Vam dinar a Karadeniz Aile Demana Kebab Salonu Haci Tahsinbey Sokak, 1. En una travessia del carrer de Divan Yolu Cadesi. Recomanat per la guia Loneny Planet. Serveix sopa, kebabs i pides acabats de fer. Li donem només un correcte. Et serveixen un plat amb una salta picantísima amb pa, vam demanar un entrant, un kebab amb albergínia i altre amb tomàquet, per a beure, aigua. 36,30 YTL (inclouen la propina del 10% en el compte). La fi "del dia les mesquites" va ser a la Mesquita Blava. Grandiosa, preciosa, sorprenent. Encara estant plena d'altres turistes, es respira un alo especial, no per l'olor a peus, sinó per la seva disposició de l'interior, les gegantines columnes, les cúpules, el blau evolupant, ens va encantar.

Desprès d'una visita per l'ànima vam anar directament al Tünel per a agafar el metre antic: 1 jetón. (Obert fins a les 21.00h). Vam pujar per el carrer Istiklal en el tramvia nostàlgia, fins a la plaça Taksim. Vam recórrer a peu el carrer de tornada, on hi havia un ambient increïble, ple de gent pertot arreu, centenars de botigues... Ens va agradar molt ja que és molt diferent de Sultanahmed!

Dimarts 25/03/08 ISTAMBUL

Vam sortir al voltant de les 9:00 per a anar caminant fins al Gran Basar. Al ser tan aviat havia poc turista i vam donar un llarg passeig pels seus infinits carrers i carrerons. No havíem vist mai un desplegament d'or tan gran en la vida! Quina barbaritat! Sorprèn que gairebé tots els venedors vesteixen de vestit i corbata, l'elegància del Basar i les pantalles de plasma instal·lades en el carrer principal. Ens va fer tot l'efecte de ser una zona de molt luxe i distinció. Val la pena veure'l a primera hora, sense els aclaparaments de la tarda.

Al sortir començava a plovisquejar lleugerament i vam anar passejant fins al Basar Egipci ja que volíem comprar te de poma. Vam escollir un lloc on ens van deixar ensumar el te que tenien exposat fora, però ens van omplir 2 bosses amb te de l'interior de la botiga. Al pagar-li i sortir de la botiga, les obrim i NO FEIEN GENS D'OLOR. Empipats amb nosaltres mateixos, vam tornar a reclamar-li i ens va dir la famosa frase: "No problem" i ens va posar del te de l'exterior de la botiga que fins i tot a fora de la bossa feia olor! Cal anar amb un ull!!!

Era el l'últim dinar a Istanbul i em va venir de gust anar al restaurant Gani Gani.

Vam agafar un paraigua i vam anar cap a Taksim. Al sortir de Tünel feia molt de vent, el paraigua va aguantar de miracle i vam arribar al restaurant mullats com dos pollets i de molt mal humor per la "genial idea" amb el temps com estava. Va fer una tormenta digne d'unes vacances! El Gani Gani està prop de la plaça Taskim, en una travessia del carrer Istiklal Cadesi, torçant pel Mc Donalds. Una mica amagat, situat al final del carrer, vam arribar-hi finalment i no ens va defraudar. Al veure el restaurant, se'ns va passar el mal humor, és una passada. Vam menjar al primer pis que és on hi ha les taules, ja que amb els baixos dels pantalons mullats no ens venia de gust tombar-nos en les catifes del segon pis. Aconsellats pel cambrer vam demanar entrants de formatge i de segon pollastre, Tavuk Kanat (aletes delicioses) i Tavuk Sis (broqueta molt bona). Per a les postres vam demanar Künefe Kaymakli, una espècie de coca molt bona, regada amb mel, Cola i aigua per 30 YTL.

Havent dinat va parar de ploure i vam tornar caminant baixant de nou el carrer Istiklal Cadessi, aquesta vegada amb llum de dia, la vam trobar igual de guapa que a la nit, però amb molta menys gent. Vam entrar en alguna que altra botiga i els preus també són fixos i estàn exposats. Vam tornar caminant a l'hotel a canviar-nos i descansar una mica, ja que la meva panxa no estava del tot recuperada.

A les 19:00 ens van passar a recollir per a dur-nos al Suleymaniye Haman. Una vegada dins del Haman ens van explicar, en un perfecte castellà, el funcionament dels banys i vam pagar els 30 euros de rigor per barba. De seguida ens van treure de dubtes respecte a la vestimenta en l'interior del bany, els nois: el típic pestemal i a les noies: part de dalt de biquini i pantalonet curt de la mateixa roba del pestemal. De totes maneres ens vam posar sota el nostre banyador! En referència al massatge, tots són homes, molt correctes amb les "laidis" i més bèsties amb els nois, però molt divertit!

Vam tornar a Sultanahmet a sopar i contemplar per última vegada Santa Sofia i Mesquita blava il·luminades de nit.

Dimecres 26/03/08 ISTAMBUL/ BARCELONA 10:05 12:35

Tornada a casa.