Una escapada a la zona dels càtars del 23 al 29 de Setembre de 2006:

La Carme, el Sendo, el Jordi, la Gemma i el Carles vam fer una petita incrussió a les restes de la ruta dels càtars.

DIA 1: SABADELL-CARCASSONE (Ruta Castells Càtars)

Després de 193 Km d'autopista arribem a Cotlliure per a estirar les cames i esmorçar. Cotlliure és un poble costaner preciós, el seu nucli antic ple d'encantadors carrerons on es pot menjar i prendre alguna cosa tranquil·lament.


Amb les piles reposades ens vam posar camí a Site des Orgues. Al pagar l'entrada (2,5 €) ens van donar a escollir els fullets explicatius entre francès o català! Després d'un caminet de terra ens vam trobar enmig d'un paisatge singular. Va començar a xispejar i la gespa es va posar més verda… Després d'un bon xàfec, clarejar i vam poder fer unes quantes fotos en condicions. Ens va agradar molt ja que era molt curiós el que l'erosió de l'aigua ha creat en aquest lloc. Ho comparaven amb la Capadocia Turca, encara que a petita escala clar.


Abans d'anar al Castell de Queribus ens vam desviar a Cucugnan per dinar. Teníem la guia de restaurants, n’hi havia 3. En el primer ens van espetar: “Fermé”, era només la una i mitja del migdia! En els 2 següents vam tenir la mateixa sort, pensàvem que no tindríem res que posar-li a l'estómac, fins que en el bar del poble ens van dir que si! Vam pujar per una escala de càrgol i ens vam cruspir unes amanides i uns paninis! Ens van semblar una exquisitesa.

Amb energies reposades ens vam dirigir al Castell de Queribus amb un cel no massa prometedor.

El castell es troba dalt d’un cim de fàcil accès. Les escales de pedra van començar a ser una mica relliscoses amb la fina pluja que anava caient. Com que el vent bufava molt fort la pluja semblava com si fossin agulles! Vam arribar dalt de tot per a protegir-nos del fred plujós.

El castell té una esplèndida vista panoràmica, tant dels Pirineus com dels Corbiéres. 

Vam descartar la visita al Castell de Peyrepertuse perquè el temps ja ens havia donat moltes sorpreses i no teníem més ganes de pluja, encara que ja havia parat.

Després d'unes corvetes vam arribar a les Gorges de Galamus, una carretera espectacular. Les muntanyes semblen que cauen damunt de la carretera. La calçada és bastant bona, però per a un sol cotxe. Cal anar apartant-se quan es creua altre vehicle. Al final de la gorja vam trobar-hi un pàrquing amb un caminet que duia a l'ermita, que està excavada en la roca, molt interessant pel seu emplaçament enmig de la gorja.

Per fi vam arribar a la ciutat de Carcassonne per acomodar-nos al nostre hotel, que ens va costar molt de trobar. Vam acabar preguntant a un grup de gent que, afortunadament, parlaven espanyol.

Hotel RESIDENCE LA BARBACANE *** L'hotel ha estat inaugurat al 2006 i està situat als peus de la ciutadella medieval de Carcassonne pel que hi pots arribar caminant. Els apartaments estan molt ben equipats i són molt còmodes.

DIA 2: LAGRASSE-VILLEROUGE TERMENES-CARCASSONE


A 51 Km de Carcassone es troba Lagrasse que està catalogat com un dels pobles més bells de França. Amb una abadia fundada pel mateix Carlemagne. Aquesta abadia va ser molt influent a la zona, des del segle VIII al XIV. El paisatge era senzillament bell, aquest aire medieval dels seus carrers estrets empedrats.

La nostra intenció era visitar el castell de Villerouge-Termenès i menjar al seu Restaurant “La Rostisserie Medieval”. Ofereix menjars i begudes medievals preparades segons receptes recuperades de l'època dels cátars. El més curiós és que es menja amb les mans (perquè no hi ha coberteria), els plats són de fusta i el servei vesteix a la vella usanza.

Però no vam poder menjar perquè hi havia un grup de motoristes que ocupaven el restaurant al complet. Vam preguntar i ens van dir que no havia segon torn! Ens quedàvem sense menjar altra vegada! Vam tornar a Lagrasse per dinar. No vam tornar a visitar el castell a la tarda perquè no ens en van quedar ganes i ja no ens venia de gust. Vam tornar a Carcassone per a visitar La Cité.

Vam fer una passejada pel nucli antic d'aquesta ciutat medieval declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat. Els seus 3 quilòmetres de muralles, les seves 52 torres, la Basílica Saint Nazaire i el castell comptal són una mostra de la riquesa arquitectònica de Carcassonne.

Simplement increïble, ens va encantar i per això, vam tornar a la nit per a veure-la amb altra llum, la dels focus que la il·luminen i la converteixen en més màgica que durant el dia…


Les especialitats culinàries de Carcassone:

- Morcillo de porc

- Confit de molleja d'au

- Confit d'oca i d'ànec

- Petits carcassonnais

- Xocolates de la ciutadella

- Pavès de la ciutadella

- Grés de la ciutadella

- Briques de la ciutadella.

DIA 3: LASTOURS - CARCASSONE

A les 9 i mitja del matí estàvem esperant l'obertura de la taquilla del Castell de Lastours. A les 10 (quan van obrir) vam començar a pujar cap al cim. Prometia. A cada castell, a cada resta, la imatge dels restants canviava, i els records fotogràfics que es poden fer, no tenien res a veure uns amb els altres. I tot això en pocs metres de distància. 

El castell més llunyà és el de Cabaret, on unes escales semi ocultes, permeten pujar a l'alt de la torre amb unes vistes increïbles. Després d’aquest, la Tour Regine, una petita torre; seguint el descens es pot entrar al Surdespine i ja l’últim al de Quertinheux.


Per a apreciar-los a la llunyania, un mirador en l'altre costat de la muntanya, ens va mostrar una imatge de preciosa. Va sortir el sol i ens va quedar una foto fantàstica.


Vam tornar a Carcassone per a descansar doncs l'endemà seria molt llarg.


DIA 4: 26/09 CARCASSONE - MILLAU - GORGES DEL TARN - VERRIÈRES


Ben d’hora al matí vam posar rumb a Millau para arribar a la zona del les Gorges del Tarn. Abans d'arribar a Millau pel viaducte ens vam desviar per a arribar al poble per l'antiga carretera on els paisatges es tornaven cada vegada més bells.


Decidim no fer l'excursió d'una hora amb barqueta per les Bateliers de la Malène perquè el temps no era massa estable. Així que vam gaudir de les vistes panoràmiques que ens oferia el curs del Tarn.


Al migdia arribem a la Grotte de l’Aven Armand. Aquesta cova va ser descoberta el 17 de setembre de 1897 per Louis ARMAND i s'explota des de l’11 de juny de 1927 . La visita de l’AVEN ARMAND ens va conduir, en una espècie de vagó de metre, a 100 metres sota terra per a descobrir una de les més pures joies de la història de la humanitat. Vam poder admirar les seves 400 úniques estalagmites del món, enmig d'un estrany paisatge lunar amb una sensació de fred i humitat que ens calava els ossos... Una sala única, màgica, on podria col·locar-se la catedral de Notre Dam a Paris, segons ens van explicar els guies. Van valer la pena el munt de quilòmetres i corbes fins a arribar allà!

Per fi vam arribar a Verrières, molt a prop de Millau on ens esperaven en Jean Claude i Cathie a
la VILA DES PINS ens va sorprendre gratament la propietat d'aquest amable matrimoni. Era simplement preciosa. Ens van deixar escollir les habitacions i ens vam quedar amb “la Cazelle” que era dúplex, amb 2 llits a cada estança, era simplement exquisida, tots els detalls cuidats, un bany molt modern i tot el sostre de fusta.

L’habitació doble ens va sorprendre més encara, era “la Lavogne” més petita però igualment deliciosa, amb un coixí de cor i tot!

Vam descansar una mica i després li vam preguntar a la Cathie si ens podia recomanar un lloc per a sopar i que no hagués de ser massa aviat (el tan diferent horari francès!) I ens va recomanar un restaurant fantàstic situat al casc antic de Millau. Per 17 euros cadascun vam menjar millor que cap dia. "Au Jeu de Paume" és un restaurant que té una brasa vista, on el cuiner s'ocupa de tot, des de la llenya a les amanides. Estava tot boníssim!


A l'arribar a la nostra casa d'hostes mirem al cel i quin cel! No havíem vist una nit tan estrellada en la vida, fins a vam poder veure l'Óssa Major (el carro), increïble.

27/09 VERRIÈRES -VIADUCTE DE MILLAU - RABAT ELS TROIS SEIGNEUS

Després del bon sabor de la nit anterior ens esperava altra sorpresa culinària, l’esmorçar de la Villa des Pins! Vam alucinar amb els productes naturals que ens van oferir: iogurts, mel de diferents tipus, fruits secs, melmelades, etc. Un plaer per al nostre paladar de ciutat.

Vam emprendre el camí de retorn, aquesta vegada passant pel viaducte de Millau que té preparat un mirador per a tirar unes estupendes fotos i poder observar de prop la colossal obra de l'arquitecte Norman Foster.


Vam arribar a Narbonne, no per a visitar el centre de la ciutat, sinó per a desviar-nos a la zona comercial! Vam gaudir com nens al Decathlon i al Carrefour, on hi vam dinar..

A la tarda vam arribar a Foix per a visitar el seu Castell que està perfectament conservat i una de les torres aquesta habilitada com museu. La pujada per l'escala de càrgol de la Torre ens va deixar sense alè, vam contemplar les vistes de les muntanyes que envolten Foix.

Després de la visita de l'últim castell d'aquest viatge ens vam dirigir a la segona casa d'hostes ELS FORGES CHEMIN D’ENFALIS.


Una casa situada als afores del poble de Rabat T.S. al costat d'un riu i envoltada de natura. Només entrar a la casa l'olor a llenya ens va envoltar, una casa encantadora però bastant freda.

28/09 RABAT ELS TROIS SEIGNEUS –COVES DE NIAUX- ANDORRA:


Ens vam despertar a l’espera de l’esmorçar i no ens va defraudar, complet i boníssim. Li vam demanar a la Natalie si podia trucar a Les coves de Niaux per a reservar-nos visita ja que sense reserva no es pot entrar, ens van reservar a les 11 del matí. Ens acomiadem de tan encantadora família.


Vam arribar als peus del Castell de Montsegur que està situat a 1244 m. d'altitud, al veure lo dura que semblava la pujada, vam decidir no començar-la doncs solament són ruïnes i teníem una agenda atapeïda.

Puntuals com mai vam arribar a les Coves de Niaux conegudes per l'excepcional de les seves pintures rupestres de fa més de 12.000 anys. Un sinuós recorregut de gairebé 1 km en l'absoluta foscor i només amb l'ajuda d'una lot per cada dues persones, ens va dur fins al saló negre, decorat amb representacions de mamífers traçats amb carbó i fixats amb resines. L'idioma de la visita era el francès però la guia ens anava traduint a l'anglès i a l'espanyol, va ser molt atenta. Ens va explicar que era un misteri el perquè l'home havia anat tan lluny a pintar uns animals que no caçaven. Incleiblemente ben conservades!


Vam arribar a Andorra passant per Ax-els-Thermes para dinar i acomodar-nos a l'Hotel 
MAGIC ANDORRA ****. La resta de la tarda la vam dedicar a descansar i a patejar-nos l'Avinguda Meritxell a la recerca del millor preu.

L'endemà vam realitzar les ultimes compres i vam menjar al Viena, que ja està a les afores, on els sabors tan coneguts per nosaltres ens anaven dient que ja arribaríem aviat a casa.