Un viatge a Eslovènia del 5 al 12 de Maig de 2009:

Rossend, Carme, Carlos i Gemma visitàrem un pais amb molt d'encant i desconegut per al turisme de masses, una pasada!

Dimarts 5/5. Barcelona - Venecia ­ Ljubljana

A les 10:00h vàrem arribar a Venècia amb un vol molt agradable de Vueling i vam anar a recollir un cotxe de lloguer contractat amb Autoeurope i, després de diversos intents fallits de cobrar-nos els 600 euros del dipòsit i pagar 63 euros per a no tenir cap franquícia, per fi, ens van assignar un Citroën Xsara Picasso molt ampli, nou i confortable.

A les 12:55 ja estàvem anant cap a Eslovènia, però localitzar l¹Autostrada (autopista) en direcció a Trieste va ser un xic complicat, però finalment trobàrem el camí.

Al cap d'una hora i escaig vam pensar que hauríem de parar per a dinar, però l¹Autogrill que vam veure a l'autopista italiana no ens va convèncer i decidirem buscar un altre lloc menys, per dir-ho d'alguna manera, artificial, però gairebé morim en l'intent ja que no vam trobar res, només les típiques cafeteries de carretera.

Amb l'estómac constrenyent, vam parar a la primera gasolinera eslovena que trobàrem ja que, just a la frontera no hi ha res de res, té més aviat pinta de ciutat fantasma.

A la gasolinera vam topar amb dos autocars espanyols que anaven plens de romanesos en direcció al seu país, cosa que deduirem al veure el cartell d'Espanya-Romania-Espanya al cristall davanter de l'autocar. Vam comprar la Vignette per a cotxes i ens van clavar 35 euros, això si, es vàlida durant 6 mesos.

Com que el nostre cotxe tenia senyals inequívocs d'una antiga Vignette arrencada d'arrel del cristall davanter, la varem enganxar amb celo per a endur-nos-la de tornada a casa, per a qui la pugui aprofitar!!!

El nostre estómac ja s'estava queixant en ferm i nosaltres avançàvem més que penedits per haver descartat l'Autogrill italià, quan de sobte, com un miratge enmig del desert (la fam fa coses estranyes....), va aparèixer davant nostre un meravellós supermercat-restaurant anomenat: Marché. Amb un estil molt original i una decoració molt cuidada i neta. Vam poder escollir entre uns apetitosos plats d'un bufet del que no enteníem cap nom, però del que tot tenia una pinta excel·lent. Vam menjar plats típics eslovens i unes postres que es devoràvem amb la mirada.

De seguida arribàrem a Ljubjana i el GPS ens va deixar just a la porta del nostre allotjament:: Slamic B&B

Aparcàrem el Picasso al pàrquing gratuït del B&B i ens van pujar les maletes al segon pis. Vam comprovar que les habitacions eren tal com les esperàvem: una decoració exquisida i cuidada, llit comodíssim, caixa forta, assecador de cabell, TV plana i WIFI funcionant, però la vistes des de la finestra eren a una enorme paret de l'edifici confrontant, pel que no vam tornar a treure-hi el cap.

Vam sortir preparats per a prendre el primer contacte amb la ciutat.

A cinc minuts escassos del nostre B&B vam veure-hi ja el pont triple i ens dirigirem a la oficina de turisme que al mes de maig obre de 8 a 19h. Els demanàrem un mapa de la ciutat per a no perdre'ns, cosa poc probable, ja que el centre és molt petit i tot està al voltant del riu Ljublianicka. Li vam demanar també alguna recomanació sobre restaurants de menjar típic eslovè i amb horari apte per a espanyols i ens en va marcar uns quants al mapa.

Després de tot un dia nuvolós i tapat, la tarda va quedar meravellosa amb una llum estupenda per a fer fotos i delectar-nos amb la tranquil·litat de la capital eslovena. La Presernov Trg estava realment animada i les terrasses al voltant del riu molt concorregudes, plenes de gent jove i guapa.

Per a sopar ens decantàrem per un dels Golstinas que ens havien recomanat a la mateixa oficina de turisme i a la breu guia d'Eslovènia que dúiem també la recomanaven: Golstilna Sestina. El restaurant té diversos salons amb una decoració molt suggeridora i cuidada, on ens vam prendre un sopar massa copiós que no vam poder acabar. Ens van oferir un aperitiu a base de pernil, olives (Kraški pršut z olivami) i formatges variats amb paté (Slovenski Siri s Sadnim Kruhom) molt car, gairebé 14 euros!, que ens va llevar la fam per a poder afrontar unes enormes amanides servides en sengles palanganes i uns plats principals gegantins i molt, molt abundants que van arribar tots junts i ens atabalàrem amb tanta cosa, una veritable llàstima. Amb el que ens havia costat desxifrar la carta, en quatre idiomes, i tan extensa!

Com que no volíem ni pasta ni pizza ens decantàrem per menjar típic eslovè: una sopa de verdures casolana i deliciosa (Zelenjavna juha), amanida del temps (Sezonska solata) que la serveixen amb mongetes fosques, un enorme bistec empanat a la Liubianensa (Ljubljanski zrezek s praženim krompirjem), les dues amanides (Piščančja solata z gorgonzolo) amb pollastre i formatge gorgonzola i a sobre, un enorme plat amb diferents tipus de carn i salsitxes (Kmecka Pojedina).

A Eslovènia les amanides no són considerades com primers plats, els porten juntament amb els plats principals, amb la qual cosa vam aprendre la lliçó per a les pròximes vegades i demanar-les al nostre estil, d'entrant.

Al cambrer no se li va posar massa bé que deixéssim tant menjar al plat però realment no pensàvem que els plats fossin tan esplèndids, pel que recomanem el restaurant 100% però per a menjar o demanar menys quantitat. El compte va pujar a 65,30 euros, tots quatre, no ho considerem car per la qualitat/quantitat.

Dimecres 6/5. Ljubljana

Després d'una plàcida nit de son reparadora al magnific llit del B&B ens esperava un esmorzar una mica pobre, tot i que amb suc de taronja natural, però poca varietat a la resta: Hi havia una safata amb diferents tipus de pa i panets, una torradora, mantega i diferents melmelades, nutela, paté, cafè, llet i te. Un xic escàs, pel preu que pagàrem pel B&B, 95 euros per nit.

Durant l'esmorzar vam conèixer a una noia de Washington D.C. amb la qual entaulàrem una breu conversa i ens va explicar que havia estat allotjada a la mateixa pensió de Bled a la que aniríem nosaltres a l'endemà i havia quedat encantada amb els propietaris i amb la casa. Parlava una mica d'espanyol ja que havia estat uns 5 mesos a Espanya, quin viatge!

Vam sortir disposats a conèixer el nucli antic de la ciutat, era força d'hora i el cel no estava tant clar com esperàvem, però prometia. La primera parada va ser per a prendre un deliciós i barat (1,20 euros) capuccino a la terrassa d'un Bar situat just davant del Teatre de Ljubljana i el telefèric que, pel mòdic preu de 1,80 euros, puja fins al Castell (Ljubljanski grad) que domina tota la ciutat antiga des d'un pujol. El castell des de baix es veu molt bonic, tot i que la torre està en obres i la bastida desllueix la panoràmica.

El viatge amb el telefèric compensa, ja que la pujada és molt empinada, però en realitat el castell no té gaire cosa, un parell de terrasses amb cadires de luxe, la Capella de Sant Jordi (Sv. Jurij) que està decorada amb els colorits escuts d'armes dels Carniola i la Torre, que ens la trobàrem tancada per obres. Les vistes des del castell són curioses però no espectaculars, ja que la vista més bonica del casc antic que envolta el riu queda tapada pels frondosos i densos arbres eslovens.

Una vegada vist, vam baixar caminant pel camí que duu directament a la Catedral de Sant Nicolás (Stolnica, Cerkev sv. Nikolaja) que és preciosa, amb uns frescos bellíssims al seu interior i una porta principal feta de bronze amb un relleu que representa els 1.250 anys de cristianisme al país, inclòs el difunt papa de Roma, molt ben aconseguit i bastant impressionant.

Al davant trobàrem el mercat central o Trznica, una de les obres més importants del famós arquitecte Plecnik. Més que un lloc destinat al comerç d'aliments, l'edifici sembla un palau noble construït expressament per a acollir festes suntuoses. Sota la seva allargada columnata neo clàssica s'oferixen tot tipus de productes del camp eslovè, vi del país, conserves, menjar per a emportar, roba, bijuteria i, és clar, artesania de la fusta, cristall i alguns souvenirs. Un altre lloc molt popular on proveir-se se situa a la plaça Vodnikov, al costat del riu de Ljubljana, on s'hi exposen verdures i fruites fresques, plantes, llavors i precioses flors fresques.

Just al costat de la columnata hi ha tot un seguit de fleques comunicades entre si amb unes delicioses temptacions dolces i salades com els burek de carn, formatge o pizza, que te'ls escalfen en un microones i estan boníssims!

Per a dinar ens asseguerem a la terrassa d'un restaurant Grec: Okepcevalnica Ati, que està situat a Stari trg, 28. El menjar no va ser gaire memorable però no va estar malament. Vam voler prendre'ns un gelat a una de les terrasses de la Plaça Presernov asseguts en còmodes sofàs amb coixins vermells veient l'anar i venir de la gent de la ciutat.

La tarda semblava que estava un xic trista i vam anar una estona a descansar els peus a l'hostal. Vam tornar pel parc Tivoli on estaven celebrant una mega-festa molt sorollosa. Paral·lelament al carrer Slovenska Cesta on es troben alguns edificis importants, com ara l'ambaixada d'EEUU que impressiona, per la seguretat i la quantitat de banderes que onden a la seva façana!

Una vegada recuperats, vam anar a veure caure el sol a la Plaça Presernov i el pont Triple, el Pont dels dracs, amb quatre dracs que guarden els quatre cantons del pont Zmajsk, és molt bonic al capvespre, on els raigs baixos del sol li donen una llum especial, igual que les ribes del ric Ljubljanica, plenes de terrasses, posats de gelats, tendetes d'artesania i gent jove i maca pertot arreu prenent-se alguna cosa a l¹aire lliure.

Més tard, vam passejar pel carrer principal, Slovenska Cesta, plena de botigues de moda i marques italianes. Arribàrem fins al barri de Krakovo, adornat amb unes casetes molt boniques, era com una urbanització dins de la ciutat i on vam poder veure un enorme hort urbà que ens va sorprendre molt. Seguirem l'agradable passeig fins a la Kongresni Trg, una de les places més conegudes i transitada d'Eslovènia i la increïble Univerza v Ljublani (Universitat de Ljubljana), que està al costat de la plaça anterior i que sembla un museu.

S'acostava l'hora per a sopar i ens decantàrem per un lloc que estigués cobert, ja que la temperatura no convidava a asseure's a cap terrassa. Vam escollir el famós restaurant Sokol, que és enorme, té dues plantes i diversos salons, amb una decoració estil tirolès, fins i tot els cambrers van amb vestit tradicional. Ens deixem aconsellar pel cambrer i vam menjar estupendament.

Vam tornar donant un agradable i breu passeig a l'hostal per a preparar les maletes per a prendre rumb a Bled a l'endemà.

Dijous 7/5. Ljubjana ­ Škofja Loka - Gorjes de Vintgar - Bled

La primera parada estava a només 23Km (33 min, segons Via Michelín, jajajaja) de Ljubjana: la població medieval de Škofja Loka, de la qual en sobresurt el castell i el campanar de l'església.

El GPS es va tornar boig i el vam apagar. Eslovènia no pot presumir precisament d'excés de senyalització, així que anàvem seguint les poques senyalitzacions, cal destacar que a la majoria d¹encreuaments no hi ha cap mena de senyal, pel que el sentit comú et faria seguir recte oi? Doncs a Eslovènia això no funciona, després de perdre'ns diverses vegades i gairebé una hora després, vam arribar al poblet. Almenys la divina providència ens va fer trobar un forat per a aparcar a les portes del casc antic i gratis!.

Després de creuar el pont per a accedir al nucli antic, vam demanar un mapa del poble a la Oficina de Turisme i vam passejar pel seu carrer principal, la Mestni trg, plena de cases medievals fins al final, que duu al Castell, al que no hi pujàrem.

Davant de l'hotel situat en la mateixa plaça es percebia una olor a pa i pastissos recent fets que embriagaven, si segueixes al teu olfacte arribaràs a una senzilla fleca amb gran quantitat de delicatessen. Vàrem prendre un capuchino, ja s'estava convertint en costum, acompanyat d'un Burek, altre regal per als sentits, boníssim.

Després de tan relaxada visita, vam prendre rumb a Jesenice cap a la Gorja de Vintgar, situada a 7 km de Bled. Ja des de l'autopista hi ha la senyalització de Vintgar, però una vegada a la sortida ja no és tan senzill, doncs les senyalitzacions segueixen sent escasses.

Prenguérem rumb a Bled i en un encreuament, bingo! un cartell marró assenyalant Vintgar cap a l'esquerra. Arribàrem a un poblet i vam preguntar a un bar, ja que no sabíem si anàvem bé, van riure, doncs era tot recte.

Arribàrem a un pàrquing amb 2 edificis que venien flors i un pàrquing gratuït, al davant vam veure un camí de grava amb un petit indicador de fusta que assenyalava les gorges. Al veure-hi un Fiat punt que anava i a l'estona tornava, vam pensar que seria un camí per als vianants i ens vam disposar a caminar. Després de 15 minuts de caminada, no havia indici de les taquilles, només una petita presa i un riu, pel que vam deduir que anàvem bé, però el camí seguia i després de 5 minuts més, per fi, es va obrir el camí a un petit pàrquing de grava, amb un sol cotxe, (el camí SI que era transitable amb cotxe!) i una llarga i empinada escala que conduïa, per fi, a la taquilla.

Pel mòdic preu de 4 euros per adult i 3euros estudiants, (no ens va demanar cap identificació d'estudiants) vam veure una cascada preciosa amb arc-iris inclòs sobre la qual es troba un pont de fusta sobre el que es poden fer unes fotografies fenomenals.

La gola es recorre per un sender i diversos ponts i passarel.les fetes de taules de fusta. Als costats d'aquest camí baixa un riu d'aigües cristal·lines amb tons verds maragda, descrivint diverses cascades menors i ràpids. La gola, plena de vegetació, és un lloc imprescindible per a visitar si et trobes en la zona i un dels espais naturals més bonics del país. Una visita altament recomanable.

El camí d'anada el varem fer en uns 45 minuts, entre foto, vídeo i delit paisatgístic. A la sortida per l'altre costat vam veure que el pàrquing aquí era d'unes dimensions considerables, amb un cridaner restaurant i menys agrest que l'entrada per la qual havíem accedit, doncs estava tot asfaltat i amb 2 autocars estacionats. El camí de tornada per la gola la vam fer gairebé corrent, doncs la fam ja estrenyia, i només trigàrem un quart d'hora, tot i creuant-nos amb un grup de toureros.

Vam desfer el camí de grava i amb un sol de justícia, vam arribar al cotxe i ens vàrem adonar que havíem aparcat davant d'un tanatori! D'aquí les botigues de flors! Al sortir vam veure el cementiri!

Si podeu, eviteu aquesta entrada a les goles i entreu per la més pròxima a Bled, que està més ben preparada!

Prosseguirem rumb a Bled i no trobàvem cap restaurant en el camí, així que decidirem anar al que havíem vist a les gorges, que tenia molt bon aspecte i encertàrem 100%. Vam demanar unes amanides, truita de riu, fresca i molt ben cuinada i carn, també molt bona. El millor de tot va ser el pa que ens van posar, calentet, torradet i deliciós.

Amb les piles reposades, vam arribar a Bled, i com que la tarda estava preciosa i decidirem pujar amb el cotxe al castell medieval de Blejski, el més antic del país, del S. XI. Les vistes al llac que oferix aquest castell situat damunt d'una gran roca a la part alta d'un pujol, mereixen l'alt cost de l'entrada (7 euros, 6 euros els estudiants), no tant el castell en si, el qual està bé cuidat, té una cafeteria i un restaurant i un curiós museu, on vam veure una finestra amb doble pòrtic amb una fantàstica estampa de la illa del llac! Diví!

Al pati del castell ens vam topar amb un grup de teatre que esta assajant una representació, vestits d'època, un ball amb música medieval i una lluita amb espases, va ser molt peculiar i l'entorn acompanyava a deixar volar la imaginació.

Després d'un munt de fotos del Llac Bled i de la illa vam anar a la recerca de l'hostal.

A Bled, els allotjaments estan ben indicats, així que arribàrem sense dificultats a Garni Penzion Berc on passaríem les següents 3 nits.

La llar dels Berc és encantador. L'edifici principal data de 1848 i compte amb una petita recepció, el menjador on serveixen els esmorzars i una sala per als hostes amb un PC i wifi gratis. A l¹altre edifici adjunt hi ha les habitacions, són senzilles però àmplies, còmodes i ben equipades, amb caixa forta i una terrassa. Compte a més, amb pàrquing gratuït i un garatge amb bicicletes per a l'ús dels hostes.

Després de desfer les maletes, vam fer un volt de reconeixement pel centre de Bled i ens va sorprendre que és relativament petit i poc explotat, hi ha moltíssims grans hotels però poques botigues, tal com les coneixem aquí, a un lloc que compta amb una tradició turística des del segle XIX.

El que més ens venia de gust en aquell instant era degustar el cèlebre pastís eslovè fet de crema i nata (kremšnita) a una terrassa a la riba de llac. El pastís és de teixidura molt suau i gens embafadora, pel que sens va posar de meravella, el preu el trobàrem una mica excessiu: 2,5 euros, però presa en un enclavament tan idíl·lic, val la pena.

Per a fer baixar el pastís i agafar fam per a sopar, vam fer un tom tot buscant un restaurant. Després de veure diversos llocs amb preus més elevats que a la capital, ens decidirem per l¹Union. A l'entrar-hi vam veure que estaven tocant un piano en directe i els salons eren bastant bonics, a l'instant vam pensar que clavarien, però els preus de la carta eren similars als que ja havíem vist. Demanàrem uns primers, dos plats principal i una copa de vi exquisit. El sopar no va ser res de l'altre món, sobretot la sopa del dia que va ser una mica estafa: escassa i amb una mena d¹ensaladilla, però la carn estava molt ben feta.

Divendres 8/5. Bled ­ Cascada Peričnik - Pas Vršič - Bled

El matí ens havia reservat una petita sorpresa: un esmorzar sorprenent! Els Berc t'oferixen te, cafè acabat de fer, un ampli bufet de salats (inclòs pernil curat i fumat deliciós), dolços, pans, melmelades, sucs, fruita i crema de cacauet. Un regal per a nosaltres!

Sortirem, ben satisfets, de Bled cap a Kranjska Gora per la nacional i l¹autopista.

Camí a Kranjska Gora, ens desviàrem a Mojstrana, ens endinsarem per una petita carretera, vam travessar el poble i seguirem recte, sense rumb definit, per anar variant.

El poblet està situat en el que queda d'una antiga vall glacera per on ara hi passa el riu Vrata, al costat mateix hi discorre la carretera, per la cara Nord dels Alps Julians i del Triglav. Al Km núm. 6,5 de la carretera n. 908, 1383 hi ha un petit pàrquing, a la dreta de la carretera ja es pot veure la Cascada de Peričnik. Pujàrem per l'empinat sender fins als peus mateix de la cascada, i encara que el camí segueix cap amunt, vam parar just fins a gairebé tocar la caiguda de la cascada amb el seu arc de Sant Martí, on la panoràmica és sensacional!

Vam desfer el camí per a anar a Kranjska Gora, un típic poble alpí i el més gran de la vall del riu Sava. També és un important centre d'esports hivernals mundialment reconegut, amb les seves casetes de fusta tan característiques del país, amb flors i molt, molt cuidat. Com que ja era l'hora del nostre cappuchino, ens asseiem a una petita terrassa amb vista a les precioses muntanyes i delectant-nos amb un excel·lent cafè Lavazza prenent el sol tan a gust!

Des de Kranjska Gora prendrem rumb al pas de Vršic. Pel camí trobàrem diversos cartells on posava que estava obert! Teníem por per la neu, però no va haver-hi cap inconvenient.

El pas de Vršic es troba a 1.611 metres d'altura, és un carretera de 50 corbes numerades, majoritàriament empedrades, en forma d'U, encara que alguns cartells estan trencats o caiguts per la quantitat de neu que hi ha. Pujant cap al pas de Vršic, hi ha molts descansos per a contemplar la majestuositat de la cara Nord del Triglav. Les vistes són increïbles, et quedes fascinat conforme vas pujant.

Al cap de poc, ens trobàrem amb un singular monument de l'època de la Primera Guerra Mundial: la Russian Chapel, construïda al 1917 pels presoners russos que els austríacs van emprar en la seva construcció, entre 1915 i 1916, buscant un accés ràpid a la Vall del Soča, a l'altre costat del pas de Vršic. Es va construir per a honrar als companys que van morir durant la construcció de la carretera, especialment després d'una allau que es va endur per davant a prop de 300 presoners i també molts guàrdies.

La carretera està prepara per a anar fent parades als llocs ''estratègics'' per a prendre bones panoràmiques, on les vistes són fantàstiques i el temps no podia ser millor, doncs no feia gens de fred i el sol estava radiant.

Mentre ascendíem vam veure a diversos ciclistes amb el cotxe de l'equip darrere i amb música tirolesa a tot drap! Cal tenir autèntic valor i preparació física per a pujar aquesta carretera.

Ja finalitzant, en la corba núm. 48 trobem la Ajdovska deklica o cara d'una donzella en la roca. Diu la llegenda que les donzelles Ajdovska predeien la sort de la gent de Kranjska Gora en el moment del seu naixement. També els deien quan devien plantar les seves collites perquè fossin més fructíferes i quines herbes havien de menjar si emmalaltien. Però una vegada, una d'elles va predir que el fill d'un caçador mataria al Golden Horn, una gamusa o cabra salvatge dels Alps que tenia les banyes d'or. Quan la profecia es va complir, les altres donzelles es van empipar i van marxar no sense abans castigar-la convertint-la en roca.

Havíem vist diverses fotos de la famosa roca i una vegada al lloc, no vam saber distingir la famosa cara a la roca, només un petit triangle de roca de to més clar, suposem que es distingeix millor segons sigui la llum però conforme anàvem baixant, el cel es va anar encapotant i no hi havia la mateixa llum que al principi de la jornada.

Una vegada enllestit el pas de Vršic, la carretera discorre al costat del curs del riu Soca, que neix en la cara oest del Triglav i és d'un blau turquesa molt brillant, de color més intens a les zones on hi ha més cabal d'aigua, i fa el recorregut molt agradable.

Just al costat del poble de Soca, a peus de la carretera, vam trobar una indicació a Velika Korita, el Canó Gran del riu Soca que diuen que té 750 metres de longitud, 15 metres de profunditat i en les zones més estretes té tan sols 2 metres d'ample. Per a accedir-hi vam haver de creuar un pont de fusta i ferro que es trontollava més com més avançaves, el creuàrem gairebé sense mirar i acompanyats del va i ve que marca, amb el riu turquesa a sota. Avançàrem una mica per una caminet, no massa ben preparat, vam fer algunes fotos i vam tornar a la carretera.

Era l'hora per a dinar i vam parar a un restaurant al que s'accedia des de la mateixa carretera, amb una agradable terrassa amb vista al riu.

Ens vam desviar abans d'arribar a Bovec i vam prendre direcció a Tarvisio, a Itàlia. Vam haver de travessar un port de muntanya molt bonic, encara que amb diversos talls per obres. Vam veure la construcció d'un enorme pont on s'estalviarà molt de temps i unes quantes corbes en un futur pròxim.

Arribàrem fins a Itàlia i rodejàrem un tros del llac del Predil que es veu preciós, envoltat de muntanyes i sembla molt tranquil.

Seguim cap a Tarvisio, ens desviem novament cap a Eslovènia i la vall on està Kranjska Gora i tornàrem a Bled.

Descansàrm una mica, ens prenguérem una dutxa reparadora i vam anar a la recerca del sopar. Seguirem la recomanació del nostre propietari i caminem un poc fins a arribar a la Gostilna Pri Planincu que, segons Tripadvisor, aquest lloc és una benedicció a Bled: diferència dels restaurants de Bled aquest restaurant és excel·lent per la seva relació qualitat-preu, les porcions són grans i els preus raonables. I tenen tota la raó! Si entres per la porta principal s'accedeix al bar, amb el sostre ple de matrícules de tot el món, una mica claustrofòbic, però original. Al fons hi ha el saló amb decoració rústica i la terrassa exterior. La carta és extensa en la seva justa mesura i en diversos idiomes, pel que no hi ha dificultats per a demanar.

Dormirem com un tronc a la Garni Penzion Berc

Dissabte 9/5. Bled ­ Llac Bohinj - Bled

L'últim dia l¹havíem reservat per a estar tranquils a Bled, gaudir del llac, de l¹illa i fer fotos, però el matí es va despertar molt lleig, gris i nuvolós, tot i que sense ploure, per sort!

Després del magnífic esmorzar, vam posar rumb a Bohinj, a 26 km al sud-oest de Bled. Arribàrem al Llac Bohinj (Bohinjsko Jezero), que és el llac més gran d'Eslovènia i explica la llegenda que va ser creat de les llàgrimes cristal·lines d'una divinitat de la muntanya. És un enclavament tranquil i ocult entre frondosos arbres i diversos caminets per a passejar. Al centre hi ha diverses opcions per a fer activitats: kayaks, barques i un vaixell turístic de dimensions considerables, encara que quan hi vam passar estava tot força mort. Continuàrem per la mateixa carretera que duu fins a la cascada Savica. Hi havia un pàrquing de pagament, però com que no vam veure cap vigilant i pràcticament estàvem sols, ens vam fer els turistes despistats. Del que no ens vam escapar van ser dels 2,40 euros per adult que val l'entrada. Per a accedir a la cascada, no hi ha més remei que pujar la muntanya per més de 500 graons, tot i que mereix la pena, ja que quan arribes al final t'espera el baluern de la cabalosa cascada, amb més de 60 metres de caiguda. Havíem vist fotografies d'altres viatgers, però no amb tanta aigua, suposem que per l'època en la que estàvem, encara amb el desglaç en marxa. La cascada esquitxava tant que et mullaves! El cel ens va voler regalar un clar de sol que va fer que aparegués un meravellós arc de Sant Martí, tot que molt breu.

Com que el cel seguia cobert de núvols, vam descartar la pujada al mont Vogel en telefèric i ens dirigirem als pobles de Stara Fuzina i Studor, on es pot ser testimoni d'una forma rural de vida que ha desaparegut en la majoria dels llocs d'Europa.

Vam tornar a Bled per a dinar i, després d'un deliciós cappuchino, vam agafar les bicicletes del garatge del B&B per a fer una passejada al voltant del llac de Bled. Envoltar-lo per complet ens va dur una hora o un xic més, ja que vam fer diverses parades per a delectar-nos amb les vistes de l¹illa i el castell des de la riba del llac, amb els Alps Julians formant una muralla al voltant, el que fa que qualsevol persona tingui la sensació d'haver trobat un petit, però inigualable tresor. En alguns d¹aquests racons els mosquits sembla que venen en caiguda lliure a atacar-te, així que les parades han de ser breus i recomanem dur repel·lent per a mosquits.

Després de l'agradable passeig vam retornar les bicis i vam descansar a la terrassa de l'habitació fins a l'hora del sopar. Vam tornar a escollir nostre Golstina favorit i vam tornar a sopar genial i bé de preu.

Tornàrem a l'hostal a dormir, àdhuc sense tenir molt son ja que el dia va ser tranquil i assossegat.

Diumenge 10/5. ­ Postojna/Predjama - Koper

El dia va començar espectacularment clar, així que ens animàrem i vam tornar a anar cap al llac Bohing per a prendre el telefèric d¹Ukanc que ascendeix fins al cim del mont Voguel, el millor mirador del parc del Triglav. S'ha de seguir la carretera que voreja el llac, fins a l'estació del telefèric. El preu del telefèric per a un adult és de 10 euros, però la vista ho compensa. El telefèric es pren en un petit desviament a la carretera que va a la cascada Savica.

La pujada és, com dir-lo, una miqueta acollonant, però la vista que ens espera dalt és espectacular. A baix hi podem veure el llac de Bohinj en tota la seva extensió, d'un blau profund, i al davant tenim una fantàstica vista dels Alps Julians amb el Triglav entre ells, muntanyes de gairebé 3000 metres. Una vegada a dalt ens trobem l'estació d'esquí atapeïda de neu, pel que només vam poder fer una petita incursió per l'estació ja que no anàvem ben preparats, però de totes maneres és molt bonic i el dia estava radiant.

Reprenem el camí de tornada i vam agafar l'autopista rumb a les coves de Postjona. Vam fer una petita parada a l'àrea de servei per a dinar al mateix restaurant que el primer dia: Marché on vam tornar a menjar estupendament!

De seguida trobàrem la sortida cap a les coves i arribàrem per a la visita de les quatre de la tarda. L'entrada a les Coves de Postojna es extremadament cara: 20 eur (16 eur estudiants) i va ser l'únic lloc d'Eslovènia on ens van donar un tríptic en espanyol! Vam esperar en una sala, preparada a aquest efecte, a que ens deixessin entrar al famós trenet.

La visita comença a una velocitat de vertigen, ja que el tren va a tot drap, no apte per a barrets ni gorres! Una vegada s'arriba al final de la via, has de posicionar-te al cartell amb l'idioma amb el qual et faran la visita guiada (no hi ha espanyol), vam escollir l'anglès per que al grup d'italià havia uns quants d'escolars una miqueta escandalosos i vam preferir als anglesos, que són més silenciosos.

Les fotos i el vídeo estan prohibits dins la cova, però la gent no respecta res, així que nosaltres ens hi unirem i vam fer un complet reportatge (sense flash), els guies no poden controlar a tants grups, ja que són molt nombrosos. Les coves són impressionants per la grandària de les seves sales, que són realment enormes, però no són tan esplèndides com les coves de Aven Armand a França.

A la sortida, vam triomfar, ja que la barrera del pàrquing estava oberta i no vam haver de pagar!

La següent parada va ser el Castell de Predjama al que s'hi arriba de seguida, per una petita carretera.

Vam tenir sort i el sol estava en una posició ideal per a treure una bona fotografia del castell.

El seu atractiu no és només a causa de l'espectacularitat del seu emplaçament a la boca d'una cova enmig d'un barranc de 123 metres de profunditat, sinó també a la peculiar història de la mort del Baró Erazem Lueguer, una espècie de Robin Hood eslovè que atacava les caravanes de mercaders de la important ruta que unia Viena amb Trieste. El vam veure només per fora i ja ens vam donar per satisfets.

Prenem ja rumb a la costa eslovena, per a anar a Koper a la recerca del pròxim allotjament, l'Hotel Vodisek.

L'hotel està situat als afores del nucli antic, al que es pot arribar caminant en 5 o10 minuts i molt ben comunicat ja que es pot arribar a tot arreu (Itàlia, Croàcia o Eslovènia) en un tes i no res i a més té pàrquing gratuït per als hostes. Les instal·lacions de l'hotel han viscut temps millors, però l¹estan sotmetent a una remodelació, i creiem que una vegada acabada, tindrà millor aspecte. Les habitacions que ens van assignar eren molt àmplies, lluminoses, amb els banys reformats i amb Wifi a tota potència. Una vegada fet el check-in i descarregades les maletes, vam anar a fer un primer contacte amb Koper.

Al ser diumenge, tenia un aspecte bastant desert i no ens va causar massa bona impressió, és una ciutat un xic bruta encara que plena de gent jove i maca asseguda en les terrasses de la platja i del carrer principal que dóna al mar. Sopàrem a una taverna situada en un carrer per a vianants que no va estar malament, però no memorable.

Ens prenguérem un gelat fent una passejada a la vora del mar i vàrem anar a dormir.

Dilluns 11/5. Koper - Piran - Rovinj - Isola - Koper

L¹esmorzar va ser senzill, però suficient per a prendre rumb a Piran.

Piran té el tràfic reduït, hi ha una barrera d'accés al casc antic i si la passes amb el cotxe, només pots estar-hi una hora, si estàs més temps has de pagar 3 euros per cada hora. Així que aparcàrem al pàrquing que hi ha just abans d'entrar al poble, amb unes tarifes més assequibles. Vam fer una passejada al costat de la riba del mar fins a arribar al centre de la ciutat i vam arribar a la plaça Tartinijev on demanàrem una mica d'informació a l'Oficina de Turisme. Ens van suggerir pujar fins a l'església de Sant Jordi (Cerkev Sv. Jurija) amb el seu Campanile, visible des de tota la ciutat, on s'obtenen vistes al casc antic, a les antigues muralles medievals i al mar amb una preciosa badia. Baixàrem i envoltàrem el poble pel passeig que voreja el mar, vam fer una passejada pels seus carrerons, veient les cases de colors, les flors, les cases venecianes i l'ambient italià que es respira en tota la ciutat.

Sortirem de Piran rumb a la frontera amb Croàcia.

Des de la mateixa carretera es veuen les Salines de Sečovlje, que són les salines més nortenyes del Mediterrani, encara que no les visitàrem doncs volíem anar directament a Rovinj, la ciutat croata d'Istria que més ens va agradar del nostre anterior viatge a Croàcia. Com que el GPS es tornava boig l'apagàrem i ens vam ficar per una nacional bastant dolenta, que va resultar ser part de la ruta del vi.

Així que, encara que la carretera era estreta i amb bastants corbes, almenys el paisatge era agradable, però trigàrem una hora a arribar al centre de Rovinj, on no es pot aparcar sense pagar, encara que no és molt car: 1 kuna croata l'hora, però amb l'inconvenient afegit que les maquinetes de la zona blava no accepten ni euros ni targetes de crèdit, així que vam haver de passar per un banc a canviar divisa.

Com ja teníem experiència de l'estiu anterior, ja sabíem que en els bancs és on millor canvi et poden fer, comissió inclosa. Una vegada posat el tiquet, vam posar rumb al nucli antic, envoltant el passeig que dóna al mar, ple de restaurants i que t'oferix una preciosa panoràmica de Rovinj el campanile dominant el nucli antic.

Vam fer una passejada fins al cim, on es veu el mar amb les seves petites illes i ens va donar la vena de pujar al campanile de l'Església de Santa Eufèmia para assolir millors vistes. S'accedeix des de la botiga d¹espelmes i sants de dintre de l'església. Al veure les escales gairebé canviem d'opinió, semblava que l'estructura era de l'època medieval i sense restaurar! Així que vam respirar profundament i vam pujar per uns esglaons estrets, gastats i no aptes per a les persones amb vertigen. Una vegada puges els gairebé 300 graons et trobes amb una escala de metall i una trapa, perillosíssim, i arribes dalt per fi. Les vistes compensen l'esforç, encara que passa una estona fins que les cames deixen de tremolar-te, jejeje. La baixada no és millor que la pujada però amb cada graó salvat, menys queda per a arribar al final!

Rovinj és realment encantador.

No ens vam voler perdre una cata de l'estupenda gastronomia croata a la qual tant afecte li havíem agafat en el nostre anterior viatge a Croàcia, i no va decebre, encara que les racions no van ser tant abundant com les altres vegades, el peix era fresc i molt ben cuinat.

Abans de partir prenguérem un gelat i un cappuchino a una terrassa amb vista al mar, una passada! Passem per l'últim poble croata costaner i fronterer amb Eslovènia, Umag, que té una lleugera semblança a qualsevol ciutat costanera espanyola, encara que menys massificat, tenint en compte és clar, que era el mes de maig. Res a destacar de Umag.

La ultima visita de la tarda va ser Isola, ja a Eslovènia, amb els seus petits carrers medievals del centre de la ciutat.

Isola és una petita però animada ciutat turística amb una especial arquitectura, que mostra la variada història de la ciutat que, antigament, es trobava en una illa. La tradició de la pesca està present encara avui dia en l'oferta turística d¹Isola, així com també en la seva gastronomia, hi ha un munt de restaurants per a escollir i per aquest motiu decidirem sopar allí, a més de que té un pàrquing gratuït al centre.

Com que era l'últim sopar, va ser una mica homenatge, a base de peix, marisc i vi blanc, tot amenitzat per uns cambrers molt atents que fins i tot ens van fer fotos amb la taula servida.

Satisfets, vam tornar a Koper a dormir, doncs a l'endemà ens esperaven, segons Via Michelin uns 178 km i gairebé 2 hores, fins a Venècia.

Dimarts 12/5. Koper ­ Venècia - Barcelona

Arribar a Venècia va ser caòtic. Ens passàrem la sortida de l'autopista, vam haver de tirar marxa enrere, vam trobar obres, tràfic, pol·lució, gairebé ens vam penedir d¹haver matinat tant per a estressar-nos d'aquesta manera! Arribàrem a un pàrquing de la Piazza de Roma i ens vam disposar a donar un curt passeig de 2 horetes per una ciutat que ens va robar el cor al setembre de 2007 i a la qual tornarem segur, en alguna altra ocasió. La trobàrem tan plena de gent i tan bonica com sempre!

Arribàrem a l'aeroport Marco Polo sobre les 12:30h i vam retornar el cotxe de lloguer en perfecte estat i després d'un llarg control, vam arribar a casa amb un fantàstic vol de Vueling.

DESPESES TOTALS 2 persones: (Maig 2009)

Vols: 200 euros

Cotxe lloguer: 195,34 euros, inclòs assegurança—(total lloguer 327,68 Autoeurope)

Allotjaments: 642,08 euros

Gasolina i Vignette : 138,12 euros

Restaurants i cafès: 388,79 euros

Entrades: 114,08 euros

1.564,33 TOTAL

.