El nostre viatge a Croacia del 31 d'Agost al 7 de Setembre de 2008:

Eli, Hermi, Carlos i Gemma vam explorar el Mediterràni tal com era.

Dia-1: 30/08 Bcn ­ Dubrovnik - Drvenik 09:25 (BCN) 11:30 (DBV)

Vam sortir de l'aeroport de Dubrovnik amb un enorme Scoda Octavia llogat a través d' Autoeurope, molt bé de preu i SENSE FRANQUÍCIA, bastant important i recomanable, amb motiu de la conducció croata.

Sortirem per la carretera de la costa cap a Ston (57Km 1h), famós per les seves ostres, i vam començar a delectar-nos amb els colors que ens oferia el mar en la regió de Dalmacia, platges amagades, penya-segats i encantadors pobles de pescadors.

Vam dinar a Mali Ston, el port d¹Ston, al segon restaurant que es troba a l'entrar al port: Taverna Bota Sare. Al restaurant parlen anglès i italià. Vam menjar de luxe: aperitiu (gentilesa de la casa), amanida mixta, ostres fresques, parrillada de conquilles, arròs negre, 2 aigües i 2 cerveses per 457 kunes els 4. Vam arribar amb tantes ganes a Croàcia que ens vam oblidar de canviar a kunes, afortunadament vam poder pagar amb targeta.

Havent dinat ens vam dirigir al poble d¹Ston per veure la 2ª muralla més gran del món, després de la muralla xinesa, que envolta tot el poble. Vam pujar a la muralla des d'on s'obté una bonica panoràmica del poble i de les salines, però vam baixar de seguida ja que el sol de justícia i el vertigen ens van treure les ganes de pujar més amunt.

A continuació ens vam posar rumb a la Illa de Korkula. Vam arribar a l¹embarcador i vam poder pagar el ferri amb euros, ja que no disposàvem de moneda croata encara, vam pagar amb 20 euros i ens van retornar 37 kunes. Vam enxampar al ferri pels pèls i vam gaudir de la travessia doncs el paisatge és preciós.

El més important de l¹illa és la petita població medieval de Korcula. El poble té la típica estructura dálmata: construït sobre una península i fortificat en la seva totalitat amb muralles i torrasses. El més destacat són les muralles, la porta d'entrada a la ciutat Veliki Revelin i la catedral de San Marco. La illa és també famosa pels seus vins, els quals vam provar al llarg del viatge i estan realment saborosos.

El primer que vam fer va ser pagar al vigilant del pàrquing les 10 kunes pertinents per a aparcar el cotxe i el segon comprar un apetitós gelat per 7 kunes. Vam envoltar la ciutat, per la zona amurallada i després ens internem en els carrerons de la ciutat, que ens van fascinar. Els carrers estan distribuïdes en forma d'espina de peix, sense confluir directament uns carrers en unes altres, per a evitar que el fort vent hi entri. Gaudim de la visita.

Vam tornar a les 8 del vespre per a agafar el Ferri de tornada i aquesta vegada vam gaudir d'un fantàstica posta de sol amb Korcula com a teló de fons

Sortim d¹Orebic per la carretera nº 414 i ens desviem cap a l'esquerra per la carretera nº 415 a Donja Banda, direcció a Trpanj (uns 18 Km) per a agafar altre ferri que ens deixaria a Ploce. Arribem a les 9 menys quart aproximadament a la cua del ferri però vam tenir un petit contratemps: el ferri ja estava ple i ja era l'últim ferri del dia. No ens va tocar més remei que tornar per on havíem vingut per a arribar A Drvenik, on teníem reservats dos apartaments.

Una vegada passada la frontera vam decidir sopar alguna cosa ja que era tard. Vam parar al primer lloc que vam trobar, una pizzería a peu de carretera. Els preus de la carta no els acabem d'entendre ja que hi havia dos tipus de monedes, va ser llavors quan ens vam adonar que estàvem a Neum, Bòsnia, d'aquí l'embolic de moneda. Per sort vam poder pagar el compte en euros i barat: 22 euros, un regal.

Vam emprendre el camí a Drvenik a la recerca de la Família Antunovic. Vam arribar al poble i vam girar a la dreta i trobem el carrer Gornja Vala, vam buscar el número 85 i vam trucar al timbre. Ens va rebre un senyor gran en calçotets i li vam preguntar pels apartaments, però no parlava anglès ni italià. A continuació va aparèixer una senyora gran amb camisa de dormir que afortunadament parlava una mica d'italià i ens va dir que els Antunovic eren els seus nebots i que estaven a l'altra punta del poble a Donja Vala. A causa del cansament i els noms impossibles de recordar dels croates, havíem tret del llit a aquest pobre matrimoni a la una de la matinada! Per fi vam arribar a Donja Vala però no trobàvem el maleït número 85, vam entrar a preguntar a un Bar de copes i una noia rossa molt amable ens va dir que ells eren els Antunovic i ens va acompanyar a un edifici situat en el carrer de darrere, on tenien els sobes. A nosaltres ens sonava que la situació dels apartaments era en primera línia de mar no en segona però ja ens era igual, volíem dormir. La dona ens demanava el voucher de la reserva i nosaltres només teníem el mail dels Antunovic, no enteníem res. Vam veure com discutien mare i filla i la noia ens va dur de nou al carrer principal, un parell de cases més enllà d'on ens trobàvem. Allí estava la casa dels Antunovic i vam deduïr que la noia va adonar-se de l'error i no va voler picar-li els clients al seu veí, l'altre Antunovic. Resulta que en aquell poble tots eren Antunovic, segurament Antunovic a Croàcia és com García a Espanya, jejeje.

Per fi vam poder dormir a un apartament amb vista al mar per 50 euros cada apartament a: http://www.drvenik.net, dels Antunovic per descomptat!

Dia-2: 31/08 Drvenik ­ Zadar

Vam esmorzar a la terrassa de l'apartament amb unes immillorables vistes a la platja de Drvenik. L'aigua és tan neta, tan cristal·lina que convida a banyar-se. Vam donar un curt passeig pel poble mentre arribava la Sra. Antunovic ja que el seu marit no sabia usar el datàfon i ens venia bé poder pagar-los amb targeta.

Vam sortir per la carretera de la costa fins a passat Makarska, on vam poder agafar l'autopista per a dirigir-nos a Skradin para visitar el Parc Krka. El pàrquing del parc (no sabem si és oficial o d'algun llest que fa el seu agost) està a l'entrada del poble de Skradin. Ens van cobrar 5 euros per deixar-lo tot el dia i vam aparcar en una semi-ombra, el que va anar tot un assoliment donades les elevades temperatures que vam tenir en tot el viatge.

Donant un agradable passeig pel carrer principal del poblet d¹Skradin i veient bastants signes de metralla en alguns edificis no restaurats, vam arribar a l¹embarcador per a agafar el vaixell que duu a una de les entrades del parc. El vaixell surt a cada hora en punt i torna a cada mitja. És una agradable travessia d'uns 20 minuts fins a les taquilles. L'entrada costa 80 kunes i pots entrar i sortir del parc, sempre que es faci per la mateixa porta, en el dia. Aquesta era la nostra intenció però el menjar que oferien en el parc era a base de fast food i no ens va convèncer.

El primer que vam fer, una vegada dins el Parc Nacional de Krka va ser muntar el campament base i banyar-nos en aquestes delicioses aigües cristal·lines, tan refrescants i en un enclavament de conte, davant d'una cascada grandiosa. Vam passar bona part del dia, entre bany, foto i video. Simplement espectacular.

Ben refrescats, vam tornar a Skradin per dinar i vam trobar l'únic lloc de tot el viatge que oferien menú: Restaurant a la Carte de l'Hotel Skradiskibuk, situat al mateix carrer principal i amb una agradable terrassa. Pots triar entre el menú de carn o de peix i inclouen: Sopa, Amanida, Llom o Trucha amb verduretes i postres (crep amb compota de poma). La veritat és que va estar molt bé i ens va costar 405 kunes els 4, encara que paguem 43 euros perquè encara no teníem kunes.

A la recepció de l'hotel vam preguntar si canviaven divisa i ens van fer el millor canvi de tot el viatge: a 7,10 i sense comissió, tot un encert!

Amb la panxa plena i la calor que feia, no ens va vemir de gust tornar al parc i decidim emprendre rumb a Zadar, on anàvem a dormir.

Trobar els apartaments a Zadar no va ser massa fàcil, però vam preguntar, amablement ens van indicar i vam arribar a Villa Lipa. Els apartaments no estan al nucli antic però s'arriba donant un agradable passeig, envoltant el mar i veient moltes cases luxoses, realment elegants, semblaven cases de nines. Per a arribar a la Ciutat Vella hi ha dos camins: un pont il·luminat o un remer que treballa fins a la mitjanit i per 5 kunes et passa a l'altra riba. Aquesta va ser l'opció que vam escollir i va ser tota una experiència! No us perdeu els braços del remer, mare meva, aquest home si que es guanya el sou amb la suor del seu front.

Al baixar-nos de la barca ens van parar una família croata el fill de la qual estava estudiant italià i volien parlar amb nosaltres una estona per a practicar. Quina decepció es van dur els pares quan els vam dir que érem espanyols! Però les nostres noies políglotes no van dubtar un moment a dir que podien parlar de tota manera ja que dominen l'idioma! Després d'una agradable xerrada, els vam demanar que ens recomanessin un lloc per a sopar i ens van enviar a l'Arsenal, un edifici restaurat que es troba dintre de les muralles de la ciutat vella, és un dels pocs arsenals venecians conservats. Dins l'edifici hi ha un bar de copes amb sofàs molt original, botigues, obres d'art i l' Armony Restaurant. No us el perdeu, és un restaurant singular, situat en la planta alta de l'històric edifici i gens car pel bé que vam menjar i l'enclavament tan interessant.

Zadar va ser construïda pels romans com un port pesquer i va arribar a tenir al segle XV la major flota naval de la costa dálmata. La Ciutat Vella, situada a una península amurallada, és coneguda en tot el país per la bellesa de les seves esglésies. Pel carrer Siroka, principal artèria de la ciutat, s'arriba a les places Narodni i Petra Zoranica, dos bons llocs per a asseure's a una terrassa per a prendre alguna cosa, en un ambient molt autòcton. Aquí ens vam prendre una copeta de vi blanc mentre vam veure desfasar a un grupet de nois joves bevent d'una gerra amb unes canyes llarguíssimes.

Havent sopat vam fer una passejada per la zona antiga i pel passeig marítim. Allí vam trobar un cercle ple de llums de colors, com si fos una pista de discoteca que recordava a febre del dissabte nit, molt cridaner. Una de les principals atraccions de la ciutat és un òrgan marí que funciona amb la força de les ones del mar. La veritat és que és molt curiós i fa una música molt agradable i atraïent amb olor a mar.

Dia-3: 01/09 Zadar ­ Pula

Sortim de Zadar per a agafar l'autopista, amb un asfalt nou a estrenar i poca circulació, per a dirigir-nos a Pula.

La intenció era parar a Rijeka però la vam trobar una ciutat molt bruta i caòtica i per això vam passar de llarg per a anar a dinar a Opatija.

Opatija està considerada com la "gran senyora" de les estacions balneàries de Croàcia i compte amb tradició d'aquest tipus de turisme des del 1844. Quan arribes s'albira un halo de riquesa i luxe al creuar-te amb les distingides viles d¹Opatija, els seus afanosos hotels, esplèndids jardins i parcs.

Per dinar ens vam decantar pel restaurant Slatina, molt bonic, ple de flors i a to amb Opatija, situat enfront del mar i amb molt bona pinta, però vam punxar. La primera cosa que vam detectar va ser que l'aigua mineral estava emplenada amb aigua de l'aixeta, ja que el tap no estava tancat i feia olor a clor. Vam demanar una ampolla nova. La resta del menjar va ser una mica desengany, ni el peix era fresc ni estava bo. Així que vam anar a llevar-nos les penes menjant-nos un deliciós gelat per 5 kunes la bola al passeig marítim!

Després d'un passeig prenem la carretera de la costa, rumb a Pula. La idea era parar a Rabat però no vam voler robar-li la migdiada als passatgers de la part del darrere del cotxe, així que vam arribar a Pula i vam aparcar el cotxe just al carrer de l'apartament i, al convertir-se en per als vianants just al davant, vam anar a inspeccionar abans de baixar les maletes. Vam arribar al número 38 del carrer Kandlerova i vam trucar a l¹interfon, però no contestava ningú. Preguntem al bar del costat i no sabia res d'aquests apartaments, però el bon home ens va trucar ell mateix al propietari que va arribar en uns minuts. En realitat els apartaments estan en el número 36, just a la cantonada del bar en qüestió. Vam veure alguna cosa estranya a la trucada telefònica, va ser massa curta, però no li vam donar importància ja que ens va solucionar la papereta, el cas estrany és que va ser el mateix despistat el que ens va dir que els apartaments estaven al 36 i que eren mooolt bonics.

El propietari va resultar ser un senyor gran que només parlava alemany! Uf, va ser complicat entendre's amb ell, però Eli la políglota, va regirar entre en els seus records un curs d'alemany oblidat i ens va treure de l¹embolic.

Els apartaments estan molt ben situats prop de l'amfiteatre, del centre històric i de tot el que puguis necessitar (botigues, restaurants, supermercats, etc). Són molt nous i bastant bonics, però la neteja no és el seu fort, cosa que ja hem transmès al propietari i ha promès remeiar. http://www.a-designservice.com/poleixi.htm

Una vegada pagats els dos apartaments, ens va dir que a l'endemà li deixéssim la clau al senyor del bar, en realitat es coneixien molt bé, jejeje, però ho dissimulaven! Vam recollir l'equipatge i vam anar directament a visitar el nucli antic de Pula. Ens vam endinsar pel carrer per als vianants empedrat fins a arribar a la plaça de l'ajuntament, amb el temple d'August al costat i un ambient molt animat al seu al voltant, vam seguir fins a arribar a l'Arc de Triomf dels Sergis o Porta d'Or erigit entre els anys 29 i 27 A. de C. Pula té un aire molt italià, suposem que per això ens va agradar tant i ens hi sentirem tan a gust.

Per a sopar vam trobar un petit restaurant, Elegant, situat en el 33 del nostre mateix carrer, on vam menjar unes amanides, per a no faltar al costum, dues orades i una brancin (bass en anglès) amb el seu acompanyament, que llevaven el sentit, fresquísimes i cuinades amb un toc fumat que li proferien un sabor extraordinari i diferent, acompanyades per un vi Malvasia igual de saboròs i tot, pel mòdic preu de 400 kunes, propina de 28 kunes inclosa, per la gran amabilitat de la cambrera.

Molt satisfets vam fer una passejada nocturna per a veure l'amfiteatre Romà il·luminat, conegut com a Arena, que data del segle III abans de Crist i desprès ens asseiem a la terrassa del Kunstkafe, a la mateixa plaça de l'ajuntament, per a prendre'ns unes copites de Merlot per 10 Kunes cadascuna, en un enclavament que no ens va deixar indiferents i de ben segur que ens haguéssim quedat altre dia si no haguessim tingut una agenda tan apadeïda!

Dia-4: 02/09 Pula ­Trieste

Sortim de Pula cap a Trieste para acabar de recórrer Istria, la península del nord de Croàcia, amb gran quantitat de pobles rústics d'estil italià.

La primera parada del camí va ser a Rovinj. Vam Haver d'aparcar bastant lluny, però vam anar fent una passejada pel passeig marítim, plè de cafès i terrasses.

Dirigim els passos cap a la plaça M. Tita, on es troba l'Arc Balbi, porta d'entrada de l'antiga ciutat. A partir d'aquí s'estén l'estret laberint de carrerons empedrats i cases de vistosos colors que conformen el nucli antic. El millor per a descobrir preciosos racons és caminar per aquests carrerons. Arribem al Mercat de Vegetals, en el qual tot té molt bon aspecte, no vam poder resistir la temptació de comprar unes figues a una pagesa que ens els va donar a provar i estaven deliciosos.

La calor aplaparadora estava fent desfallir els nostres cossos i vam decidir parar per a refrescar-nos i prendre una mica la fresca a una terrassa al costat del mar, estil venecià, que es veia des del mateix mercat. S'accedeix des del carrer de darrere: Via Ànima Begic, es diu Buffet Marea i és una passada. Vam estar molt a gust a la terrasseta que dóna al mar. Ens va atendre un cambrer xulo platja i passat de voltes que li donava el toc d'originalitat a l'enclavament.

Després del descans, vam reprendre el camí de tornada recreant-nos amb l'encant de Rovinj per ultima vegada.

Un temps després van arribar a Porec, un altre poblet costaner, però no tan encantador com Rovinj. La primera parada va ser per a veure la Basílica d¹Eufrasi que és patrimoni de la Unesco, destaquen els mosaics en or de la basílica bisantina que és petieta, però el mosaic és digne de veure.

Sortim per a perdre'ns pels seus carrers empedrats que tenen un encant especial i amb un ambient molt agradable.

Decidim buscar un lloc per a dinar al port i ens decantem pel restaurant Grandska Kavana, al carrer M. Tita número 9, just enfront del mar. No van faltar les nostres amanides, parrillada de verdures, musclos, calamars i orades amb guarnició, tot deliciós i molt bé cuinat. Els cambrers es van enrotllar i ens van fer una foto amb tot servit i van aprofitar per a fer-se¹n una ells també, perquè la tinguéssim de record! El preu de totes aquestes exquisiteses va ser de 470 kunes, incloses 7 kunes de propina i grappa, gentilesa de la casa.

Ben satisfets, vam cercar un gelat que ens ajudés a digerir-lo tot, jejeje, molt bo I com sempre a 6 kunes la bola.

Vam acabar de recórrer Istria i al final de la península entrem a Eslovènia, on ens van fer ensenyar el passaport en la frontera però gairebé ni el van mirar. En el poc tram de costa eslovena hi ha altres ciutats com Piran i Koper, que van pertànyer a la república de Venècia. Els aproximadament 30 km que cal creuar d'Eslovènia, tenen un paisatge molt bonic, muntanyes envoltades de pins i prades amb algunes casetes disperses i sobretot molta tranquil·litat. La nostra intenció era fer una parada a Piran ja que havíem llegit que era un encant. Vam passar la barrera del pàrquing que dóna entrada al poble, on la primera hora és gratis i les següents et cobren a 3 euros l'hora, excessiu, però allí estàvem nosaltres, intentant buscar un forat per a aparcar. Vam recórrer el poble sencer i no va haver-hi sort, a més la conducció eslovena és semblant a la italiana i va ser una mica aclaparador intentar ficar el cotxe per aquests carrerons i no morir en l'intent. Vam envoltar tot el poble pel passeig que voreja el mar i no vam poder aparcar, així que vam donar mitja volta i ens vam conformar amb la visita panoràmica des del cotxe a l'estil dels tours organitzats. La veritat és que prometia molt i el poc que vam veure des del cotxe ens va agradar, que li farem, altra vegada serà!

Vam posar rumb a Trieste, on anàvem a passar la nit, arribar al centre va ser fàcil, tot i que llarg, un amable policia ens va regalar un mapa de ciutat amb les indicacions per a arribar a la Via del Ghirlandaio número 13 on es troba Il Melograno, un preciós Bed & Breakfast al que no li falta detall i que a més està molt net i cuidat.

Acabem de passar la tarda acomodant-nos i fent una passejada pel centre de Trieste, molt monumental i ambientat amb la Plaza Unita d¹Itàlia il·luminada. La idea era anar a un llibreria-cafeteria per a comprar uns llibres en italià però no va haver res que cobrís les necessitats de les nostres enamorades d'Itàlia.

Per a sopar ens deixem guiar per una noia que parem en el carrer i no encertem. Ens va recomanar el Restaurant La Bufala, una espècie de franquícia on la pizza era tipus xiclet i la pasta un poc insulsa. D'aquí a la visita més sonada de Trieste, el Hospedale Maggiore, és a dir, l'hospital. Una reacció al·lèrgica a unes picades de mosquit van fer que el meu peu semblés un ens amb vida pròpia que ni cabia en la sabata. Em van visitar en el Pronto Socorro (Urgències) on no havia gens de col·lapse, cosa que ens va sorprendre. La Eli em va fer d'interpret i la infermera, una divertida mental, ens va preguntar si veníem de la selva, em va posar un cataplasma en la cama i el turmell i em va fer prendre unes pastilles en un got per a micció, ja que no en tenien dels normals, gairebé no puc empassar del riure que ens va entrar a les tres. En fi, em van donar hora per al matí següent amb la dermatóloga i vam tornar al B&B a prendre una copa de celebració a un dia amb un final tant sorprenent...

Día-5: 03/09 Trieste ­Eslovenia ­ Plitvicka Jezera

A les 8:45 estàvem a l'hospital per a la visita de la dermatóloga als meus malmessos cama i turmell. Aquesta vegada si que vam haver d'esperar a ser atesos, ja que hi havia molta cua. Per unanimitat vam decidir dividir al grup i l¹Hermi i el Carlos van anar a buscar una llibreria on poder comprar llibres en italià, a preu de ganga, mentre l¹Eli i la lesionada esperàvem pacientment a l'hospital.

Em van receptar un arsenal de medicaments i repòs, així que les visites programades per a aquest dia les vam deixar córrer, pensant en la possibilitat de visitar Eslovènia en altra ocasió i amb la satisfacció de comptar per a la resta del viatge amb els 5 llibres que va compar l¹Hermi, a molt bon preu, a una llibreria prop de l'Hospital.

Vam posar rumb a Croàcia altre vegada. Vam parar a un restaurant de carretera per a dinar a un restaurant que tenia una terrassa molt agradable amb geranis penjats i taules de fusta a l'ombra d'una pèrgola. Demanem, entre altres coses, l'especialitat de la casa: anyell, que havia de ser de quan van inaugurar el restaurant doncs estava més dur que una pedra, però calia menjar, així que ens ho acabàrem tot i com a colofó, un tiramisú amb sabor a colònia no molt recomanable per a estómacs delicats.

Seguirem rumb a Grabovak per a dormir a Apartments Plitvicerseen. Una caseta encantadora situada a 10 minuts amb cotxe de la primera entrada del parc. L'enclavament és ideal i tranquil. Té piscina per als hostes i l'habitació va ser la més neta de tot el viatge. Decorada amb bon gust, amb mobiliari de Ikea. L'habitació era una mica petita i el bany de l'habitació nº 1 és minúscul. No tenia TV, però compensava pel bon tracte i l¹esmorçar.

Mentre la meva malmessa cama descansava a l'habitació del B&B, la resta del grup va anar a explorar la zona una mica desabitada de Rakovica, un poble esquitxat amb casetes de colors que ens donaven un aire a les cases de fusta de Noruega. Van córrer i van saltar camp a través sabent perill de ser devorats pels maleïts mosquits croatas.

Per al sopar ens vam dirigir a un dels pocs restaurants de la zona: Plitvicka Kraljica Iva, situat a la mateixa carretera que va al parc, a Grabovac nº 257. Demanem molts plats a manera de pica pica: amanides, formatge, pernil fumat (molt gustós), xampinyons, arròs, espaguetis carbonara i dues ampolles de vi que van guiar els nostres tips de riure, que no van ser pocs, durant tot el sopar. Tot estava deliciós i gens car: 321 kunes.

Dia-6: 04/09 Plitvicka Jezera ­ Sibenik ­ Trogir

Ens vam aixecar aviat per a ser dels primers visitants del parc i ens vam trobar amb una deliciosa sorpresa, l¹esmorzar ens el servirien a l'aire lliure, sota una pèrgola de ferro forjat preparada per a l'ocasió. La segona sorpresa va ser el complet que va ser: Pa blanc, panets de llavors, melmelades, mel, embotit, tomàquet, ou ferrat (acabat de fer), síndria i cafè amb llet. Una passada! No vam poder acabar-lo!

A les 8:30 del matí ja estàvem al pàrquing número 1 del Parc Nacional de Plitvice, un dels més bonics del país, declarat Patrimoni de la Humanitat. El punt més espectacular són els setze llacs connectats entre si per una sèrie de cascades amb un aigua de color verd maragda.

Hi ha una cosa que ens va cridar l'atenció del pàrquing, a l'entrar no et donen el típic tiquet/targeta amb l'hora d'entrada, et surt una espècie de fitxa marró que lliures a la sortida i et cobren el que marca la fitxa, jajaja, serà un xip intel·ligent?

Triem la ruta A, la més curta, doncs el meu peu no estava del tot recuperat i no vam voler forçar la maquinària. Ens va encantar tot el que vam veure, l'aigua blava turquesa i cristal·lina, els bancs de peixos, els ànecs, les petites cascades, vam trigar un munt a recórrer el poc tram que duu a l¹embarcador que creua amb l'itinerari B doncs ens vam afartar de fer fotos i més fotos. En lloc de tornar per la ruta A ens decantàrem per agafar el vaixell que creua el llac i enllaça amb la ruta B fins al pàrquing número 2 i després un bus elèctric et duu fins a gairebé el pàrquing número 1. La veritat és que va ser una visita d'allò més amena i un delit per als nostres ulls, doncs les panoràmiques són una meravella.

Des del camí de tornada vam veure la ruta que havíem fet i les passarel·les de fusta estaven a rebentar de gent, així que aconsellem llevar-se ben d¹hora per a poder gaudir del parc amb certa exclusivitat.

Sortim de la zona interior per a tornar a la costa croata fins a Sibenik, localitat costanera amb l'encant de totes les seves predecessores, tot el nucli antic està format per un complex entramat de carrerons empinats i escalinates que culminen a la Fortalesa de Santa Ana. Destaca la catedral de Sant Jacob declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La calor en Sibenik era realment fort i vam buscar un refugi per a dinar, ens asseiem en una terrassa on uns espanyols s'estaven menjant un arròs negre amb molt bona pinta i ens van dir que estava molt saborós. En el menú havia un cartell que hi posava No pizza i això era una bona senyal!

A la terrassa del Konova Canela hi donava tota la flama del sol, àdhuc estant davant del mar, no corria gens de brisa i vam decidir entrar a dins ja que hi havia aire condicionat i vam encertar amb tot, amb el menjar, amb el servei i amb la temperatura. Vam menjar de vici, vam demanar una saborosíssima amanida de pop, la millor del viatge, una safata de musclos, llobarro i orada a la brasa, bo, bo! Tots aquests requisits per només 430 kunes.

Acabem de fer una passejada pel centre i ens vam menjar altre gelat, per a no perdre-hi el costum, a una gelateria que curiosament estava plena d'espanyols.

Sortim cap a Trogir para buscar el sobe on havíem d'allotjar-nos al Konoba Sv. Jure. Vam preguntar pel carrer Kastel Novi i quina va ser la nostra sorpresa al assabentar-nos que no era un carrer, era un poble que està a 7 quilòmetres de Trogir. A l'arribar al sobe i ensenyar-li el mail de la reserva al noi, ens va dir que li havíem enviat un mail anul·lant la reserva i que estaven plens aquella nit. Nosaltres no havíem enviat cap e-mail, s¹ho va treure de la màniga, però ens va buscar un apartament per als quatre en el poble del costat per 400 kunas. Vam anar cap a Kastel Luksic per a buscar la Villa Soulavy. A l'arribar aparquem el cotxe al pàrquing per a clients dels apartaments i ens va rebre un noi grassonet i amb les galtes rojes, el qual ens va espetar només entrar que s'havia equivocat amb el preu, que eren 500 kunes i el pàrquing a part, perquè era dels veïns. Intentem regatejar-li el pàrquing per la pujada espontània del preu però no va haver-hi manera, així que decidim veure primer l'apartament abans de tancar re i encara sort, doncs era molt incòmode, amb les habitacions en un segon pis al que s'accedia per una empinadísima escala de càrgol. Tots alhora vam dir que no ens agradava i ens en va ensenyar un altre, el Lavanda, tot en la mateixa planta i amb 2 habitacions i un bany, bastant més vellet de la resta de sobes que havíem estat. L'apartament no era bonic però era ampli i bastant net. Al veure la mala cara que fèiem i el poc convençuts que estàvem per a quedar-nos, va començar a baixar el preu, al no poder tancar, va baixar més i ens el va deixar pel preu inicial: 400 kunes, pàrquing inclòs, jajaja, una ganga! Quina negociació més dura!

Per a sopar vam escollir un konoba que havíem vist al costat del sobe que ens va plantar, amb molt bona pinta i ple de gent, a més, a la gasolinera l¹havien fet servir a manera d'indicació, així que ens vam figurar que seria un lloc molt conegut: Konoba Intrada, situat davant del mar i decorat amb motius mariners. Aquella nit ens vam posar com el kiko, va ser un desplegament de plats, el famós pernil fumat que tenia pinta d'ibèric i amb un sabor que perdurava al paladar, amanides, formatge i una safata enorme de peix amb un acompanyament que ofegava les penes: calamars, petxines de pelegrí, conquilles, patates, verdures. Uff, vam haver de fer un esforç per a acabar amb tot! Ho vam regar tot amb un vi de la casa bastant bo i vam rematar amb altra ampolla de vi i molts brindis per 490 kunes. Vam sortir del konoba bastant tocadets i vam anar fent una passejada vorejant el mar ja que havíem aparcat al principi del poble.

Com que no hi havia cap xofer en condicions de conduïr fins al poble del costat, vam decidir prendre altra copa per a fer baixar el vi! Vam trobar una terrassa on servien cóctels a 24 kunes i allí ens vam plantar, entre riure i riure i música de mòbil amb estil lolailo, a falta de lloro jajajaja, vam acabar la nit i vam arribar a l'apartament sans i estalvis, tota una proesa!

Dia-7: 05/09 Trogir - Split -Dubrovnik

Al matí següent vam decidir comprar l¹esmorzar a Trogir, on el dia anterior havíem albirat un mercat de fruita i verdura. Vam comprar fruita fresca i dos trossos de Burec Sir (una espècie de pasta fullada farcida de formatge) boníssim i calentet. Ens ho va prendre tot asseguts a un parc davant del canal i sens va possar de meravella.

Trogir se¹l coneix com la Venècia Croata, és un poble cautivador ple de carrerons preciosos i envoltat de mar per tots els costats. Carrers estrets, torres, campanars, balconades medievals....molt cuco. Està bastant concorregut però val la pena la seva visita.

La segona visita del dia va ser Split, la més bulliciosa de les ciutats de l¹Adriàtic. Situada sota el Mont Marjan sedueix pel seu nucli antic. Destaca per la seva originalitat el Palau de Dioclesià i la catedral.

Vam aparcar el cotxe a un pàrquing bastant lluny del centre històric, al que vam arribar després de travessar un mercat de roba molt econòmica i de comestibles. Abans d'entrar a la zona del palau Dioclesià ens vam parar a unes parades de joies de pedres i no vam poder resistir la temptació de comprar unes polseres per a les nostres mares.

Passegem sota un sol de justícia, fotografiant entre cap i cap de la pila de gent, les restes del palau, era una mica aclaparador, el toc divertit el possaven dos nois vestits de romans que donaven cert ambient al lloc. En lloc d'entrar a visitar el palau vam entrar a una cafeteria molt bonica que semblava un palau, per a prendre quelcom una mica fresc i poder protegir-nos del sol.

Durant tot el viatge havíem gaudit amb els enclavaments relaxats i tranquils, Split era massa bulliciós i vam decidir marxar rumb a Dubrovnik. A la carretera de sortida d¹Split vam veure un cotxe que ens va sorprendre, anava el matrimoni carregat fins als topalls d'envasos, a la vaca, als seients del darrere, tot ple de envassos buits, suposem que paguen a tant l'envàs com a Alemanya, aquesta gent es faríen rics, jajaja.

La carretera de la costa va tornar a fascinar-nos amb les seves magnífiques vistes i vam decidir buscar un poble tranquil i relaxat per a dinar. Passat Makarska vam veure un desviament cap a Tucepi i ens vam dirigir cap al centre. Com gairebé a tot arreu a Croàcia, el pàrquing era amb zona blava i amb un vigilant molt espavilat que va venir de seguida a veure si necessitàvem canvi. Vam començar a mirar en els restaurants i ens va agradar especialment un Konoba situat al final del carrer, just al costat de la platja. Al Konoba Dvor Tucepi vam menjar un peix fresquíssim amb un acompanyament molt complet: patates, verduretes, musclos i amanida, a part de les amanides mixta i de pop i una safata de musclos amb un sofregit de verdures molt ustós. Uff, altra vegada vam haver de fer un esforç per a acabar-ho tot, doncs hi havia molt menjar, ens vam posar les botes! Tot i que un exèrcit de vespes ens van fer fora del restaurant de seguida i vam haver de pagar-li al cambrer ja dempeus i el pobre espantat per si ens anàvem sense pagar! Vam fer un agradable passejada pel passeig marítim i ens vam prendre un gelat per a no faltar al costum.

Ens esperava l'últim tram de costa dálmata, fins a arribar a Dubrovnik. A mig camí vam parar a comprar una mica de fruita a un matrimoni que tenia un quiosquet a peu de carretera, un raïm deliciós que amablement ens van donar a provar i unes figues amb una pinta boníssimea. El bon home ens va deixar provar també un vi fet per ells que al final vam comprar també. Només veure la cara de felicitat d'aquesta bona gent ja va valer la pena i ens va fer pena no comprar-los més coses. Tota una experiència!

Amb el mapa que ens havia facilitat Adriática.net i unes indicacions d'uns amables vilatjans vam arribar al sobe on teníem la reserva. Havíem llogat aquest aa Dubrovnik. Amb 2 habitacions dobles, 2 banys, cuina i saló.

A l'arribada a la propietat ens diu la bona dona que ens esperava per a l'endemà i que aquest dia tenia l'apartament llogat! Déu, vam mirar el voucher de la reserva i tenia tota la raó. A aquestes hores no podíem esbrinar si l¹errada era nostre o d Adriática.

La bona dona ens va fer el favor de deixar-nos dormir als 4 juntets, a l'estil de Gran Hermano, a un apartament-zulo amb 3 llits i ens muntaria un llit supletori a la cuina per a gaudir d'una total comoditat i no haver de dormir apinyats.

Al dur-nos al zulo, la dona va caure tot pujant les empinades escales que una mica més i s¹ens desmunta la pobra. A l'obrir la porta del zulo ens va caure l'ànima als peus, però no teníem on passar la nit i ens vam conformar amb el teníem.

A la cuina hi havia una porta de la qual sortien sorolls de persones, vam deduïr que el zulo estava comunicat amb altra habitació i vam passar el pestell per a "més seguretat".

Per sopar ens van recomanan el Konoba Atlantic, molt a prop del sobe pero una mica car. El menjar era bo pero ens van clavar amb el postre i els xarrups, va ser el sopar més car de tot el viatge: 600 kunes.

Dia 8: 06/09 Dubrovnik

Al matí següent la bona dona ens rep amb un somriure d'orella a orella per a dir-nos que el nostre apartament ja estava llest i, per a sorpresa nostra obre la porta misteriosa i vam entrar a un zulo una mica més ampli, però igual de brut i amb tots els llits junts en la mateixa estança. No enteníem res, el suposat apartament llogat amb adriática era meravellós al costat d'aquella cofurna.

Ens vam enfadar amb la sorprenent senyora i ens va dir que total si era per a una nit! Que ella ja havia avisat a l'agència que tenia una reserva per a una setmana per a "l'altre" apartament i que a nosaltres ens assignaven aquest que, al costat del zulo comunicat, tenia el mateix preu que el llogat inicialment. Això ja era el súmmum dels súmmums.

Li vam demanar poder trucar a l'agència i ens hagués demanat de genolls el no embullar-la si no hagués tingut la cama fastiguejada per la caiguda de la nit anterior, que no truquéssim a l'agència, que no volia problemes, que només era una nit. . .

La senyora, veient el percal, va accedir a donar-nos l'apartament correcte per fi. Ens el va ensenyar i vam veure un plegatín enmig del menjador, ens va semblar estrany però vam pensar que els de la reserva de la setmana completa serien sis persones, vam veure la resta, la cuina, un bany, una habitació triple i una porta tancada. Ens faltava una habitació! Vam deduïr que la noia que havíem vist sortir per una porta del costat del zulo, estava allotjada en la que havia de ser la nostra habitació! Déu, aquesta senyora era una bruixota, obria i tancava portes al seu antull! Li vam dir que ens retornés els diners, que ens anàvem, que això era inadmissible, però ens va dir que ella no havia cobrat, per tant no podia pagar-nos. Insistirem a parlar amb l'agència o cridaríem a la policia i al final va accedir a trucar a Adriática des del seu telèfon. Deduïm per com parlava amb ells que els explicava l'amable que havia estat amb nosaltres no deixant-nos llençats i al carrer la nit anterior i que ara no ens agradava l'apartament que ens tocava. Ens va passar el telèfon a contracor i els vam explicar el que passava amb l'allotjament i com de brut estava el que ens volia endossar i que al damunt ens donava un apartament incomplet, (mentre, la senyora entre sorollets i gestos ens va dir que d'acord, que ens deixava tot l'apartament complet) i la noia de Adriática ens va contestar que en un hora es personaria un agent de Adriática para aclarir la situació.

Mentre esperàvem que vinguessin, va sonar el mòbil, era Adriática i ens va dir que no vindria ningú i que era el normal allí, el llogar una cosa i que et donessin altra i que si al final la senyora ens donava l'apartament que no havia possibilitat de reemborsament algun, que ens conforméssim amb el que hi havia. De molt males maneres ens va dir que la nostra obligació era entrar a les 2 del migdia i que llavors el nostre propietari tindria llest l'allotjament.

La senyora, molt seriosa i distant, ens va confirmar que vinguéssim a les dues del migdia.

Decidirem anar a la platja fins a l'hora de la trobada. Vam baixar a la platja de Lapad i ens vam trobar amb una platja tipus cala, d'aigües tranquil·les i infinitament cristal·lines. Se'ns van llevar tots el mals humors al banyar-nos en les delicioses aigües de Dubrovnik.

A la tornada, ens va rebre la nora de la reina de les portes i ens va donar la clau de l'apartament amb totes les seves estada completes i bastant més net que al matí, per fi.

Per a menjar vam voler repetir l'experiència culinària d¹Ston i vam tornar a anar a la Taverna Bota i vam tornar a menjar excel·lentment.

A la tornada, vam anar per fi a descobrir l'encantadora ciutat de Dubrovnik amb el seu port medieval, la ciutat antiga, protegida per la fortalesa Revelin, la catedral barroca, esglésies, els monestirs, els palaus, les fonts i les cases de sostres vermells. Estava enfosquint quan vam arribar i se'ns va convertir en una ciutat més deliciosa si pot ser, vam gaudir de tots els racons de la ciutat, ens va semblar tot molt chic i elegant. Busquem la platja de Buza para prendre una copeta al famós Bar enclavat en les roques de la muralla amb vista al mar. Vam Haver de travessar la muralla i vam trobar el Bar. Ens vam deixar seduir per l'ambient, la música i per l'enclavament a la llum de la lluna gairebé plena. Impressionant i altament recomanable!

Per a sopar vam triar el famós restaurant del port: Konoba Lokanda Peskanja en el qual sempre s¹hi formen cues. No vam haver d'esperar molta estona perquè quedés lliure una taula. La carta no és molt extensa, però serveixen peix molt fresc i en gran quantitat a molt bon preu, a més se serveixen els plats en cassoles, el que li dóna un aire d'originalitat. Vam demanar un formatge a l'oli que estava molt saborós i demanem altre per a dur, ja que ens va encantar. El millor va ser el preu: 294 kunes, un regal.

Vam tornar a l'apartament per a arrasar amb el formatge i un vinet, tot amanit amb vista al mar i la lluna de Dubrovnik!

07/09 Día-9 Dubrovnik ­ Bcn 15:05 (DBV) 17:15 (BCN).

Ben d'hora del matí estàvem al nucli antic per a pujar a les muralles que envolten la zona de Grad. Hi ha com 3 o 4 entrades al llarg del recorregut i et cobren 50 kunes. El recorregut pot durar una hora o mes i és molt interessant doncs es veuen totes les teulades reconstruïdes, la ciutat antiga i el mar. El sol era abrasador i decidim baixar a la següent entrada/sortida que estava plagada de grups que van començar a pujar, vam tenir sort, ja que vam estar pràcticament sols en la visita. AL baixar vam fer un últim tom pel nucli antic i el vam trobar ple de creueristes, cosa que restava una mica d'encant. La nit anterior en gaudirem més.

Va arribar l'hora d'acomiadar-nos i anar a l'aeroport per a tornar a casa amb un puntual vol de Vueling.